L'HUMANISME

 
https://www.google.com/search?q=l%27humanisme&safe=strict&client=ubuntu&hs=KRx&channel=fs&sxsrf=ACYBGNT7vutEoRHAwb6-aDdupH3AmDYFkg:1579615497901&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=2ahUKEwiI-Yil7pTnAhVMDmMBHUzFBpwQ_AUoAXoECAwQAw&biw=1600&bih=774#imgrc=zPi03XWZQlBO7M: 

“L'humanisme, en el sentit ampli, significa valorar a l'ésser humà i la condició humana. En aquest sentit, està relacionat amb la generositat, la compassió i la preocupació per la valoració dels atributs i les relacions humanes.”

Durant els segles XV i XVI es va desenvolupar una nova manera d’entendre el món. El moviment de renovació cultural que provoca aquest desenvolupament va ser anomenat l’HUMANISME. 

L’Humanisme es va difondre per les ciutats europees, en concret a la Toscana, on les ciutats eren més poderoses, on es va anar imposant una mentalitat més oberta i tolerant i la religió deixà de ser l’aspecte més important de la vida de les persones. 

A Florència, al segle XIV, és on van coincidir els tres primers grans humanistes:

·Dant (1265-1321)

Va ser escriptor de la Divina Comèdia, que és una epopeia al·legòrica i fonamental de la transició del pensament medieval al renacentista escrita entre 1304 i la seva mort, considerada com una de les obres mestres de la literatura italiana i mundial. Fou bandejat de la seva ciutat natal per participar en les lluites polítiques. Va ser un actiu defensor de la unió d’Itàlia.

·Francesco Petrarca (1304-1374) 

Fou un líric i humanista d’origen Italià, la seva obra més coneguda és el Cançoner. Petrarca va ser el gran redescubridor de Vitruvi i després de la difusió pel florentí de l'obra d'aquest autor clàssic, podem afirmar que dir Vitruvi és a dir totes les bases de l'arquitectura Renaixentista.

·Giovanni Boccaccio (1313-137)

Va ser un escriptor i humanista Italià, i va composar algunes obres també en llatí. És recordat sobretot com a autor del Decamerón tub com a principi en la literatura el model de novel·la sentimental i l'ús de llenguatge popular.

Les principals característiques de l’Humanisme són: 

• Protagonisme de l’ésser humà, l’únic ésser que té raó (pensament) i llibertat. 
• Inspiració en la cultura grecollatina (dels grecs i els llatins). Es van traduir textos de grans autors clàssics com Plató i Aristòtil. 
• Interès per la ciència i el progrés tècnic. 
• Utilització de les llengües pròpies de cada país (francès, italià, castellà...) en substitució del llatí i el grec.

La impremta hi va tenir un paper molt important; gràcies a aquesta, l'humanisme es va poder expandir molt més ràpidament, a partir del 1450. A més, les acadèmies i les universitats també van tenir un paper clau en la seva expansió, i se centraren en la llengua, la filosofia i la literatura.  Estaven formades per erudits que, sota la protecció econòmica (mecenatge) d'un senyor, es dedicaven a la traducció de manuscrits antics i a l'intercanvi de coneixements i idees