dimarts, 18 de febrer del 2020

Honoré de Balzac

Honoré de Balzac
(1799-1850)


Honoré de Balzac va nàixer el 20 de maig de 1799 en Tours (França). Era fill del funcionari François Bernard Balssa, qui als seus cinquanta anys s'havia casat amb la vintanyera Anne-Charlotte-Laure Sallambier, mare de Balzac.

En 1814 la família es va traslladar a París. Honoré de Balzac va estudiar intern en Vendôme abans d'instruir-se en Dret per imperatiu patern en la Universitat de la Sorbona entre els anys 1818 i 1821.

Balzac va abandonar l'opció de convertir-se en jurista i es va dedicar al periodisme sense molta fortuna, mentre polia el seu estil literari iniciat en el romanticisme.
 
Va viure sumit en un montó de deutes fins que l'any 1829 va conseguir el seu primer èxit literari gràcies a la novel·la “L'Últim Chuan” (1829), títol continuat pel polèmic assaig “Fisiologia Del Matrimoni” (1830).

En 1850 es va casar amb la comtessa de nacionalitat polonesa Eveline Hanska, una dona casada amb qui havia iniciat relacions en la dècada dels 30.

Mestre de la novel·la realista i del retrat psicològic, va comprendre el conjunt de la seua obra amb el títol “La Comèdia Humana" al segle XIX, on plasma diferents escenes de la vida francesa de l'època.

Entre l'extensa obra  dins de “La Comèdia Humana”, destaquen novel·les com “La Pell De Sapa” (1831); “El Coronel Chabert” (1832); “Ferragus” (1833), el primer llibre de la trilogia “Història Dels Tretze” continuat per “La Duquessa De Langeais” (1833) i “La Xica Dels Ulls D'Or” (1835); “El Metge De Llogaret” (1833), llibre conegut també com “El Capellà De Tours”; “Eugenia Grandet” (1833); “Papà Goriot” (1834); “El Lliri De la Vall” (1836); “Les Il·lusions Perdudes” (1836-1843) o “La Prima Bette” (1846).
 
Balzac va morir a París el 18 d'agost de 1850, quan tenia 51 anys. Està enterrat en el cementeri de Père Lachaise de París.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...