dilluns, 4 de febrer del 2019

L'ARBRE DE LA CIÈNCIA

Arbre de ciencia és una de les obres més extenses i característiques de Ramon Llull, escrita a Roma entre 1295 i 1296. És una versió en forma enciclopèdica l'Art general o Ars magna destinada a un públic no universitari. L'obra recorre a una analogia comú en ell: la comparació orgànica, en la que cada ciència es representa com un arbre amb arrels, tronc, branques, fulles i fruits. Les arrels representen els principis bàsics de cada ciència; el tronc, l'estructura; les branques, els gèneres; les fulles, les espècies; i els fruits, els individus, els seus actes i les seves finalitats. Aquesta al·legoria vegetal mostra la influència d'Aristòtil.
L'obra està dividida en setze arbres: Catorze arbres principals i dos auxiliars amb una funció complementària.


Arbres principals:
  1. Elemental: estudia la física.
  2. Vegetal: la botànica.
  3. Sensual: biologia.
  4. Imaginari: arts.
  5. Humanitari: antropologia.
  6. Moral: ètica.
  7. Imperial: política.
  8. Apostòlic: eclesiologia.
  9. Celestial: astrologia.
  10. Angelical: angelologia.
  11. Eviterna: escatologia.
  12. Maternal: mariologia.
  13. Cristià: cristologia.
  14. Divinal: teología.
Arbres auxiliars:
  1. Exemplificat: guia il·lustrativa dels anteriors, als que explica, a base d'exemples, proverbis i refranys.
  2. Qüestionat: es refereix en termes de lògica les qüestions referents als altres.

Tracta d'una discussió entres dues germanes, la ciència i la fe.
Encara que el sistema pugui semblar esquemàtic, els arbres lul·lians, expressen una clara sistematització del coneixement que organitza i simplifica l'estudi de les diverses disciplines tractades. 
Cada un dels setze arbres presenta una estructura interna homòloga, de manera que la presentació de totes les branques del saber es deplega harmònicament, mostrant les interrelacions i els lligams entre els diversos nivells de la realitat: així tots els arbres comencen amb una descripció dels principis generals de cada sector del saber, uns principis que sempre són els mateixos, és a dir els de l’Art. L’estructura simbòlica d’aquesta homologia té set parts: arrels, tronc, branques, rams, fulles, flors i fruits. Es tracta d’un desenvolupament creatiu de Ramon a partir d’una recepta escolar de tradició aristotélica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...