dissabte, 9 de març del 2019

Context històric, cultural i literari del segle XIX a Europa

A grans trets, podem dividir el segle XIX en dues meitats: en la primera es produeixen les
revolucions liberals, és a dir, l'ascens al poder polític de la burgesia; en la segona, la majoria de
les revolucions liberals conclouen victoriosament. Aquest conflicte político-social es reflecteix
en la literatura, on podem distingir dos grans períodes literaris: el Romanticisme (primerameitat)
i el Realisme (segona meitat). El Romanticisme (Goethe, Schiller, Poe), amb la seva mentalitat
exaltada, idealista, correspon al període en què la societat europea està immersa en el procés
revolucionari. El Realisme (Balzac, Flaubert, Galdós), d'esperit més assossegat i pragmàtic,
correspon al període en què les revolucions liberals ja han triomfat.
La vella societat estamental deixa pas a una societat de classes. La burgesia substitueix a la
noblesa en el poder: els diners tenen més importància que la sang. En aquesta època
comença el desenvolupament de la indústria, que dóna lloc al naixement d'una nova classe
social: el proletariat industrial. Les pèssimes condicions de vida i de treball del proletariat
porten com a conseqüència greus convulsions socials (enfrontament dels obrers amb la
burgesia), que desemboquen en el naixement de moviments com el socialisme o
l'anarquisme.
En el terreny de les idees, es produeix una crisi del racionalisme i sorgeixen nous corrents de
pensament. A la primera meitat del segle, la Filosofia s'orienta cap a l'idealisme, es valoren
sobretot les forces de l'esperit i hi ha una gran preocupació per la Història (és l'època dels
nacionalismes). A la segona meitat, s'imposarà el positivisme, corrent filosòfic que parteix
dels fets observables. L'experiència és el nou punt de partida del saber.
En aquest segle es produeixen grans avenços en el terreny de la ciència; entre d’ells, cal
destacar la teoria evolucionista de Darwin sobre l'origen dels éssers vius i els descobriments
de Mendel sobre l'herència genètica. A la segona meitat del segle creix l'interès per les
anomenades ciències socials, com la psicologia o la sociologia, que tindran grans
repercussions en la literatura.
En el camp de les idees polítiques sorgeixen grans pensadors com Marx i Engels, autors del
Manifest Comunista, defensors d'una societat justa i igualitària. Aquestes idees seran
portades a la pràctica a principis del segle XX (Revolució Russa, 1917).


Fonts:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...