Shakespeare a Literatura Universal

En el segon trimestre hem treballat a William Shakespeare, Dramaturg, actor i poeta anglés, va nàixer en Stratford upon Avon, en 1564. Parlem d'un dels més grans autors de la literatura universal i qui ha sigut peça fonamental en el desenrotllament de les lletres angleses. La seua influència en la història de la literatura ha sigut primordial, cada una de les seues obres de teatre estan catalogades com a verdaders clàssics atemporals. Nosaltres ens centràrem en diferents obres d’ell, però sobre tot en Romeo i Julieta, Tragèdia de Shakespeare (1595) , inspirada en una novel·la curta de Mateo Bandello. L'obra mostra la rivalitat entre dos famílies italianes (Capuleto i Montesco) que no es reconcilien fins que succeïx la mort tràgica dels seus fills Romeu i Juliet, a més el tema principal és l’amor i l’odi.

D’altra banda, hem escollit diferents obres de Shakespeare i hem analitzat el tema principal. En l’àmbit de la comèdia “Un somni d’una nit d’estiu” on el tema principal és les Fades i “El mercader de València”. Tot seguit, la tragèdia s’observa el “Otelo”, tema principal amor i gelosia, “Hamlet” on el poder és el tema principal i “Macbeth” de tema destí i poder.

Dades curioses sobre Shakespeare

- Autoría Compartida: els experts determinen que l'escritor britànic va colaborar amb altres escritors per redactar algunes de les seues obres (misteri sobre la seua identitat).

- Shakespeare era catòlic: s'oposava a la imposició d'una nova fe, era filocatòlic.

- Molts dels pasajes de Shakespeare podien alimentar la creencia de que li agradaven els homes, sobre tot els seus sonetos.

- Es conegut Christopher Mareoure com el seu poeta rival, el famós dramaturg que junt a Shakespeare lluitava per l'atenció del pùblic.

- Treballava a les ordres dels seus actors, és a dir, escrivia per a ells.

Daniel Defoe

Daniel Foe, més conegut pel seu pseudònim Daniel Defoe (Londres, entre 1659 i 1661, possiblement el 10 d'octubre de 1660-Moorfields, Londres, 24 de abriljul./ 5 de maig de 1731greg.) [1] va ser un escriptor, periodista i panfletista anglès.

Va nàixer probablement a Fore Street, a la parròquia de St. Giles Cripplegate, Londres. La data i el lloc del seu naixement són incerts. El seu pare, James Foe, com a membre del gremi de carnissers conegut com la Companyia de Carnissers (en anglès: The Worshipful Company of Butchers) es dedicava a l'ofici de cerer


Obres

- Carta a un dissident del seu amic a l’Haia (1688)

- Assaig sobre projectes (1697)

- Cert anglés nascut: un Sàtir (1701, fragment)

- El camí més curt amb els dissidents (1702)

- Robinson Crusoe, 1719.

Madame de La Fayette

Marie-Madeleine Piochet de la Vergne va nàixer el 16 de Març de 1634 a París (França). Va créixer en una familia adinerada de la petita noblesa la qual en menejava al voltant del cercle reial.

A l'any següent de morir el seu pare, va entrar al servei de la reina Anna d'Àustria com a dama d'honor. Allí va tenir l'oportunitat d'aprendre italià i llatí.

Amb 22 anys es casà amb un noble 18 anys major que ella. Només casar-se es traslladaren a Auvernia, on varen tindre dos fills. No obstant això, visitava Paris amb freqüència fent-se un lloc en la cort. Es va fer coneguda com Madame La Fayette i va començar a escriure biografies i altres escrits al rebre peticions per part de la cort. Doncs així es com va començar tot.


Obres

- La princesa d'Cléves publicada anònimament al març de 1678, considerada per molts la primera novel·la francesa i un prototip dels inicis de les novel·les psicològiques.

- La princesa de Montpensier (1662) i de Zaida, una història espanyola (1670)

- La comtessa de Tende (1718), novel·la curta l'argument recorda a el de la princesa d'Cléves.

- Memòries de la cort de França entre els anys 1688 i 1689 (1731)

- Correspondència (1725), que recull les cartes que va intercanviar amb diverses personalitats de l'època, entre elles la seva gran amiga la marquesa de Sévigné.

Mary Shelley

MaryShelley (30 d'agost de 1797-1 de febrer de 1851) va nàixer a Londres, Anglaterra. Era filla d'una famosa feminista, filòsofa i escriptora, Mary Wollstonecraft, i d'un filòsof llibertari, William Godwin. Sota la tutela del pare ( ja que la matre va morir ), Mary va rebre una excel·lent educació inusual per a les dones degut al pensament feminista que la seua mare havia inculcat a la seua família.
El 1814, Mary inicià una relació sentimental amb un dels seguidors polítics del seu pare,  que estava casat. Aleshores, amb la germanastra de Mary, es van anar a França i viatjaren per Europa.

En un dels viatges, en l’any 1816, va viatjar al llac Ginebra, amb el famós poeta Lord Byron. Una vesprada, un grup de joves intel·lectuals i poetes amics del seu estimat, inspirats per les històries de monstres i criatures sobrenaturals, van decidir muntar una competició d'històries fantasmagòriques.  Els convidats van idear una gran quantitat d’històries terrorífiques i,aquella nit, Shelley va decidir escriure una d’aquest tipus, que s’anomenaria Frankestein i que es va convertir en una de les obres més conegudes i importants de la nostra literatura.

FRAGMENT FRANKESTEIN:

-Diable! -vaig cridar-. Com t’atreveixes a acostar-te’m? No et fa por la terrible venjança del meu braç empipat sobre el teu cap odiós? Vés-te’n, insecte repugnant! O no, queda’t perquè pugui tornar-te a convertir en pols! Ai! Si pogués, extingint la teva existència miserable, tornar la vida a aquells que tan diabòlicament has assassinat!

-Ja m’esperava una rebuda així -va dir el dimoni-. Els homes odien els infeliços. Fins a quin punt, doncs, dec ser odiat? Jo sóc el més desgraciat dels éssers vius! Fins i tot vós, el meu creador, detesteu i rebutgeu la criatura a la qual el vostre art us va lligar amb llaços que només desfaran la destrucció d’un dels dos. I ara em voleu matar? Com us atreviu a jugar així amb la vida? Compliu el vostre deure amb mi, i jo compliré el meu amb vós i amb la resta de la humanitat. Si accediu a les meves condicions, us deixaré en pau, a vós i a tothom; però si refuseu, calmaré les meves ganes de matar amb la sang dels amics que us queden.

Giacomo Leopardi

Giacomo Leopardi 

(1798-1837)

"Cap indici major de ser poc filòsof o poc savi, que pretendre viure sempre sàvia i filosòficament"

 

 Giacomo Leopardi va néixer el 29 de juny de 1798 a Recanati, Les Marques (Itàlia), sent el seu pare el Comte Monaldo i la seva mare la Marquesa Adelaide Anticci.

Tenia dos germans xicotets, Carlo i Paolina, que van créixer a l'igual que Giacomo en un ambient ultrareligiós, conservador i autoritari.

Leopardi va viure una infància amb malalties i solitària, passant molt de temps interessat en la lectura dels molts volums que posseïa l'extensa biblioteca del seu pare i sobresortint en l'estudi de les llengües clàssiques.

Va viatjar per diverses ciutats italianes; com Roma, Milà, Bolonya, Pisa, Florència o Nàpols, en moltes ocasions acompanyat pel seu gran amic Antonio Ranieri, que amb la seva germana Paolina van ser les persones més properes en la seva existència.

Va ser un home de vasta cultura, els seus textos poètics d'inspiració clàssica, esperit romàntic i profunda emotivitat, estan caracteritzats per la melangia, el dolor i el pessimisme que van dominar la seva existència, marcada per molts problemes de salut (asma, problemes en la seva columna i mala visió) que va patir des de que era xicotet. Després, tampoc va tindre molta sort en la seua vida amorosa condicionada pels seus defectes físics, especialment per la seua fallida relació amb Fanny Targioni Tozzetti i pel seu desig romàntic amb la seua cosina Gertrude Cassi.

Entre els seus títols poètics més important es troben "Cants" (1824-1835) o "Al Peu Del Monument De Dante" (1819).

Com a prosista va destacar amb títols com "Opuscles Morales" (1827) o "Miscel·lànies" (1817-1832). També va publicar assajos de caràcter filosòfic, entre ells "Pensaments" o "Diàleg De La Moda i De La Mort".

Finalment, Giacomo va ser víctima del còlera a Nàpols el 14 de juny de 1837, com conseqüència la mort. Tenia  sols 38 anys. Està enterrat al Parc Virgiliano de Nàpols.

 

 

Voltaire

François Marie Arouet (París, 21 de novembre 1694 – 30 de maig 1778), molt més conegut com Voltaire,va ser un escriptor i filòsof francés que va tindre una gran importància al segle xviii i va ser recordat pels francesos. Amb ell, es va iniciar la figura d’home l'intel·lectual compromés al servei de la veritat, de la justícia i de la llibertat de pensament.

És reconegut com un símbol de la Il·lustració, que va dedicar tota la seua vida al combat pel progrés, la tolerància i l’oposició al fanatisme religiós. També era deista, i la seua ideologia es basava en una monarquia moderada i liberal, il·lustrada pels filòsofs.

Algunes de les obres més destacades de Voltaire van ser Mahomet (1741), Nanine (1749), o Tancrède (1760). A més, va fer grans adaptacions amb una gran transcendència com per exemple la seua obra Èdip (1717), inspirada en el mite d'Èdip rei.

FRAGMENT VOLTAIRE: 
 
"El dret natural és aquell que la natura indica a tots els homes. Heu criat el vostre fill, us deu respecte com a pare, reconeixença com a benefactor. Teniu dret als productes de la terra que heu cultivat amb les mans. Heu fet i rebut una promesa, ha d'ésser mantinguda. El dret humà no pot ésser fonamentat en cap cas sinó en aquest dret de natura; i el gran principi, el principi universal de l'un i l'altre, és, a tota la terra: «No facis allò que no voldries que et fessin.» Així hom no veu de quina manera, seguint aquest principi, un home podria dir a un altre: «Creu allò que jo crec, i que tu no pots creure, o moriràs.» Això és el que hom ha dit a Portugal, a Espanya, a Goa. En alguns altres països, actualment, hom s'acontenta amb dir: «Creu, o t'abomino; creu, o et faré tot el mal que podré; monstre, no tens la meva religió, no tens doncs cap religió: cal que siguis odiat pels teus veïns, per la teva ciutat, per la teva província.»"·