La mort

Molts artistes tenen com a preocupació fonamental la mort i ho reflecteixen a les seues obres, i en
general moltíssima gent està constantment preocupada per aquest assumpte. Però per què? Què és la
mort, al cap i a la fi? Per molt fred que puga sonar, no és res més que el final lògic de la vida. Partint del
fet de que la vida per se no té cap sentit real, ja que és una conseqüència de reaccions químiques
naturals, la mort és senzillament el final de l’existència d’una persona: resta el seu cos, que aleshores
és ja només matèria orgànica, donat que els òrgans han deixat de funcionar, el cor ja no batega, ja no hi
ha vida en eixe cos.

La mort pot vindre en qualsevol moment: creiem que morirem de vells, però potser ens atropellen, ens
assassinen, tinguem una enfermetat mortal, ens suicidem… no podem saber amb seguretat què
passarà d’ací a cinc minuts, i molt menys d’ací a una setmana, o a tres anys.

I per això considere que tanta gent es preocupa i té por de la mort, perquè no saben quan els arribarà,
encara que en molts casos hi ha també un component religiós: els cristians, sense anar més lluny,
creuen que s’han de comportar “correctament” en “aquesta vida” i sofrir i conformar-se, ja que l’autèntic
goig el trobaran després de la mort terrenal al Cel; però si no obeeixen aquests manaments, acabaran
en les cassoles de l’Infern.

Altres persones, com per exemple Woody Allen, no soporten la idea de la mort perquè degut a la seua
personalitat no poden concebre un món en el que no estiguen ells.

Personalment, no em preocupa la mort, o al menys no per ara. De fet, crec que si em donaren a elegir
entre la mort o la tortura física, em quedaria amb la primera. Per a gustos, colors.

La mort en un fotograma de El séptimo sello