Diari - 25N

Aquesta vesprada estàvem el grup d'amics i jo al nostre "garito", jugant a les cartes. Al mateix carrer, dos portes cap abaix d'on estàvem, hi havia  una parella extranjera amb una filla d'uns 3-4 anys. En un moment, l'home a l'entrada de la casa li ha pegat dos gavinetades a la seva dona davant la filla, després la ha agafat i se la ha portat en el cotxe. Hem anat ràpid quan ens hem adonat i rapidament hem trucat a la policia i ambulància. Quant ha arribat la policia, un amic nostre que es ciclista ha guiat a la policia per on havia anat l'home.

Finalment, ens han comunicat que la dona ha aconseguit sobreviure i que els agents han arrestat al xic. També s'han portat a la xiqueta en un altre cotxe.

Pense que si no haguèrem actuat ràpid, aquesta pobra dona haguera perdut la vida i l'home solt per ahi.

Assassinada 25N

 

Assassinada

Tu, dona que no t'han deixat viure,                                

que t'han llevat la vida sense avís

encara que t'ho esperaves quan aquell dia

et van agafar per sorpresa.

Tu, que tens una família

que mai més vas a poder veure

perquè aquestos animals no t'ho van permetre.

Estic segura que els estimaves tant com ells a tu,

però, per desgràcia no s'ho vas a poder repetir.

Ara ens toca a nosaltres, 

totes les demés dones,

lluitar perquè no es torne a repetir

i tan de bo que ho complim.

La VEIEM TOTS, LA PATIM TOTS. 25N

LA VEIEM TOTS, LA PATIM TOTS

Com l'explica una mare al seu fill,

per què porta ferides 

quan aquest li pregunta.

LA VEIEM TOTS, LA PATIM TOTS

Com l'explica una filla a sa mare

que el iaio abusa d'ella.

LA VEIEM TOTS, LA PATIM TOTS

Com l'expliques al teu fill

que ha sigut fruit d'una violació.

LA VEIEM TOTS, LA PATIM TOTS

Com l'expliques a una jove 

que els seus agressors 

han eixit impunes.

LA VEIEM TOTS, LA PATIM TOTS

Com li expliques a un xiquet

que la violència no està bé 

quan veu al seu pare 

pegant-li pallisses a sa mare.

LA VEIEM TOTS, LA PATIM TOTS

Com li expliques al món

que una dona mor pel fet de ser dona.

LA VEIEM TOTS, LA PATIM TOTS.

Paola Gabarri

Un crit en el silenci. 25N

 Un crit en el silenci

Soc el crit en aquell buit que mai cessa.

Soc la llibertat de l'aleteig d'un ocell.

Soc la tranquil·litat de la calma-xixa a la mar

i la fúria de la tempesta.

Soc eixa força amagada tant temps.

Soc eixa veu que va callar les injustícies.

Soc eixos rostres de tristesa i desesperació 

que estaven ocults tant temps.

Però ja no, eixa veu ara crida,

eixos rostres ja no s'oculten,

eixa força ja no s'amaga.

Aquells crits ja no cauen en un buit.

Ja no.

HOMER

-Va ser un poeta grec del S.VIII a.C, en una època on hi han grans transformacions a les civilitzacions antigues (ramat, ganaderia...). Al que se li atribueix l'autoria de la Illiada i la Odissea, que són dos de les principals obres més destacades de l'antiga Grècia. Homer possiblement va ser ceg, i es va acostumbrar a cantar els seus poemes en events com ara als banquets o festes. Hi han rumors segons Heròdot que va morir a Ios, al viatje que va fer a Atenes.

Biografia

La va trobar al palau; feia un gran teixit, un mantell doble de porpra; hi brodava moltes lluites dels troians domapoltres i dels aqueus de túnica de bronze, que per culpa seva patien sota les mans d’Ares. Iris, la de peus lleugers, es posà al seu costat i li digué:

–Vine aquí, benvolguda núvia, perquè vegis les prodigioses gestes dels troians domapoltres i dels aqueus de túnica de bronze, els quals anaven els uns contra els altres conduint per la plana Ares, font de moltes llàgrimes, desitjosos de la guerra mortífera. Ara ells estan asseguts en silenci, i la guerra s’ha aturat. Repenjats en els escuts, han plantat les llances al seu costat. Després Alexandre i Menelau, favorit d’Ares, lluitaran per tu amb les llargues llances; i d’aquell que guanyi seràs anomenada esposa estimada. 

Fragment (Homer, Illiada III 125-138. traducció de Joan Alberich i Mariné): 

COMENTARI: Aquest fragment pertany a la Illiada, quan Iris parla amb Helena que está a Troia, on li diu que Alexandre l'ha raptat i haurà d'enforntarse al rei Menelau i pobles grecs. Ares que es dèu de la guerra causa moltes llàgrimes per les morts que porta la guerra.

Safo

SAFO                                 

Safo va néixer a Militene o en Ereso. Va viure entre la segona meitat de segle VII i el primer terç de segle VIII.

Safo, a part d'aprofitar l'herència del seu difunt marit Kérkilos per portar una vida còmoda, encara que no excessiva decidir crear el seu propi thíaso que va anomenar "La casa de la servidora de les muses". Va ser la societat cultural, artística i social on es va envoltar de totes aquelles joves que van acabar sent fins i tot les seves amants. 

La seva poesia està dedicada principalment a dones, també als seus germans. Però parla, sobretot, de la seva alumna Atthis a qui Safo nomena en els seus versos, i per la que sí que va haver de sentir alguna cosa que no era simplement afecte. Quan la seva família va pensar que la noia ja tenia edat, i estava preparada, per al matrimoni, la van retirar del seu costat i ensenyaments, el que va resultar especialment dolorós per a Safo que, evidentment, res podia fer per oposar-s'hi. En realitat, la seva societat es dedicava a això, a preparar a joves per al matrimoni. D'aquí, vindria una de les seves més profundes i melancòliques de les seves obres, o al menys, de les que s'han conservat: "L'adéu a Atthis".

No seria l'única de la qual s'enamoraria. Els seus amors, que entraven i sortia de la seva vida massa de pressa, van ser molts, i moltes estimar, d'una manera profunda, sincera, molt més igualitària, també protectora, de com ho sentien no pocs homes del seu temps tot i ser el d'aquests, sincer i net. Ella estimava i sentia d'una altra manera, i així ho expressava.

Sobre la seva mort no es té la certesa com va ser, segons la llegenda, diu que va morir suïcidant-se, llançant-se de un penya-segat sobre la costa a l'illa de Léucade, al no veure corresposta pel tan atractiu i irresistible com misteriós Faón. 

La veritat és que no és una cosa que quadri molt amb la realitat, encara que aquesta no se'ns aparegui molt clara. La seva mort, probablement, es va produir al voltant de l'580 a.C.

Va començar escrivint poesia èpica-lírica però comptar guerres o combats no anava amb ella. Es va passar a la lírica subjectiva, entenent per això que "subjectiu" significava poesia en primera persona, fent que el lector senti el mateix que l'autor. A més, ella parlava, escrivia i recitava en eolio, que no era un dialecte principal del grec. 

La seva obra més coneguda seria la seva "Oda a Afrodita", on es veu el millor exemple de la seva visió de món: femenina, no contrària a l'home, sinó veient-ho des d'un punt de vista diferent i no només analitzant, sinó també jutjant, amb un punt de vista menys èpic i més personal i íntim. 

Oh, tú en cien tronos Afrodita reina,

Hija de Zeus, inmortal, dolosa:

No me acongojes con pesar y sexo

Ruégote, Cipria!

Antes acude como en otros días,

Mi voz oyendo y mi encendido ruego;

Por mi dejaste la del padre Zeus

Alta morada.

El áureo carro que veloces llevan

Lindos gorriones, sacudiendo el ala,

Al negro suelo, desde el éter puro

Raudo bajaba.

Y tú ¡Oh, dichosa! en tu inmortal semblante

Te sonreías: ¿Para qué me llamas?

¿Cuál es tu anhelo? ¿Qué padeces hora?

—me preguntabas—

¿Arde de nuevo el corazón inquieto?

¿A quién pretendes enredar en suave

Lazo de amores? ¿Quién tu red evita,

Mísera Safo?

Que si te huye, tornará a tus brazos,

Y más propicio ofreceráte dones,

Y cuando esquives el ardiente beso,

Querrá besarte.

Ven, pues, ¡Oh diosa! y mis anhelos cumple,

Liberta el alma de su dura pena;

Cual protectora, en la batalla lidia

Siempre a mi lado.

Aquí, li demana a la dessa de la bellesa i e amor que l'ajude a aconseguir que el seu amor siga corresponent pels seus joves alumnes, que l'admiraven, però que no sempre havien de sentir-se tan enamorades per la seva mestra, com ella per aquestes.

Es notòria la senzillesa de les paraules de Safo en el poema, que fa que la seva expressió s'assemble al model del natural (encara que sense caure en la possibilitat d'enganyar-per la perspectiva realista), el directe. Si bé utilitza metàfores o imatges poètiques complexes o ambigües; només enuncia coses concretes, quotidianes, sentiments reals. No resultava gens estrany, el que un simple mortal es dirigís a una deïtat d'una manera tan personal, tan directa. 

Va haver de deixar petjada des d'un primer moment. S'explica que, en 1073, el papa Gregori VII les va fer cremar per considerar-los immorals, encara que, evidentment, sempre va quedar una mica.

SÒFOCLES (ANTIGONA)

 

SÒFOCLES :

Sòfocles va nàixer a Colon, l ´Antiga Grècia  en l ´any 496 a.C va ser un poeta trágico de l´Antiga Grècia . Autor dobles com Antígena o Èdip Rei , se sitúa, junt ambos Èsquil i Eurípides , entre les figures mas destacades de la tragedia grega . De tota la seua producció literària només es conserven tres tragèdies completes ,que son d´importància capital per al gènere. Fill d´un ric armer cridat Sófilo,als setze anys va ser triat director del cor de xics per a celebrar la victòria de Salamina . En el 488 a.C es va donar a conéixer com autor tràgic al véncer a Èsquil en el concurs teatral  que se celebrava anualment a Atenes durant les festes Dionisias. Va morir finalment l ´any 406 a.C en Atenes ,Grècia.

FRAGMENT DE L´OBRA ANTIGONA :

CORIFEU. Senyor, és natural que, si diu quelcom oportú, et deixes ensenyar per ell, i que tu faces un altre tant. Per ambdós parts s'ha parlat amb raó. 

CREONTE. Als nostres anys rebrem lliçons de trellat d'un xaval de la seua edat?

 HEMÓN. En elles res cal siga injust. I si sóc jove, no convé atendre més als anys que a les accions. 

CREONTE. És una bona acció, potser, tindre clemència amb els sediciosos? 

HEMÓN. No t'exhortaria jo a tindre escrúpols de consciència amb els malvats.

 CREONTE. No està eixa infectada de semblant pesta? HEMÓN. No ho afirma així la multitud dels seus conciutadans de Tebes. 

CREONTE. Ens va a dir la ciutat el que hem d'ordenar? 

HEMÓN. No veus que això, en el to en què ho has dit, és juvenil en excés?

 CREONTE. Per a qui, sinó per a mi mateix, he de governar esta terra?

 HEMÓN. No hi ha ciutat que siga d'un sol home.

 CREONTE. No s'estima que la ciutat és de qui té el poder? 

CREONTE. No s'estima que la ciutat és de qui té el poder?

 HEMÓN. Només, podries manar bé en una ciutat deserta.

 CREONTE. Este, segons pareix, defén la causa de la dona.

 HEMÓN. Si és que tu eres dona, perquè és de tu de qui em guarda. 

CREONTE. Canalla astut! Entres en litigi amb ton pare? 

HEMÓN. Perquè veig que estàs errant en contra del dret. 

CREONTE. Estic errant al vetlar pel prestigi de la meua autoritat? 

HEMÓN. Pel seu prestigi no veles, almenys xafant els honors dels déus.

 CREONTE. Ah! Naturalesa impura que es deixa dominar per una dona! 

HEMÓN. No podries certament sorprendre'm dominat per passions vergonyoses. 

CREONTE. Totes les teues paraules van en defensa d'aquella.

 HEMÓN. I en la teua, i en la meua, i en la dels déus infernals.

CREONTE. A eixa és impossible ja que l'esposes viva.

 HEMÓN. Eixa, llavors, morirà, i amb la seua mort haurà de causar la perdició d'algú. 

CREONTE. Recorres a les amenaces amb semblant atreviment? 

HEMÓN. Quina amenaça hi ha a parlar contra una determinació irreflexiva?

 CREONTE. Llàgrimes et van a costar les teues lliçons de trellat, quan no tens ella en absolut.

 HEMÓN. Si no anares mon pare, diria que no estàs en el teu sa juí.

 CREONTE. Esclau d'una dona, no m'avorrisques amb la teua xarrada. 

HEMÓN. Vols parlar i no escoltar res quan parles?

 CREONTE. De veritat? Per l'Olimp! , sap-ho bé, no t'alegraràs d'injuriar-me amb els teus vituperis. (A un servidor) . Porteu eixe avorrit monstre, perquè muira al punt en presència i davant dels ulls del seu promés. 

HEMÓN. No, per cert, no ho penses ni per un moment: ni ella haurà de morir junt amb mi ni tu podràs dirigir-me a la cara la mirada amb els teus ulls. Seguix amb la teua bogeria en companyia dels amics que s'avinguen a això.

VIDEO :

https://youtu.be/LaFggs3aaUA

 COMENTARI :

Pense que Sófocles va ser un important poeta en lántiga Grecia i açó es deu a que es conserven tres tragedies completes d ´i importància capital per al genére. També es va donar a conèixer com autor tràgic quan va guanyar a Èsquil en el concurs teatral. Les seues tragedies durat fins  l´ actualitat y arribaran molt lluny 

ENHEDUANNA

        

       ENHEDUANNA

      Enheduanna va ser una dona que va viure en el segle 23 a. C, en l'antiga Mesopotàmia, i es considerada com la primera persona en la història en crear una obra literària pròpia.

A més de ser escriptora de prosa, poesia i alguns himnes, va ser una princesa acaida i el seu pare la va anomenar sacerdotessa en el temple de Nanna, Déu de la Lluna. 

Biografia Enheduanna

Context d'un escrit d'Enheduanna

Lugal-Ane va encapçalar una revolta, va destituir a Enheduanna de la seua qualitat de sacerdotessa convertint-la en simple remeira i la va forçar a l'exili, quan Enheduanna va escriure dos textos dedicats a la deessa Inanna, en els quals es penedeix dels seus errors.

La importància d'aquests escrits radica en el fet que és la primera vegada que apareix escrita la paraula "jo", existeixen alguns escrits anteriors però es tracten de textos administratius o comptables ja que Enheduanna es dedicava a dur l'economia i a escriure les lleis d'aquesta època.

L'escrit d'Enheduanna cap a la deesa Inanna diu més o menys el següent (en una traducció de l'anglès efectuada per la periodista i blogera francesa Titiou Lecoq . 

“Dama de todos los poderes divinos, resplandeciente luz, mujer virtuosa vestida de rayas, amada por An y Uras. Dueña del paraíso, con gran diadema, que le gustan los hermosos peinados convenientes para el oficio de sacerdotisa, que tiene los siete poderes.
Mi señora, vos sois la guardiana de los grandes poderes divinos. Vos habéis cogido los poderes divinos y los habéis sostenido en vuestra mano. Como un dragón, habéis arrojado veneno sobre las tierras extranjeras. Cuando, como Iskur, rugís sobre la tierra no se os resiste ninguna vegetación. 
Las tierras extranjeras se inclinan, mi señora, ante vuestro grito de guerra. Cuando la humanidad se presenta ante vos, maravillada por los rayos y la tempestad, vos desplegáis el más terrible de los poderes divinos.
A causa de vos se ha abierto el umbral de las lágrimas y las gentes recorren el largo camino de la casa de las grandes lamentaciones (…)
Yo, Enheduanna, sacerdotisa de En, he puesto el fruto sagrado a vuestro servicio. He traído la bandeja ritual y entonado el canto de alegría (…) ¿Debo morir a causa de mis canciones santas? (…)
Me hizo volar como una golondrina por la ventana. Agoté mi fuerza de vida. Me hizo caminar a través de los matorrales espinosos de las montañas. Me despojó del legítimo vestido de la sacerdotisa. Me dio un cuchillo y un puñal y me dijo: ‘estos son los ornamentos apropiados para ti” (…) he recitado esta canción para vos. Que un cantor os repita a mediodía lo que os he recitado en mitad de la noche». 

D'aquest escrit, a part de l'admiració que te Enheduanna cap a la deesa Inanna i el gran poder que li atribueix; destacaria l'últim paràgraf. Aquest va dirigit a Lugal-Ane, el que va llevar-li el seu càrrec, i descriu com es va sentir quan va ser exiliada, afirma que ho va fer el millor posible i que aquest no ha va tindre en compte i la va expusar del seu vestit de sacerdotessa. També ens conta con es va sentir quan aquest li donà un punyal i un ganivet i li va dir que a ser remeiera era el seu ofici i per tant que no valia per a exercir el càrrec de sacerdotessa. 

Escrit d'Enheduanna

Video explicatiu sobre qui va ser Enheduanna.

Irene Beamud Gil

1º Batxiller A - subgrup 1

Esquilo

 Esquilo

Biografía

Nascut el 525 a.C a Grècia, va ser un dramaturg greg. Va escriure 82 peces, era molt reconegut en els "tornejos" de composició dramàtica i només va ser derrotat per Sòfocles. També va ser un reconegut guerrer. A dia de hui només es conserven 7 peçes de les seves obre i és considerat el primer gran representant de la tragèdia grega. Va morir al 456 a.C a Gela, Sicilia.

Fragment d'obra

Mensajero. ¡Ciudades todas de la tierra de Asia, oh pueblo persa, puerto de riqueza! De un solo golpe ha sido destruida nuestra prosperidad. ¡La flor de Persia aniquilada! ¡Oh Dios, malo es anunciar las desgracias! Pero es obligado explicar lo ocurrido. Persas: ¡Todo el ejército se ha hundido!
Coro. ¡Horror, horror, martirio aciago, horrendo! ¡Ay, ay! Llorad, oh Persas, al escuchar tal desastre.
Mensajero. Sí, porque nuestra hueste está acabada. Yo mismo, sin pensarlo, me he salvado.
Coro. Nuestra vida se ha prolongado en exceso, pobres ancianos, y ahora he de escuchar un mal que jamás había esperado.
Mensajero. Voy a contaros, Persas, los desastres que allí ocurrieron. Yo estaba presente, no he escuchado el relato de otros labios.

(Aquesta obra 'Els perses' és l'obra teatral més antiga que ha arribat als nostres temps).

Vídeo

Comentari

-M'ha paregut molt interessant la vida d'Esquilo, i sobretot la seua obra 'La Orestíada' ja que tant la civilització grega com la persa m'interessen molt. No coneixia a Èsquil i per tant m'ha agradat més fer aquest treball.