Poetes femenines

Carme Guasch i Darné (3 d'octubre de 1928 , Figueres - Badalona, 1998)

 

Voldria ser

Voldria ser de pluja per tornar-me de vidre,

voldria ser de lluna per vestir-me de nit,

voldria ser de pedra per sentir-me en la terra

i tramuntana o boira per venir de molt lluny.

Voldria ser paraula per estimar el silenci,

voldria ser pollancre per poder abraçar el vent,

voldria ser gavina per no conèixer límits

i mirar-me les coses des dels ulls d’un infant.

Només sóc una dona, per sort sóc una dona,

i tot el que desitjo ho trobo dintre meu:

jo també sóc de pluja, jo també sóc de terra

i dono, com un arbre, un fruit no madurat;

sóc com la nit, obscura, llunyana com un astre,

com un ocell que emigra, com un infant perdut.

Cançó de Joanjo Bosk  https://www.youtube.com/watch?v=ZzOl7vltSv0

Gemma Gregori

 

Camps

 

Camps, catifes del més bell i pur matís

bressolen l'ombra de les muntanyes

que envolten silencioses els records

amagats amb la força colpejant del vent.

Els pins i les alzines s'abandonen

a mercé de les ventades.

El sol amoroseix la flor glaçada

i la gebra s'obre el pas lliscant

per brotons de romaní.

I quan les roselles van eixint

emmig de l'auri espigam

escampen subtils pinzellades.

Camps, petits miralls de cel que a terra cauen

i defalleixen a l'horitzó fins

arribar al fil de mar que l'embolcalla

rera d'una cortina blava

No fem que mar abraçi

els camps que van tenyint l'àlgida plana

doncs tèrbol i punyent és el record

si s'esvaeix la suau flairança

de timó i espígol.

Si cridem la força de l'oreig

diem-li al mar que marxi lluny,

que no envolti l'exímia imatge.

Sílvia Amigó Cuscó

 

Lluna

 

límit de llum

cercle de mar

alta d'estiu

lluna que eres

mirall d'estrelles

dels nostres ulls

lluna

alta de llum

límit de mar

cercle d'estiu

ets tu qui guardes tantes paraules

que omplen la nit

lluna

cercle de llum

alta de mar

límit d'estiu

tornaràs plena

tota la terra

del teu record

lluna

Cançó de Toti Soler https://open.spotify.com/album/0eys222cmwLnZ9HTLUbfBL

Quima Jaume (Cadaqués, 20 d'abril de 1934[1] - 30 de gener de 1993)

 

Et vares sadollar

 

Et vares sadollar d’un dolç verí

cercant la mort d’amor que mai no arriba,

ets una nau que estima la deriva

i amb sort, reneixes sempre a un nou destí.

L’hivern t’ha devastat ja molts jardins.

L’esguard se’t perd pel més gran finestral,

des d’on contemples irat el mestral

que et desdibuixa els teus antics confins.

La pluja ha colpejat mil cops el vell

teulat del casalot i el seu contorn

ornat abans amb bells fonolls marins.

No cura el temps el mal que ve de dins.

L’amor és un vell vici de retorn

amb gust de tu o amb gust de vi novell.

Cançó de Joanjo Bosk  https://www.youtube.com/watch?v=enti54IMVY8

Narcisa Oliver i Deulofeu (Palafrugell, 1948 - 1995)

 

Mariner de terra endins

Vaig conèixer un vell pastor

que ses ovelles menava,

cada jorn de sol a sol

amb sa flauta acompanyat

eixa tonada cantava:

“Com serà el mar?

Serà blau i gran com diuen?

Serà veritat que de nit és com la plata?

Tothom qui el veu

es queda ple d'enyorança.

Digue'm tu sol,

que vens d'una altra contrada:

Has vist el mar?”

Tota la vida he viscut

aquí, del pla de la muntanya

i fer diners no he pogut

per veure la costa llunyana.

Sé que hi ha el Mediterrani

que té l'encís de donzella,

sé que hi ha barcos de vela,

sé que hi ha mar a Calella,

on les ones van i vénen

al compàs de l'havanera.

Cançó d’Havaneres https://www.youtube.com/watch?v=oCYlvqIR1s4

Glòria Juilà Estelrich (Portocolom (Felanitx, Mallorca), 2 de febrer de 1983)

 

Quadern immemorial

Uep, estel... Feia temps que no parlàvem. Feia temps que no parlàvem del vent. Que se'n duu les fulles que retens, amb cura, en un quadern immemorial.

- T'atures un instant, fora la confusió del treball, i pots recordar remors d'ones i els mollets del teu port verd.

- Uep, estel... Feia temps que no parlàvem. De quina lluentor és ara la teva carn? El cervell és sols memòria.

- I aquesta vida és novel·la, l'alè d'abans de la immersió. És un sospir foragitat cap a un univers expansiu o cap a dins una capsa d'agulles.

- Uep, estel... Feia temps que no parlàvem. Feia temps que no parlàvem del vent.

Canó de Llunàtiques https://www.youtube.com/watch?v=cohuqmmxdrw

Rosa Leveroni (Barcelona, 1 d'abril de 1910 – Cadaqués, 4 d'agost de 1985)

 

Els records

Jo fos per tu aquesta cançó tan dolça

que desgrana el molí.

Aquest oreig suau que t'agombola

perfumant-te el matí.

Fos el flauteig dels tòtils a la tarda

en la calma dels horts.

Si fos aquesta pau que t'acompanya

en el repòs dels ports ...

O fos la punxa de la rosa encesa

d'un desig abrandat.

Aquell record d'una hora de follia,

d'aguda voluptat.

Si fos l'enyorament d'uns braços tendres

que varen ser-te amics.

O bé la revifalla rancorosa

d'aquells menyspreus antics.

Si jo no fos per tu record amable,

os almenys un neguit,

un odi o un dolor, una recança ...

Ho fos tot, menys l'oblit.

Recitat per GUIC  https://www.youtube.com/watch?v=E7Sw__mjcdc

Recitat per Rita Marzoa https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/programa/rosa-leveroni-els-records/video/4490651/

Trobades a : http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Poetes

http://lletra.uoc.edu/especials/folch/leveroni.htm

INIB-SARRI (ca. 1790-1745 a.C.)

UNA CARTA A SU PADRE

Dos veces te he escrito diciéndote

Que estoy infeliz, mi señor,

Y tú contestaste:

"Ve y entra a la ciudad de Aslakka".

Ahora he ido a Aslakka

Y estoy aún más infeliz.

¡Ya que la esposa de Ibal-Addu es reina allí!

¡Esa mujer recibe regalos casi todos los días

de una multitud de ciudades,

incluyendo Aslakka,

pero me obliga  a mí a sentarme en un rincón,

como a una hembra idiota,

mientras me hundo los dedos en la mejilla!

Ewa Lipska (Cracòvia, Polònia)

Popietat privada

Qui dels dos recorda encara

el viatge que vam fer a Itàlia.

Ens allotjàrem

al Teatro all

a Scala.

A la mateixa boca de l’òpera.

Amb vistes al geni.

Ens observàvem fixament

tallant l’aire amb la mirada.

Al teu espressivo de soprano

tot seguit responia el meu tenor.

Ara callem obstinats

davant el plat florit

encara que

no tenim motius per a queixar-nos.

Hem pagat els deutes. Hem acabat de fer-nos la casa.

La mort ja és propietat nostra.

NO TRACTES AMB XIV (templança en el tarot) A QUI ET TRACTA AMB IV (l’emperador en el tarot)

Per què la gent tem la bruixeria i les bruixes? Perquè els han ensenyat a témer tot allò que no coneixen.
Jo com a bruixa, personalment, sempre tractaré de donar una solució natural (el màxim que es puga) a una dolència, però no negue que li done molta importància a la medicina científica. Sóc la primera que va cada mes al psiquiatra i es medica per dues raons diferents. Però la gent sempre vol extrems, sempre vol que sigues una cosa o l’altra. Pensen que si creus en la medicina científica has de dir que la llet amb mel no va a solucionar el teu dolor i que si creus en la medicina natural has de dir que els ibuprofens són placebo o alguna cosa així.
Pense que cada bruixa és un món, com cada branca de la bruixeria. N’hi haurà alguna branca que crega en el dimoni i per a la seua pràctica freqüentment parle amb ell. Jo, com a bruixa eclèctica, no tinc per què creure en un sistema fix de creences ni en unes regles ja existents. Per això, encara que respecte que altres companyes vulguen incorporar al dimoni en la seua pràctica, jo no ho faria. Com he dit a la primera frase, la gent tem a la bruixeria perquè els han ensenyat a témer tot allò que no coneixen. Jo no tem al dimoni, però el respecte, i per tant sé que un pas en fals podria ficar-me en un bon embolic.
Per la meua part, jo ja he decidit no parlar d’això amb gent que només busca que els diga: “sí, tens raó i jo sóc tonta, perdó Oh Gran Senyoria De La Intel·ligència”, perquè no em paguen i jo tinc confiança en el que crec. No tinc perquè defensar el meu pensament mentre no faça dany a ningú; no està sent atacat per una força important. Solament per una persona picada que no suporta que no tinga la raó sempre.
Si una tirada de tarot sovint m’ajuda a tindre una visió més clara de las coses, ho vaig a fer. Si m’agrada llegir la meua carta natal i interpretar-la (una activitat relativament fàcil que recomane si t’interessa l’astrologia), ho vaig a fer. Sense que m’importe el que diguen un parell d’amargats.

Autores del segle XVII

Juana Inés de la Cruz

(San Miguel Nepantla (Mèxic), 1651–Ciutat de Mèxic, 1695) escriptora protofeminista de poesia i teatre en castellà.

Foto

Va voler entrar a la Universitat però com les dones no tenien dret a estudiar es va disfressar d'home per a poder tindre un millor futur. A la fi de 1666 va cridar l'atenció del pare Núñez de Miranda, confessor dels virreis, qui, al saber que la joveneta no desitjava casar-se, li va proposar entrar en un orde religiós. Va ingressar en l'Orde de Sant Jerònim, on la disciplina era una mica més relaxada que en les carmelites.

Per la substitució de fra Payo Enríquez de Rivera per Tomás de la Truja i Aragó, a sor Juana se li va encomanar la confecció de l'arc triomfal que adornaria l'entrada dels virreis a la capital, per al que va escriure el seu famós Neptú al·legòric. En agraïment, la virreina María Luisa Manrique de Lara i Gonzaga, comtessa de Parets posseïa un retrat de la monja i un anell que aquesta li havia regalat i a la seua partida va portar els textos de sor Juana a Espanya perquè s'imprimiren.

Cap a 1693 va deixar d'escriure i va semblar dedicar-se més a labors religioses.

Obres

Un dels seus grans temes és l'anàlisi de l'amor vertader i la integritat del valor i la virtut, tot això reflectit en un Amor es más laberinto. També destaca (i ho exemplifiquen totes les seues obres) el tractament de la dona com a personatge fort que és capaç de manejar les voluntats dels personatges circumdants i els fils de la pròpia destinació. L’estil predominant és el barroc.

• Los empeños de una casa
• Amor es más laberinto
• El cetro de José, El divino Narciso y El mártir de sacramento, escrites per encàrrec de la cort de Madrid
• Se li atribueix el final de La segunda Celestina, ja que el seu autor va morir deixant l’obra incompleta.
• Primer sueño
• La intuición
• Neptuno alegórico
• Carta atenagórica
• Respuesta a Sor Filotea de la Cruz
• Protesta de la fe

Fragment de Primer sueño

Llegó, en efecto, el Sol cerrando el giro

que esculpió de oro sobre azul zafiro:

de mil multiplicados

mil veces puntos, flujos mil dorados

—líneas, digo, de luz clara— salían

de su circunferencia luminosa,

pautando al Cielo la cerúlea plana;

y a la que antes funesta fue tirana

de su imperio, atropadas embestían:

que sin concierto huyendo presurosa

—en sus mismos horrores tropezando—

su sombra iba pisando,

y llegar al Ocaso pretendía

con el (sin orden ya) desbaratado

ejército de sombras, acosado

de la luz que el alcance le seguía.

Ana Francisca Abarca de Bolea y Mur

(Saragossa, 19 d'abril de 1602-Casbas, Osca, c. 1685) va ser una poetessa i escriptora espanyola.

Va viure des dels tres anys al monestir de Nuestra Señora de la Gloria de la vila de Casbas, del que ja no hauria de sortir i en el qual va adquirir una profunda formació religiosa i humanística.

En 1655 va ser mestra de novícies i va arribar a exercir el càrrec d'Abadessa en 1672.

Obres

La poesia d'Ana Francisca Abarca de Bolea es troba inserida en el llibre miscel·lani titulat Vigília i octavario de Sant Joan Baptista (Saragossa, 1679), que reuneix a més una novel·la curta o apóleg (La ventura en la desdicha) i una novel·la (El fin bueno en mal principio). La temàtica de la seva poesia és en la seva major part, de caràcter sacre i popular.

• Obra en aragonès d'Ana Francisca Abarca de Bolea
• Catorce vidas de Santas de la Orden del Císter
• Historia del aparecimiento y milagros de Nuestra Señora de Gloria, venerada en el Real Monasterio Cisterciense de Casbas.
• Vida de la Gloriosa Santa Susana, Virgen y Mártir, Princesa de Hungría y Patrona de la villa de Maella.

• Vida de Sant Félix Cantalici .
• Vigília i Octavari de Sant Joan Baptista.

Poemes:

• Octavas
• Dos sonetos a la muerte del Príncipe Don Baltasar
• Al libro que escribió Don Francisco de La Torre, intitulado Baraja nueva de versos. Décima.
• Soneto a la Virgen de Gloria, Patrona del Monasterio de Casbas

Soneto a la muerte del príncipe don Baltasar (fragment)

Lapidario sagaz, duro diamante

labra, resiste firme al golpe fiero,

tíñelo en sangre y pierde aquel primero

rigor a la labor menos constante.

Contra Carlos el mal no era bastante,

que queda al golpe cual diamante entero,

tíñelo en sangre amor, y el mal severo,

sujeta con amor a un hijo amante.

El mal lo agrava y el amor lo aflige;

aquél pide remedio, éste no tiene,

y quien conoce aquél a éste no alcanza.

Lao tse - Tao te king

M'agrada a l’hora de parlar sobre un llibre fer un resum mínim, i de debo me referis a el mínim, la minima expresion de un llibre.

“El llibre del tao” Aquest seria el resumisim d’aquest llibre. i ara anem a començar per on cal, per el títol Tao te king que traduït del xinès significaria el llibre de la virtut i el tao.

És així com una mena de guia per a trobar la saviesa i l’harmonia amb la resta del mon, pero tampoc es una guia ja que quan lligues el llibre hi ha poques coses filades entre si. pareis més una recopilació de poemes i frases célebres, molt descabellades que juntes intenten explicar la visió de aquell que el va escriure. Un home que pensaba que el home savi ha de viure en harmonia amb la natura, el qual es pensament que compartim.

Pero ve hi ha unes quantes coses que perturben una mica, per exemple quan trobes una frase ultra redundant o quan després de llegir aquesta mateixa frase un dia o dos després hi trobes el significat.

Anem a parlar ara de lao tze que al chines significa literalment "vell mestre" aquest es considera un filòsof canònic de la filosofia xinesa. lo mes probables es que va viure al període de cent escoles de pensament i de regnes combatents. Se sap que el seu nom era Lĭ Ĕr que significa orejas de ciruelo i que Lao-tze era un títol honorífic.
La tradició diu que lao-tze quan la cort a la qual pertany va decaure, va fugir per l’estat de Qin muntat en un búfal d’aigua. El guardia del pas de Shanggu abans que s’anas li va encomanar que escrigera un llibre amb la seua doctrina, acabi de guarir-ho a la seua casa i això va fer.

Enllasos
Lao-tze
Tao