Tota la vida les dones hem estat sotmeses a "insults" subtils, sinònims de debilitat. Tals com plorar com una nena o córrer com una nena. Recorde que quan era xicoteta i em deien aquestes coses jo deia: clar que si, perquè sóc una nena. Per això crec que no deuríem sentir-nos ofeses per aquestes paraules, ja que totes som nenes i dones. El que hauríem de fer és sentir-nos orgulloses, a soles així, canviarem el sentit de les paraules i començaran a ser paraules de poder i no de debilitat.
També sempre que ens diguen eixes coses deuríem alçar-nos i parlar del sexisme que s'està produint en la situació.
Jo no sóc dèbil i no vull que pel meu gènere ho pensen.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Maria Mercé-Marçal
La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...
-
Tot va començar quan, per a variar, arribava tard. No vaig ni escoltar les alarmes. Em vaig alçar i el vaig descobrir en mirar quina hora ...
-
PENSE EN TU Pense en tu, en el teu cos, en els teus llavis, en les mans amb què em dius tanta bellesa, en els teus pits quan els be...
-
En aquesta novel·la l'autora Marta Meneu Borja, antiga alumna del nostre centre, ens mostra una societat representada mitjançant 5 dones...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada