Estar separat de tu, és el més difícil que he pogut sentir, ni lluitar contra mil moros es pot comparar. Veig coses que em recorden a tu allà on vaja, em fa sentir dolor, però a la meteixa vegada me fan veure que estic prop de tu, perquè en cada pas, en cada alenada d'aire que pegue, cada moviment que faig, cada paraula que dic, tu estàs amb mi.
Vaig nàixer amb l'únic objectiu de trobar-te, beneït siga el destí, per decidir unir-nos, et vull tant, adore cada moment que hem passat, i els revisc cada nit, com una nit com aquesta, que t'escric aquesta carta, i és com si estigueres amb mi, sent la teva mà a la meua espatlla, els teus dits al meu cabell, i el suau alè del teu bes a la meua galta, et sent plenament.
Mai ho ablides, sempre teu.
Fins aviat, Sancho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada