Mary Shelley

MaryShelley (30 d'agost de 1797-1 de febrer de 1851) va nàixer a Londres, Anglaterra. Era filla d'una famosa feminista, filòsofa i escriptora, Mary Wollstonecraft, i d'un filòsof llibertari, William Godwin. Sota la tutela del pare ( ja que la matre va morir ), Mary va rebre una excel·lent educació inusual per a les dones degut al pensament feminista que la seua mare havia inculcat a la seua família.
El 1814, Mary inicià una relació sentimental amb un dels seguidors polítics del seu pare,  que estava casat. Aleshores, amb la germanastra de Mary, es van anar a França i viatjaren per Europa.

En un dels viatges, en l’any 1816, va viatjar al llac Ginebra, amb el famós poeta Lord Byron. Una vesprada, un grup de joves intel·lectuals i poetes amics del seu estimat, inspirats per les històries de monstres i criatures sobrenaturals, van decidir muntar una competició d'històries fantasmagòriques.  Els convidats van idear una gran quantitat d’històries terrorífiques i,aquella nit, Shelley va decidir escriure una d’aquest tipus, que s’anomenaria Frankestein i que es va convertir en una de les obres més conegudes i importants de la nostra literatura.

FRAGMENT FRANKESTEIN:

-Diable! -vaig cridar-. Com t’atreveixes a acostar-te’m? No et fa por la terrible venjança del meu braç empipat sobre el teu cap odiós? Vés-te’n, insecte repugnant! O no, queda’t perquè pugui tornar-te a convertir en pols! Ai! Si pogués, extingint la teva existència miserable, tornar la vida a aquells que tan diabòlicament has assassinat!

-Ja m’esperava una rebuda així -va dir el dimoni-. Els homes odien els infeliços. Fins a quin punt, doncs, dec ser odiat? Jo sóc el més desgraciat dels éssers vius! Fins i tot vós, el meu creador, detesteu i rebutgeu la criatura a la qual el vostre art us va lligar amb llaços que només desfaran la destrucció d’un dels dos. I ara em voleu matar? Com us atreviu a jugar així amb la vida? Compliu el vostre deure amb mi, i jo compliré el meu amb vós i amb la resta de la humanitat. Si accediu a les meves condicions, us deixaré en pau, a vós i a tothom; però si refuseu, calmaré les meves ganes de matar amb la sang dels amics que us queden.

Giacomo Leopardi

Giacomo Leopardi 

(1798-1837)

"Cap indici major de ser poc filòsof o poc savi, que pretendre viure sempre sàvia i filosòficament"

 

 Giacomo Leopardi va néixer el 29 de juny de 1798 a Recanati, Les Marques (Itàlia), sent el seu pare el Comte Monaldo i la seva mare la Marquesa Adelaide Anticci.

Tenia dos germans xicotets, Carlo i Paolina, que van créixer a l'igual que Giacomo en un ambient ultrareligiós, conservador i autoritari.

Leopardi va viure una infància amb malalties i solitària, passant molt de temps interessat en la lectura dels molts volums que posseïa l'extensa biblioteca del seu pare i sobresortint en l'estudi de les llengües clàssiques.

Va viatjar per diverses ciutats italianes; com Roma, Milà, Bolonya, Pisa, Florència o Nàpols, en moltes ocasions acompanyat pel seu gran amic Antonio Ranieri, que amb la seva germana Paolina van ser les persones més properes en la seva existència.

Va ser un home de vasta cultura, els seus textos poètics d'inspiració clàssica, esperit romàntic i profunda emotivitat, estan caracteritzats per la melangia, el dolor i el pessimisme que van dominar la seva existència, marcada per molts problemes de salut (asma, problemes en la seva columna i mala visió) que va patir des de que era xicotet. Després, tampoc va tindre molta sort en la seua vida amorosa condicionada pels seus defectes físics, especialment per la seua fallida relació amb Fanny Targioni Tozzetti i pel seu desig romàntic amb la seua cosina Gertrude Cassi.

Entre els seus títols poètics més important es troben "Cants" (1824-1835) o "Al Peu Del Monument De Dante" (1819).

Com a prosista va destacar amb títols com "Opuscles Morales" (1827) o "Miscel·lànies" (1817-1832). També va publicar assajos de caràcter filosòfic, entre ells "Pensaments" o "Diàleg De La Moda i De La Mort".

Finalment, Giacomo va ser víctima del còlera a Nàpols el 14 de juny de 1837, com conseqüència la mort. Tenia  sols 38 anys. Està enterrat al Parc Virgiliano de Nàpols.

 

 

Voltaire

François Marie Arouet (París, 21 de novembre 1694 – 30 de maig 1778), molt més conegut com Voltaire,va ser un escriptor i filòsof francés que va tindre una gran importància al segle xviii i va ser recordat pels francesos. Amb ell, es va iniciar la figura d’home l'intel·lectual compromés al servei de la veritat, de la justícia i de la llibertat de pensament.

És reconegut com un símbol de la Il·lustració, que va dedicar tota la seua vida al combat pel progrés, la tolerància i l’oposició al fanatisme religiós. També era deista, i la seua ideologia es basava en una monarquia moderada i liberal, il·lustrada pels filòsofs.

Algunes de les obres més destacades de Voltaire van ser Mahomet (1741), Nanine (1749), o Tancrède (1760). A més, va fer grans adaptacions amb una gran transcendència com per exemple la seua obra Èdip (1717), inspirada en el mite d'Èdip rei.

FRAGMENT VOLTAIRE: 
 
"El dret natural és aquell que la natura indica a tots els homes. Heu criat el vostre fill, us deu respecte com a pare, reconeixença com a benefactor. Teniu dret als productes de la terra que heu cultivat amb les mans. Heu fet i rebut una promesa, ha d'ésser mantinguda. El dret humà no pot ésser fonamentat en cap cas sinó en aquest dret de natura; i el gran principi, el principi universal de l'un i l'altre, és, a tota la terra: «No facis allò que no voldries que et fessin.» Així hom no veu de quina manera, seguint aquest principi, un home podria dir a un altre: «Creu allò que jo crec, i que tu no pots creure, o moriràs.» Això és el que hom ha dit a Portugal, a Espanya, a Goa. En alguns altres països, actualment, hom s'acontenta amb dir: «Creu, o t'abomino; creu, o et faré tot el mal que podré; monstre, no tens la meva religió, no tens doncs cap religió: cal que siguis odiat pels teus veïns, per la teva ciutat, per la teva província.»"·

John Milton

John Milton va nàixer en , Bread Street, City de Londres, Regne Unit el 9 de desembre de 1608 i va morir el 8 de novembre de 1674, Bunhill Row, Londres, Regne Unit.

És, sens dubte, un dels grans de la història britànica i del món, el seu llenguatge poètic és comparable al de Shakespeare i el seu saber polític ho va convertir en una de les principals fonts de coneixement utilitzades per a la redacció de la Constitució estatunidenca.

El seu pare, un notari apassionat per la música, li va animar a estudiar les llengües clàssiques, l'hebreu i l'italià. Després d'una estada a Cambridge, va abandonar la carrera eclesiàstica i es va retirar a casa dels seus pares. *Milton parlava anglés, italià, francés i fins i tot holandés, era un home de gran cultura.

Davant la notíocia de la possible Guerra Civil, va tornar d'un intens viatge a Europa que estava realitzant, i va començar a involucrar-se en la política, amb els seus ideals republicans.

Es va casar i el matrimoni no va resultar bé al principi, la seua esposa el va abandonar i va ser quan va realitzar els seus assajos més importants, sobre el divorci i també sobre l'educació; després es van reconciliar i van tindre tres fills. En tindre el quart, la seua esposa mor en el part, i poc després el menor dels seus tres fills també mor. En aquells dies *Milton era Ministre de Llengües Estrangeres.

Es va tornar a casar per segona tendint així una altra filla, però ambdues *fallecierin quan la xiqueta tènia mes o menys dos anys. L'havia quedat ja cec a causa d'un Glaucoma, però malgrat això va continuar treballant

Es va casar de nou per tercera vegada i en 1674 es va acomiadar del món deixant després de si un gran llegat literari.



Unes de les obres més importants que va escriure són:

1-Samson Agonistes


2- Arcades


3-Comus
 
4-El paradís perdut


 

Un somni en uns nit d'estiu, William Shakespeare

L'obra té lloc en un bosc màgic, al qual fuig Hermia per no voler casar-se amb el promès que li ha triat el seu pare. En aquest bosc està a punt de celebrar-se el matrimoni reial de les fades, on Puck el follet vol actuar donant un filtre d'amor a una de les parelles. Equivocadament, el vessa sobre l'amant d'Hermia, produint l'efecte contrari. Els habitants del bosc han de fingir que tot ha estat un somni per tal que les parelles tornin al seu estat original, tema que Puck repeteix al final cap als espectadors.

Hamlet

Hamlet, va ser una obra escrita i representada al voltant de l'any 1600-1601.
Tracta d'una obra tràgica i molt vengativa, on el protagonista a soles experimenta situacions desastroses i patiments.

Ací deixe un parell d'enllaços per saber més sobre aquesta magnífica obra:
https://www.biografiasyvidas.com/monografia/shakespeare/hamlet.htm
https://www.gradesaver.com/hamlet-sp/guia-de-estudio/summary 


Fragment

HAMLET
Ser o no ser, aquest és el dilema:
¿és més noble sofrir calladament
les fletxes i els embats d’una Fortuna indigna,
o alçar-se en armes contra un mar d’adversitats
i eliminar-les combatent? Morir, dormir: res més...
I si dormint s’esborren tots els mals del cor
i els mil estigmes naturals heretats per la carn,
¿quin desenllaç pot ser més desitjat?
Morir, dormir... dormir... i potser somiar...
Sí, aquest és l’obstacle: no saber
quins somnis acompanyaran el son etern,
un cop alliberats d’aquesta pell mortal,
És el que ens frena i fa que concedim
tan llarga vida a les calamitats.

Romeu i Julieta

En Verona es presencia un conflicte històric entre dues famílies tradicionals. Romeu i Julieta, tots dos fills únics es van enamorar boigament, i era un amor no correspós:

 Podeu vore un resum en draw my life en aquest enllaç:

ROMEU I JULIETA





Fragment de l’escena segona de l’acte segon de Romeu i Julieta

ROMEU 
Parla:
torna a parlar, àngel meu, que aquesta nit
llueixes amb tal glòria allà a l’altura
com ho fa un missatger alat del cel
als ulls meravellats d’aquells mortals
que el contemplen, tirant el cap enrere,
quan ell cavalca els núvols cançoners  
per solcar l’amplitud del si de l’aire.

JULIETA

Oh, Romeu! Oh, Romeu! Per què ets Romeu?
Renega els pares i refusa el nom;
o, si no ho vols, jura ser el meu amor
i jo ja no seré una Capulet.

ROMEU
[A part] L’escolto més estona, o li responc?

JULIETA
De tu, només el nom m’és enemic;
tu ets tu: no ho ets pas, un Montagut.
Què és un Montagut? No és mà, ni peu,
ni braç, ni cara, ni cap altre membre
d’un cos humà. Oh, sigues un altre nom!
Què val un nom? Girant el de la rosa,
faria la mateixa dolça flaire.
També Romeu, si no es digués Romeu,
servaria els encisos que ja té
sense aquest títol. Treu-te el nom, Romeu,
i a canvi del que no és cap part de tu,
pren-me sencera a mi.

ROMEU 
I jo et prenc pel mot:
digue’m només “Amor”, en nou bateig,
i ja no tornaré a ser mai Romeu.

JULIETA
Quí ets tu, que a l’empara de la nit
m’escoltes els secrets?

ROMEU
Si és amb un nom,
no sé com explicar-te qui sóc jo:
el meu nom, bella santa, m’és odiós,
perquè és un enemic de tu mateixa;
si només fos escrit, l’estriparia.

JULIETA
Encara no he begut ni cent paraules
d’aquests llavis, i ja en conec el so:
no ets, tu, Romeu, i doncs un Montagut?
ROMEU
Cap dels dos, si cap d’ells et desagrada.

IMATGE