Hola, Maria Aurèlia.
Hem començat a llegir una de les teues obres, una de les més importants, una que vas escriure ja fa quasi 50 anys, una còpia -segons tu mateixa- de l'Orlando de Virginia Woolf.
Aquesta obra, Quim/Quima, és un llibre que, si bé per a nosaltres està resultant complicat, resulta també interessant, i necessari, perquè allò que realment estem fent ara es recordar-te, reivindicar-te, recordar i reivindicar a les dones que no callen, dones que parlen, dones que escriuen.
Tú vas ser una de les figures clau de la literatura en català de la segona meitat del segle XX, i paradoxalment no estàs als llibres de text, sinó a l'oblit intencionat, no et coneixiem, i de fet fa poc que tampoc la profe ho feia.
I és per això que anem a dedicar-te unes quantes sessions, i de segur uns quants escrits, perquè quan parlem de literatura universal, no parlem només en un sentit geogràfic, sinó també en un sentit de gènere.
Salutacions, i gràcies,
Guzmán Muñoz Gadea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada