He estat pensant en el que em va suggerir, i bo, per molt que intente evitar-vos no puc. Porte sense vore-vos setmanes, però la vostra presència segueix estant en el meu pensament i vos jure que vull borrar-la, però la vostra arrogància i seriositat no em deixa. No pense que haja de casar-me amb vosté per ser una dona realitzada i no va a resultar tan fàcil que m'enamore, o almenys no vull pensar-ho. Sóc independent i vull viure a la meua manera i que ningú m'obstaculitze, però sent que em falta alguna cosa...pot ser vosté, encara que és bastant contradictori, perquè m'agrada però no vull casar-me amb vosté. I és que des de que ha entrat a la meua vida a soles ha fet que tot siga més difícil, cada decisió que prenia anava condicionada per vosté, ja que he de tindre-vos en compte i no sé per què, si no t'estime. Tal vegada, m'he fixat en vosté per la vostra intel·ligència, la vostra personalitat misteriosa, la vostra bellesa... I al fi, vaig arribar a la conclusió de que vos estime, no m'imagine un futur sense vosté. Però és tan extrany... Moltes vegades em fas ràbia perquè sempre va a la vostra i vosté és egocèntric cara al públic. Però és que amb mi canvies totalment i sou l'únic que he estimat de veres alguna vegada. Per tant, la meva resposta al vostre suggeriment és sí, clar que sí, però perquè jo vull, no perquè ho necessite.
Amb amor, Elizabeth Bennet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada