COSETES DE LA CAPMANY

Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991) fou novel·lista, dramaturga i assagista. Autora d'obres com ara Necessitem morir (1947, finalista del premi Joanot Martorell), El cel no és transparent (1949, premi Joanot Martorell) Betúlia (1956), El gust de la pols (1962) i Un lloc entre els morts (1968, premi Sant Jordi).

Narradora inclassificable i personatge públic irrepetible, sempre va exercir una activa militància feminista i d'esquerres. Quim/Quima (1971) -el llibre que estem llegint- és una de les seves novel·les més singulars.

Ací vos deixe una entrevista de RTVE:

http://www.rtve.es/alacarta/videos/personatges/arxiu-tve-catalunya-personatges-maria-aurelia-capmany/2823357/

Gràcies

València, 7 d'octubre del 2018

Estimada Maria Aurèlia Capmany,

No sé molt bé com començar ni amb quines paraules dir-t'ho. Supose que ja ho hauràs escoltat o llegit el típic "t'admire un muntó", "ets una crack" o potser no t'ho hagin dit mai. 

Però crec, i és de veritat, que ets un exemple a seguir perquè malgrat al règim al qual estava sotmés el país i la teua llengua, vares continuar escrivint sobre el que volies. També vares rebre premis, però la censura i el patriarcat es varen encarregar de tapar-ho i amagar-ho. Ets un exemple perquè sent artista, dona i d'esquerres, continuares amb el cap ben alt i orgullosa del que feies. Sense por, o potser sí.

Desafiares el que era el tradicional per fer arribar la novetat i si no arriba a ser per la classe de literatura universal, concretament per la professora, no t'hauria conegut mai. Imagine que és el preu a pagar per ser dona que no es conforma amb el que hi ha.

Gràcies per representar-nos i per deixar-nos un camí pel qual continuar elaborant-nos un futur. 

Atentament,

Berta López Camins.

BENVOLGUDA MARIA AURÈLIA CAPMANY

Benvolguda Maria Aurèlia Capmany.

Crec que, com a companya de gremi teua que sóc, m'he guanyat el privilegi de deixar el vostè a un costat. Entre nosaltres, les escriptores, mai hauria d'haver-hi barreres.

Estem constantment parlant de tu a dues facetes de la meua vida: a teatre i a literatura universal. A teatre perquè anem a representar La cultura de la Coca-Cola, i a literatura perquè hem començat a llegir el teu llibre Quim/Quima. A teatre el passem molt bé llegint-te i buscant melodies actuals per les cançons que vas crear. Realment, ens descollonem.

Però m’apena dir-te això: del primer capítol de Quim/Quima no m’he enterat de res. No sé si això canviarà amb el temps (jo espere que sí), però realment tenia expectatives. Unes massa grans, pareix.

Encara que el que més em va impactar de tu va ser la teua vida. La nostra mestra ens ha contat moltes coses sobre tu, com que, una vegada, vas estar entre els grans de la literatura amb el teu bolset. Com que vas arribar a la política. i, també, que vas morir en la misèria. I que, ara, apenes es parla de tu, encara que sí vas tindre molta importància al panorama de la literatura. Escolte tot això i no puc evitar pensar que aquest és el destí de les dones que ens atrevim a ser revolucionàries a aquest món. I això em mata per dins. Perquè ells són assassins i violadors i «pobrets», però nosaltres alcem la veu en contra seua i som les dolentes del conte.

Sentint-ho molt et dic que molt poquet ha canviat des del teu Quim/Quima. No solament en matèria de feminisme, sinó en matèria de transgeneritat. Les nostres germanes trans solament poden sobreviure sent violentades en el món de la prostitució i el porn. Si es neguen, van a la misèria. O a la mort.

Lluite com puc per a un món millor, però moltes vegades és massa per mi.

Un bes,

Tere C. Sauri.

CARTA A LA CAPMANY

Hola, Maria Aurèlia.

Hem començat a llegir una de les teues obres, una de les més importants, una que vas escriure ja fa quasi 50 anys, una còpia -segons tu mateixa- de l'Orlando de Virginia Woolf.

Aquesta obra, Quim/Quima, és un llibre que, si bé per a nosaltres està resultant complicat, resulta també interessant, i necessari, perquè allò que realment estem fent ara es recordar-te, reivindicar-te, recordar i reivindicar a les dones que no callen, dones que parlen, dones que escriuen.

Tú vas ser una de les figures clau de la literatura en català de la segona meitat del segle XX, i paradoxalment no estàs als llibres de text, sinó a l'oblit intencionat, no et coneixiem, i de fet fa poc que tampoc la profe ho feia.

I és per això que anem a dedicar-te unes quantes sessions, i de segur uns quants escrits, perquè quan parlem de literatura universal, no parlem només en un sentit geogràfic, sinó també en un sentit de gènere.

Salutacions, i gràcies,

Guzmán Muñoz Gadea.

ARDE - Con tal de verte volar - Miguel Gane

   A R D E 

No, calladita no estás más guapa.

Tú eres preciosa cuando luchas,

cuando peleas por lo tuyo,

cuando no te callas

y tus palabras muerden,

cuando abres la boca

y todo arde a tu alrededor.

No, calladita no estás más guapa,

sino que un poco más muerta,

y si algo sé sobre ti

es que no he visto a nadie,

jamás,

con tantas ganas de vivir.

Gritando.

Miguel Gane 

Contactem amb tu

                                                                València, 6 d’octubre del 2018

Benvolguda Maria Aurèlia,

Sóc una alumna de primer de batxiller de l’IES Francesc Ferrer i Guàrdia de València. Li escric perquè en la classe de Literatura Universal estem treballant un dels seus llibres, Quim/Quima. Una de les activitats que ens ha proposat la professora ha sigut escriure-li una carta.

Si li dic la veritat se m’està fent un poc complicat escriure a una persona important però que desconec, l’exercici no és tan fàcil com em pensava. Fins i tot he arribat a buscar a internet: “Com començar una carta a algú famós”.

La nostra mestra ens ha explicat qui és vosté i ens ha contat alguna de les seues aventures de quan era xiqueta i anava a l’escola. Sé que sempre ha exercit una activa militància feminista i d’esquerres, això sí que ha provocat que augmente el meu interés per saber coses de vosté. També conec la seua passió cap a Virginia Woolf. Sé que Orlando, un dels personatges creats per aquesta autora li va servir d’ajuda per a la creació de Quim/Quima.

Només he llegit un capítol i, si li sóc sincera, m’està costant seguir-li el fil a la història. La meua professora em diu que no em preocupe perquè a mesura que vaja llegint tot es farà més àgil i ho comprendré millor.

Confie que amb el temps arribe a agradar-me el llibre i així conéixer-la una miqueta més.

Atentament,

Mar Miralles Lozano

HUYENDO

Huyendo de mis miedos,
poniendo candados a mis emociones,
limpiando el cajón de recuerdos,
de fotos que retrataban amores
destinados a ser arrugados,
a ser pelotas de papel
y acabar tiradas en el cubo de la basura.
Huyendo de mis errores,
de esa frase de más,
de ese te quiero que me callé,
de esos celos inventados.
Huyendo de mis aterrizajes,
todos de emergencia,
en camas de desconocidas.
Huyendo de mi infancia,
de cada caída al suelo 
que no conseguía olvidar.
Huyendo de los amores de verano,
de los besos mortales,
de los besos con una copa de más,
de los besos sin sentimiento.
Huyendo,
huyendo,
huyendo.
Te encontré a ti
y dejé de huir.


DIEGO BERGASA
Llibre: Tu Cuerpo En Verso.

Biografia

Diego Bergasa va naixer al sud de Madrid en l'estiu del 1996 (29 d'agost del 1996) encara que  les seves arrels surten des d'un petit poble Burgalés, Guzmán.  Va començar a escriure per obligació de la vida per a oblidar una de les muses que la vida va possar pel seu camí.