divendres, 14 de febrer del 2020

Carta d'amor

Que es l'amor? Em pregunatava jo abans de conèicer-te. El tei rostre il·lumina el meu camí ple de foscor, amb els teus ulls representes l'amor que tens per donar, una mirada teua pot alegrar-me tot el dia de tristesa. T'estima, i si estimar és un pecat vull ser condenada a presó per a tota la vida. Vaig a seguir sentint tot el que sent per tu, estiga on estiga, al costat teu o a milions de quilòmetres, estic segura que els meus sentiments per tu van a seguir existint, pensava que calia volar per a trobar àngels, però em vaig adonar que amb els peus a terra també es poden trobar. Amb la teua mirada em portes a paradisos que creia inexistents, vull dirte que el millor paradís seria el pitjor lloc del món si no estàs i el pitjor lloc del mon seria un paradís si tu no estàs al meu costat. Estic contagiada de tu i te jure que no vull curar-me, pero estic segura que això és impossible, no ni ha beuratge que faça desenamorar-me de tu.

El destí em porta per un camí de corbes, per una vida de proves difícils, però de sobte vas aparéixer tu, em vas mirar com mai m'havien mirat, i vas donar volta al meu món. Vaig sentir una sensació que mai havia sentit, des del principi vam creuar mirades, els nostres cors bategaven al mateix temps.

Per primera vegada en la meua vida i gràcies a tu, vaig donar resposta a la pregunta del principi, vaig tenir clar que és l'amor, que és estimar a una persona.

Julieta

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...