Carta d'amor

Que es l'amor? Em pregunatava jo abans de conèicer-te. El tei rostre il·lumina el meu camí ple de foscor, amb els teus ulls representes l'amor que tens per donar, una mirada teua pot alegrar-me tot el dia de tristesa. T'estima, i si estimar és un pecat vull ser condenada a presó per a tota la vida. Vaig a seguir sentint tot el que sent per tu, estiga on estiga, al costat teu o a milions de quilòmetres, estic segura que els meus sentiments per tu van a seguir existint, pensava que calia volar per a trobar àngels, però em vaig adonar que amb els peus a terra també es poden trobar. Amb la teua mirada em portes a paradisos que creia inexistents, vull dirte que el millor paradís seria el pitjor lloc del món si no estàs i el pitjor lloc del mon seria un paradís si tu no estàs al meu costat. Estic contagiada de tu i te jure que no vull curar-me, pero estic segura que això és impossible, no ni ha beuratge que faça desenamorar-me de tu.

El destí em porta per un camí de corbes, per una vida de proves difícils, però de sobte vas aparéixer tu, em vas mirar com mai m'havien mirat, i vas donar volta al meu món. Vaig sentir una sensació que mai havia sentit, des del principi vam creuar mirades, els nostres cors bategaven al mateix temps.

Per primera vegada en la meua vida i gràcies a tu, vaig donar resposta a la pregunta del principi, vaig tenir clar que és l'amor, que és estimar a una persona.

Julieta

CARTA D'OLIVER A ELIO

Estimat Elio:

T'escric ara, que ets al meu costat, immers en la teua música i en el teu món interior. No et pots imaginar el gran esforç que em suposa dir-te això perquè, com ja em vas dir en aquella plaça, jo tampoc sé res sobre les coses que en veritat són importants...
Aquesta carta és el meu comiat, perquè estic segur que demà no et podré dir tot el que vull.

T'estime, t'estime tant que fins i tot em dona por estimar tan així a una persona. Aquest estiu (el nostre estiu) ha sigut efímer, i estic molt feliç que tu sigues l'únic causant d'això.Mai vaig a oblidar res, des del primer "ciao" fins a l'últim "ti amo". Els teus braços han sigut la meua llar i cada vegada que escoltava el meu nom eixir de la teua boca tot es parava un microsegon.Mentre que tu i jo teniem eixe estúpid joc dels noms, el món continuava girant, i nosaltres en la nostra petita bombolla en aquell poble italià que tan va a significar per mi. Serà molt estrany no alçar-me i estar acompanyat del teu xicotet cos pensant: "Quina sort tens Oliver, aprofita'l". Així que sí, encara que no ho cregues, tot el que havia començat en un principi com un viatge d'intercanvi en el qual faria pràctiques amb el teu pare, es va convertir en una espècie de droga de la qual vull ser addicte tota la meua vida.

Això s'acaba, petit Elio, com el nostre estiu, com el nostre joc...Vull que recordes tot tant com ho faré jo i que, sempre que no et trobes, digues els nostres noms en veu alta. Transportan-te així al record més valuós que anem a tindre. Desgraciadament, la nostra història s'enfonsa en la meua mar de llàgrimes, deixant el buit més immers que he pogut experimentar. Per això, l'últim que et vaig a demanar és que sigues feliç i que no perdes eixe somriure tan característic que em posaves cada nit.

Teu sempre. Oliver ( el teu Elio)

Carta, Elizabeth Bennet

Disculpe les molesties,

He estat pensant en el que em va suggerir, i bo, per molt que intente evitar-vos no puc. Porte sense vore-vos setmanes, però la vostra presència segueix estant en el meu pensament i vos jure que vull borrar-la, però la vostra arrogància i seriositat no em deixa. No pense que haja de casar-me amb vosté per ser una dona realitzada i no va a resultar tan fàcil que m'enamore, o almenys no vull pensar-ho. Sóc independent i vull viure a la meua manera i que ningú m'obstaculitze, però sent que em falta alguna cosa...pot ser vosté, encara que és bastant contradictori, perquè m'agrada però no vull casar-me amb vosté. I és que des de que ha entrat a la meua vida a soles ha fet que tot siga més difícil, cada decisió que prenia anava condicionada per vosté, ja que he de tindre-vos en compte i no sé per què, si no t'estime. Tal vegada, m'he fixat en vosté per la vostra intel·ligència, la vostra personalitat misteriosa, la vostra bellesa... I al fi, vaig arribar a la conclusió de que vos estime, no m'imagine un futur sense vosté. Però és tan extrany... Moltes vegades em fas ràbia perquè sempre va a la vostra i vosté és egocèntric cara al públic. Però és que amb mi canvies totalment i sou l'únic que he estimat de veres alguna vegada. Per tant, la meva resposta al vostre suggeriment és sí, clar que sí, però perquè jo vull, no perquè ho necessite.

Amb amor, Elizabeth Bennet

Shakespeare a Literatura Universal

En el segon trimestre hem treballat a William Shakespeare, Dramaturg, actor i poeta anglés, va nàixer en Stratford upon Avon, en 1564. Parlem d'un dels més grans autors de la literatura universal i qui ha sigut peça fonamental en el desenrotllament de les lletres angleses. La seua influència en la història de la literatura ha sigut primordial, cada una de les seues obres de teatre estan catalogades com a verdaders clàssics atemporals. Nosaltres ens centràrem en diferents obres d’ell, però sobre tot en Romeo i Julieta, Tragèdia de Shakespeare (1595) , inspirada en una novel·la curta de Mateo Bandello. L'obra mostra la rivalitat entre dos famílies italianes (Capuleto i Montesco) que no es reconcilien fins que succeïx la mort tràgica dels seus fills Romeu i Juliet, a més el tema principal és l’amor i l’odi.

D’altra banda, hem escollit diferents obres de Shakespeare i hem analitzat el tema principal. En l’àmbit de la comèdia “Un somni d’una nit d’estiu” on el tema principal és les Fades i “El mercader de València”. Tot seguit, la tragèdia s’observa el “Otelo”, tema principal amor i gelosia, “Hamlet” on el poder és el tema principal i “Macbeth” de tema destí i poder.

Dades curioses sobre Shakespeare

- Autoría Compartida: els experts determinen que l'escritor britànic va colaborar amb altres escritors per redactar algunes de les seues obres (misteri sobre la seua identitat).

- Shakespeare era catòlic: s'oposava a la imposició d'una nova fe, era filocatòlic.

- Molts dels pasajes de Shakespeare podien alimentar la creencia de que li agradaven els homes, sobre tot els seus sonetos.

- Es conegut Christopher Mareoure com el seu poeta rival, el famós dramaturg que junt a Shakespeare lluitava per l'atenció del pùblic.

- Treballava a les ordres dels seus actors, és a dir, escrivia per a ells.

Daniel Defoe

Daniel Foe, més conegut pel seu pseudònim Daniel Defoe (Londres, entre 1659 i 1661, possiblement el 10 d'octubre de 1660-Moorfields, Londres, 24 de abriljul./ 5 de maig de 1731greg.) [1] va ser un escriptor, periodista i panfletista anglès.

Va nàixer probablement a Fore Street, a la parròquia de St. Giles Cripplegate, Londres. La data i el lloc del seu naixement són incerts. El seu pare, James Foe, com a membre del gremi de carnissers conegut com la Companyia de Carnissers (en anglès: The Worshipful Company of Butchers) es dedicava a l'ofici de cerer


Obres

- Carta a un dissident del seu amic a l’Haia (1688)

- Assaig sobre projectes (1697)

- Cert anglés nascut: un Sàtir (1701, fragment)

- El camí més curt amb els dissidents (1702)

- Robinson Crusoe, 1719.

Madame de La Fayette

Marie-Madeleine Piochet de la Vergne va nàixer el 16 de Març de 1634 a París (França). Va créixer en una familia adinerada de la petita noblesa la qual en menejava al voltant del cercle reial.

A l'any següent de morir el seu pare, va entrar al servei de la reina Anna d'Àustria com a dama d'honor. Allí va tenir l'oportunitat d'aprendre italià i llatí.

Amb 22 anys es casà amb un noble 18 anys major que ella. Només casar-se es traslladaren a Auvernia, on varen tindre dos fills. No obstant això, visitava Paris amb freqüència fent-se un lloc en la cort. Es va fer coneguda com Madame La Fayette i va començar a escriure biografies i altres escrits al rebre peticions per part de la cort. Doncs així es com va començar tot.


Obres

- La princesa d'Cléves publicada anònimament al març de 1678, considerada per molts la primera novel·la francesa i un prototip dels inicis de les novel·les psicològiques.

- La princesa de Montpensier (1662) i de Zaida, una història espanyola (1670)

- La comtessa de Tende (1718), novel·la curta l'argument recorda a el de la princesa d'Cléves.

- Memòries de la cort de França entre els anys 1688 i 1689 (1731)

- Correspondència (1725), que recull les cartes que va intercanviar amb diverses personalitats de l'època, entre elles la seva gran amiga la marquesa de Sévigné.