el pensament de quima

La meva patria, fa temps miraba aquestes homes y dones con prejudici creient que el passat era més gloriós que ara, però a soles era mi enyorança a la gent de la anterior epoca, creia que la gent d’ara era infantil, cruda i cridanera; que es deixaven anar per tonteries com l’honor i la caballería. i el rei més gloriós ques seus ascendent es un traicioner en tota regla. En l’edat del honor i estes coses el menys honorables es el rei.

I ara ho deu meu! ja és tard per al meu perdo, setjen la ciutat el caganers botiflers els reixos i les seves ànsies de poder, nosaltres vam coronar al nostre rei i sense pietat el seu fill en va tractar, no me imagine com ens tractara aquest rei afrancesat, si aplega a conquerirnos. 

No puc perdre el temps, podré ser jo l’unica que faci front aquesta injusticia, pero no puc tancar el ulls quan el meu poble es aterroritzat en els seus propis carrers. ( sense dubte va agafar una perruca , una casaca i el seu arcabús. es va enfilar al mur de la ciutat).

EN AQUEST LA PRINCESA ES SALVA A SI MATEIXA, AMANDA LOVELACE

a prende per cul la idea
de què n'hi ha
una cosa
com el destí,
de què existeix
una espècie de
pla misteriós,
de què hi ha un déu que
simplement
no ens dóna res
que no pugam
superar.

el dolor
no em va
fer
millor persona.
no em va
ensenyar a no
donar res
per fet.
no em va ensenyar
res
excepte com
tindre por
d'estimar algú.
sóc
massa
jove
per a estar tan
fotudament
trencada
i
si poguera tornar enrere
en el temps
i donar-me
a mi mateixa
la meua infància,
                                  ho faria.

Traducció: Tere C. Sauri.

1. 
   

Amanda Lovelace és una poeta americana autora de dos poemaris titulats En aquest la princesa es salva a si mateixa i En aquest la bruixa no crema. La seua poesia beu de l'estil de Rupi Kaur i, encara breu, conta sempre la seua història. Ja coneixia el primer poemari mencionat i vaig decidir donar-li una oportunitat. No va arribar a encisar-me com Kaur, però el poema que he escollit sí ho va fer.

BIOGRAFIA LECTORA

Abans de saber llegir qui em llegia els contes era el meu pare. De nit jo aprofitava i com era la més petita i ell tenia temps lliure li demanava que em llegís una mica i ell acceptava sempre.
Recorde que jo tenia tots els llibres de princeses amb dibuixos i que la meua mare em contava les seues versions però de por.
Als quatre o cinc anys vaig vindre a Espanya i no sabia llegir, gràcies a déu vaig trobar una mestra amb molta paciència, Trinela. Vaig aprendre a llegir a escriure i a parlar en valencià i en castellà, no va ser fàcil però gràcies a Trinela i a la meua mare vaig aprendre molt de pressa.
A classe ens feien llegir en veu alta cosa que no em feia res de gràcia, ja que em pose molt nerviosa al llegir davant de la gent.
El primer llibre que recorde haver-hi llegit és "El mag Floro" de Mercé Viana, Trinela el va posar com a lectura obligatòria i crec que em va agradar molt.
En la meua casa es llig moltíssim, el meu pare llig llibre de biologia, ja que ell és biòleg i la meua mare llig novel·les romàntiques. També tinc una germana que llig molt, li agrada llegir de tot, ella també em contava contes quan era xicoteta. Quan no podia dormir, assoles podia dormir amb la meua germana i ella em llegia els llibres de "Narnia".
De la meua família la veritat no sé qui llig més, si la meua mare o la meua germana, la veritat és que no ho sé molt bé.
Tots els llibres que tenim o la gran majoria són en castellà, ja que la meua mare no sap valencià ni el meu pare.
A casa tenim una muntonada de llibres que tracten d'amor i també de fantasia distòpica com "La reina roja".
Cada una de les persones de la meua família llig d'una manera i en llocs diferents per exemple: la meua mare llig en el llit com jo,  meu pare no ho sé, perquè sempre llig quan jo no estic a casa.

LES BRUIXES

La meua mare creu en tot el místic: les bruixes, les cartes, les endevines, els fantasmes, els espiritistes, etc. Per la definició de bruixa es podria dir que la meua mare ho és.
Ella té somnis premonitoris, això vol dir que les coses que somia es converteixen en real.
Quan ella era xicoteta somiava amb morts. No li agradava gens tindre aquests somnis, però quan es donà compte de què es feien reals es va sentir especial.
Quan se'l digué a la seua mare no li va creure, així que cada vegada que tenia un somni d'aquests se'l deia, al final la meua iaia li va creure.
A mesura es feia major tenia menys somnis fins que una volta ja no somiava. Però la meua mare viu feliç, ja que no tots podem contar una història tan bonica con la que ella va viure.

PLORAR

Tota la vida les dones hem estat sotmeses a "insults" subtils, sinònims de debilitat. Tals com plorar com una nena o córrer com una nena. Recorde que quan era xicoteta i em deien aquestes coses jo deia: clar que si, perquè sóc una nena. Per això crec que no deuríem sentir-nos ofeses per aquestes paraules, ja que totes som nenes i dones. El que hauríem de fer és sentir-nos orgulloses, a soles així, canviarem el sentit de les paraules i començaran a ser paraules de poder i no de debilitat.
També sempre que ens diguen eixes coses  deuríem alçar-nos i parlar del sexisme que s'està produint en la situació.
Jo no sóc dèbil i no vull que pel meu gènere ho pensen.

L'ARBRE DE LA CIÈNCIA

Arbre de ciencia és una de les obres més extenses i característiques de Ramon Llull, escrita a Roma entre 1295 i 1296. És una versió en forma enciclopèdica l'Art general o Ars magna destinada a un públic no universitari. L'obra recorre a una analogia comú en ell: la comparació orgànica, en la que cada ciència es representa com un arbre amb arrels, tronc, branques, fulles i fruits. Les arrels representen els principis bàsics de cada ciència; el tronc, l'estructura; les branques, els gèneres; les fulles, les espècies; i els fruits, els individus, els seus actes i les seves finalitats. Aquesta al·legoria vegetal mostra la influència d'Aristòtil.

L'obra està dividida en setze arbres: Catorze arbres principals i dos auxiliars amb una funció complementària.

Arbres principals:

1. Elemental: estudia la física.
2. Vegetal: la botànica.
3. Sensual: biologia.
4. Imaginari: arts.
5. Humanitari: antropologia.
6. Moral: ètica.
7. Imperial: política.
8. Apostòlic: eclesiologia.
9. Celestial: astrologia.
10. Angelical: angelologia.
11. Eviterna: escatologia.
12. Maternal: mariologia.
13. Cristià: cristologia.
14. Divinal: teología.

Arbres auxiliars:

1. Exemplificat: guia il·lustrativa dels anteriors, als que explica, a base d'exemples, proverbis i refranys.
2. Qüestionat: es refereix en termes de lògica les qüestions referents als altres.

Tracta d'una discussió entres dues germanes, la ciència i la fe.

Encara que el sistema pugui semblar esquemàtic, els arbres lul·lians, expressen una clara sistematització del coneixement que organitza i simplifica l'estudi de les diverses disciplines tractades. 

Cada un dels setze arbres presenta una estructura interna homòloga, de manera que la presentació de totes les branques del saber es deplega harmònicament, mostrant les interrelacions i els lligams entre els diversos nivells de la realitat: així tots els arbres comencen amb una descripció dels principis generals de cada sector del saber, uns principis que sempre són els mateixos, és a dir els de l’Art. L’estructura simbòlica d’aquesta homologia té set parts: arrels, tronc, branques, rams, fulles, flors i fruits. Es tracta d’un desenvolupament creatiu de Ramon a partir d’una recepta escolar de tradició aristotélica.

LA REGLA

Què és la regla? En la Viquipèdia posa que és el sagnat que experimenten les dones.
Pel que he escoltat cada dona el pateix d'una manera. Tenen dolor, mareig, es posen grosses, etc. Pareixen els efectes secundaris d'un medicament, sort que jo no puc passar per això, ja que sóc un noi.
És fascinant això de la regla, podríem dir que és com una persona de la mostra família: apareix quan menys vols, et canvia l'humor, no et deixa tranquil·la i podria dir més coses, ja que cada noia és un món.
En conclusió la regla no és molt emocionant, però el que pots fer gràcies a ella sí. Pots portar vida, no tots podem tindre eixa sort.