Carme
Guasch i Darné (3 d'octubre de 1928 , Figueres - Badalona, 1998)
Voldria
ser
Voldria
ser de pluja per tornar-me de vidre,
voldria
ser de lluna per vestir-me de nit,
voldria
ser de pedra per sentir-me en la terra
i
tramuntana o boira per venir de molt lluny.
Voldria
ser paraula per estimar el silenci,
voldria
ser pollancre per poder abraçar el vent,
voldria
ser gavina per no conèixer límits
i
mirar-me les coses des dels ulls d’un infant.
Només
sóc una dona, per sort sóc una dona,
i
tot el que desitjo ho trobo dintre meu:
jo
també sóc de pluja, jo també sóc de terra
i
dono, com un arbre, un fruit no madurat;
sóc
com la nit, obscura, llunyana com un astre,
com
un ocell que emigra, com un infant perdut.
Cançó
de Joanjo Bosk https://www.youtube.com/watch?v=ZzOl7vltSv0
Gemma
Gregori
Camps
Camps,
catifes del més bell i pur matís
bressolen
l'ombra de les muntanyes
que
envolten silencioses els records
amagats
amb la força colpejant del vent.
Els
pins i les alzines s'abandonen
a
mercé de les ventades.
El
sol amoroseix la flor glaçada
i
la gebra s'obre el pas lliscant
per
brotons de romaní.
I
quan les roselles van eixint
emmig
de l'auri espigam
escampen
subtils pinzellades.
Camps,
petits miralls de cel que a terra cauen
i
defalleixen a l'horitzó fins
arribar
al fil de mar que l'embolcalla
rera
d'una cortina blava
No fem que mar abraçi
els
camps que van tenyint l'àlgida plana
doncs
tèrbol i punyent és el record
si
s'esvaeix la suau flairança
de
timó i espígol.
Si
cridem la força de l'oreig
diem-li
al mar que marxi lluny,
que
no envolti l'exímia imatge.
Sílvia
Amigó Cuscó
Lluna
límit
de llum
cercle
de mar
alta
d'estiu
lluna
que eres
mirall
d'estrelles
dels
nostres ulls
lluna
alta
de llum
límit
de mar
cercle
d'estiu
ets
tu qui guardes tantes paraules
que
omplen la nit
lluna
cercle
de llum
alta
de mar
límit
d'estiu
tornaràs
plena
tota
la terra
del
teu record
lluna
Cançó
de Toti Soler https://open.spotify.com/album/0eys222cmwLnZ9HTLUbfBL
Quima
Jaume (Cadaqués, 20 d'abril de 1934[1]
-
30 de gener de 1993)
Et
vares sadollar
Et
vares sadollar d’un dolç verí
cercant
la mort d’amor que mai no arriba,
ets
una nau que estima la deriva
i
amb sort, reneixes sempre a un nou destí.
L’hivern
t’ha devastat ja molts jardins.
L’esguard
se’t perd pel més gran finestral,
des
d’on contemples irat el mestral
que
et desdibuixa els teus antics confins.
La
pluja ha colpejat mil cops el vell
teulat
del casalot i el seu contorn
ornat
abans amb bells fonolls marins.
No
cura el temps el mal que ve de dins.
L’amor
és un vell vici de retorn
amb
gust de tu o amb gust de vi novell.
Cançó
de Joanjo Bosk https://www.youtube.com/watch?v=enti54IMVY8
Narcisa
Oliver i Deulofeu
(Palafrugell,
1948 - 1995)
Mariner
de terra endins
Vaig
conèixer un vell pastor
que
ses ovelles menava,
cada
jorn de sol a sol
amb
sa flauta acompanyat
eixa
tonada cantava:
“Com
serà el mar?
Serà
blau i gran com diuen?
Serà
veritat que de nit és com la plata?
Tothom
qui el veu
es
queda ple d'enyorança.
Digue'm
tu sol,
que
vens d'una altra contrada:
Has
vist el mar?”
Tota
la vida he viscut
aquí,
del pla de la muntanya
i
fer diners no he pogut
per
veure la costa llunyana.
Sé
que hi ha el Mediterrani
que
té l'encís de donzella,
sé
que hi ha barcos de vela,
sé
que hi ha mar a Calella,
on
les ones van i vénen
al
compàs de l'havanera.
Cançó
d’Havaneres https://www.youtube.com/watch?v=oCYlvqIR1s4
Glòria
Juilà Estelrich (Portocolom (Felanitx, Mallorca), 2 de febrer de
1983)
Quadern
immemorial
Uep,
estel... Feia temps que no parlàvem. Feia temps que no parlàvem del
vent. Que se'n duu les fulles que retens, amb cura, en un quadern
immemorial.
-
T'atures un instant, fora la confusió del treball, i pots recordar
remors d'ones i els mollets del teu port verd.
-
Uep, estel... Feia temps que no parlàvem. De quina lluentor és ara
la teva carn? El cervell és sols memòria.
-
I aquesta vida és novel·la, l'alè d'abans de la immersió. És un
sospir foragitat cap a un univers expansiu o cap a dins una capsa
d'agulles.
-
Uep, estel... Feia temps que no parlàvem. Feia temps que no parlàvem
del vent.
Canó
de Llunàtiques https://www.youtube.com/watch?v=cohuqmmxdrw
Rosa
Leveroni (Barcelona,
1 d'abril de 1910 – Cadaqués, 4 d'agost de 1985)
Els
records
Jo
fos per tu aquesta cançó tan dolça
que
desgrana el molí.
Aquest
oreig suau que t'agombola
perfumant-te
el matí.
Fos
el flauteig dels tòtils a la tarda
en
la calma dels horts.
Si
fos aquesta pau que t'acompanya
en
el repòs dels ports ...
O
fos la punxa de la rosa encesa
d'un
desig abrandat.
Aquell
record d'una hora de follia,
d'aguda
voluptat.
Si
fos l'enyorament d'uns braços tendres
que
varen ser-te amics.
O
bé la revifalla rancorosa
d'aquells
menyspreus antics.
Si
jo no fos per tu record amable,
os
almenys un neguit,
un
odi o un dolor, una recança ...
Ho
fos tot, menys l'oblit.
Recitat
per GUIC https://www.youtube.com/watch?v=E7Sw__mjcdc
Recitat
per Rita Marzoa
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/programa/rosa-leveroni-els-records/video/4490651/
Trobades
a :
http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Poetes
INIB-SARRI
(ca. 1790-1745 a.C.)
UNA
CARTA A SU PADRE
Dos
veces te he escrito diciéndote
Que
estoy infeliz, mi señor,
Y
tú contestaste:
"Ve
y entra a la ciudad de Aslakka".
Ahora
he ido a Aslakka
Y
estoy aún más infeliz.
¡Ya
que la esposa de Ibal-Addu es reina allí!
¡Esa
mujer recibe regalos casi todos los días
de
una multitud de ciudades,
incluyendo
Aslakka,
pero
me obliga a mí a sentarme en un rincón,
como
a una hembra idiota,
mientras
me hundo los dedos en la mejilla!
Ewa
Lipska (Cracòvia, Polònia)
Popietat
privada
Qui
dels dos recorda encara
el
viatge que vam fer a Itàlia.
Ens
allotjàrem
al
Teatro all
a Scala.
A
la mateixa boca de l’òpera.
Amb
vistes al geni.
Ens
observàvem fixament
tallant
l’aire amb la mirada.
Al
teu espressivo de soprano
tot
seguit responia el meu tenor.
Ara
callem obstinats
davant
el plat florit
encara
que
no
tenim motius per a queixar-nos.
Hem
pagat els deutes. Hem acabat de fer-nos la casa.
La
mort ja és propietat nostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada