dimecres, 27 de març del 2019

La mort


Quin fet és més desconegut que ella? O el que passa després d'ella?

Tristessa. Plors. Trages negres. Flors. Silenci. Plors. Silenci. Plors.

Silenci.

Silenci.

...

Sabem, òbviament, el que vivim, veiem o ens conten; però, què ens van a contar sobre el que no veiem, el que no veu ningú? El que passa quan morim. El que passa a ser, qui mor.

Fa temps, vaig decidir no pensar-hi més, sabent que és inútil preguntar-me tot aixó perquè són qüestions que no podré resoldre mai. Són qüestions que no tenen més funció que avançar el procediment per arribar a la pròpia resposta.

Però, què es sent a l'estar mort? Res? Com es pot no sentir res? Com es sent el no ser res?

Ser.

Res.

Ser?

Res?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...