Esperaves ser
un Teseu
que no tingera càstig
deixant
a aquesta Ariadna
a una illa oblidada.
Esperaves ser
un gran Zeus
(quin egocèntric)
enganyant
a aquesta Hera
sense ninguna represàlia.
Però el que no sabies
era que yo mai vaig ser
un arquetip sense idea
d'heroicisme.
Perquè jo sóc la Cassandra
que sap perfectament que diu la veritar
i no necessita que ningú la crega.
Perquè jo sóc l'Antígona
que sap que el que fa és el correcte
encara que tothom estiga en contra seua.
Perquè l'Eris que sóc
ha vist que tu a soles
eres un caos que volia dominar-me.
Perquè la Calipso que sóc
ha escapat d'Ogígia
aprenent a estimar-se a si mateixa.
Que si tu vols ser un Perseu,
jo seré la Gorgona que et tallarà el cap.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Maria Mercé-Marçal
La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...
-
PENSE EN TU Pense en tu, en el teu cos, en els teus llavis, en les mans amb què em dius tanta bellesa, en els teus pits quan els be...
-
Tot va començar quan, per a variar, arribava tard. No vaig ni escoltar les alarmes. Em vaig alçar i el vaig descobrir en mirar quina hora ...
-
En aquesta novel·la l'autora Marta Meneu Borja, antiga alumna del nostre centre, ens mostra una societat representada mitjançant 5 dones...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada