dissabte, 9 de març del 2019

Cultura

Què és cultura?
És tradició? Perquè quan diem que la tauromaquia és cultura, ens referim a que porta segles fent-se.
És saber? Perquè quan diem que una persona és culta, ens referim a que sap de tot.
És algun tipus de valors? Perquè quan parlem de la cultura de la violació ens referim a que la violació es fa “popular” i els homes prenen referències d’això.
Aleshores, què és?
Com no puc descriure-la amb certesa, vaig a parlar d’una cultura que comporta una barreja de les definicions anteriors: la cultura del hip-hop. En aquest cas, l’accepció de cultura seria l’origen i la perpetuació d’un moviment amb riquesa de valors i diversitat racial.
El terme hip-hop se li atribueix al raper Keith Cowboy. Es creu que es va originiar mentre feia broma amb un amic que s'havia allistat a l'exèrcit mentre feien scat (vocalitzar paraules i síl·labes sense sentit) amb les paraules "hip/hop/hip/hop" d'una manera que parodiava la cadència rítmica de la marxa dels soldats. Més tard, Cowboy va treballar més les possibilitats d'aquests mots en una interpretació pública, cosa que va ser ràpidament imitada per altres artistes.
El hip-hop va començar als anys 70 al barri marginal de Nord Amèrica, South Bronx. Els termes que es desenvoluparen són els següents:
  • DJ - discjòquei o punxadiscs. Qui reproduia i reprodueix la música a les festes.
  • MC - mestre de cerimònies. Era qui animava al públic, en les sessions de DJ, amb el micròfon. Ara són rapers o els cantants de grups de rap.
  • B-boying (breakdance) - b de break, en referències als moviments del ballador , i boying, de boy. Són els ballarins que ballaven els ritmes dels beats o breaks que punxaven els DJ. Inclou quatre tipus de passos: toprock o ball de peu, footwork o ball a terra sobre mans, genolls i peus, powermoves o moviments àgils i acrobàtics, i freezes (literalment, "congelats"), que són postures fixes
  • Graffiti - és un missatge escrit o una imatge pintada, o una barreja d'ambdues, generalment emprant pots de pintura amb aerosol i sobre un lloc visible pels vianants.
  • Tag. Firma dels grafiters als graffitis.
  • Música hip-hop. És una evolució del Funk i el breakbeat.
  • Rap. Cantar o parlar lletres rimades, acompanyades d'un ritme repetitiu i sincopat, es pot parlar de molts temes, normalment es parla de la vida dels carrers, de crítica social o sobre ells mateixos.
  • Batalles de galls. Competicions entre dos rapers per determinar qui rima millor de forma improvisada.
  • Beatboxing. Tècnica d'imitar amb la boca sons de percussió o instruments propis de la música rap o hip hop.
Entre els valors que difon un dels DJ més importants d’aquest moviment, Afrika Bambaataa, es troba la pau, l’amor, la unitat i passar-ho bé. A més, hi ha un element implícit, contingut en cada un dels aspectes de la cultura hip hop: l'esperit de superació. Els seus models culturals expliquen que cada executant està convidat, o més bé, es troba immers en un context en el qual la mateixa dinàmica d'aquest el porta a cercar uns resultats artístics cada vegada millors, que cada vegada siguin més satisfactoris per a si mateix; portar els seus propis límits cada vegada més lluny. Seria en aquest sentit que caldria entendre les batalles, ja siguin d'improvisació en l'estil del rap o entre breakers. També es basen molt en el respecte cap a altres cultures, persones i artistes, ja que és una cultura amb molta diversitat, i respecte cap als pioners, les llegendes, els mestres i els avantpassats del hip hop.
Les dones, com en altres moviments, s’han hagut d’obrir pas i demostrar que l’art no entén de gènere. Entre les més destacades estan Lauryn Hill y Missy Elliot.
La cultura del hip-hop també té característiques pròpies en allò relacionat a la moda. La majoria de les peces de roba són amples i de xandall (samarretes, pantalons, sudaderes i jaquetes) i les joies són grans (collars, arracades). Un dels complements més característics és la gorra portada del revés o de costat.
Com s’ha pogut observar, la cultura no és una sola cosa sinó més bé, un conjunt d’elements i sabers que uneixen a la gent i propicien estils de vida, cada una d’una forma diferent. Per això, és important tindre cura d’ella i donar-li la importància que mereix.




Berta López Camins, 1r Batxillerat A




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...