Estimada companya de vida,
Avui, 14 de Febrer, per a mi és un dia qualsevol, però m'abellia mostrar-te el meu amor amb aquesta excusa estrangera del San Valentí. Ja sé que tu em diràs que és tot una estratègia de mercat, i que per a nosaltres, els valencians, és el Sant Dionís, amb un mocador i un dolç. Però té igual i no et queixes!Tu, que m'has acompanyat en més de 40 estius, sempre al meu costat, rient, plorant i barallant, però sempre junts, perquè com bé saps, "no hi havia a València dos amants com nosaltres". "El nostre amor és un amor brusc i salvatge i tenim l'enyorança amarga de la terra, d'anar a rebolcons entre besos i arraps." No hi ha cap com tu, i estic feliç de trobar-me al teu costat cada matí que passa, mirar-te mentre dorms i pensar en la sort que he tingut.
Del nostre amor potent i passional van nàixer els dos fills més guapos de València, els nostres, quasi tan preciosos com la seva mare.
Per a mi has sigut un "tot particular"; dona, esposa, amant i mare dels meus fills. En resum, ets un dels meus suports vitals. "M'has ajudat molt, de nit mentre escrivia... i m'has donat la teva companyia, el teu discret silenci, el teu ajut."
Com un dia més al teu costat, vull dir-te que t'estime de forma desmesurada i especial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada