dilluns, 8 d’octubre del 2018

Gràcies



València, 7 d'octubre del 2018

Estimada Maria Aurèlia Capmany,

No sé molt bé com començar ni amb quines paraules dir-t'ho. Supose que ja ho hauràs escoltat o llegit el típic "t'admire un muntó", "ets una crack" o potser no t'ho hagin dit mai. 

Però crec, i és de veritat, que ets un exemple a seguir perquè malgrat al règim al qual estava sotmés el país i la teua llengua, vares continuar escrivint sobre el que volies. També vares rebre premis, però la censura i el patriarcat es varen encarregar de tapar-ho i amagar-ho. Ets un exemple perquè sent artista, dona i d'esquerres, continuares amb el cap ben alt i orgullosa del que feies. Sense por, o potser sí.
Desafiares el que era el tradicional per fer arribar la novetat i si no arriba a ser per la classe de literatura universal, concretament per la professora, no t'hauria conegut mai. Imagine que és el preu a pagar per ser dona que no es conforma amb el que hi ha.

Gràcies per representar-nos i per deixar-nos un camí pel qual continuar elaborant-nos un futur. 

Atentament,

Berta López Camins.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...