Rosamound
Young diu que encara que les vaques, els porcs i les gallines són
animals, mai deixen de ser individus i cada un d’ells és diferent
a la resta. Young ho compara amb el que fa el professorat amb els
seus alumnes, als que tracta de manera individualitzada.
Quan ve gent a dinar a casa, els meus pares solen contar una anècdota que vaig protagonitzar de menudeta. Quan només tenia cinc anys, davant d’un bol amb escopinyes, li vaig preguntar a ma mare si totes eren germanetes. Des d’aquell dia, ma mare i mon pare ho recorden i fan molta conya quan en un vermudet hi ha un plat amb eixos animalets.
Resulta
que en la meua primera visita a una granja escola, li vaig agafar
molta estima als animals i des d’aleshores em resulta complicat
gaudir de la carn o el peix, sobretot si veig sencers els animals en
un plat.
En
La
vida secreta de les vaques,
l’autora explica que des que observa el seu bestiar, ha descobert
exemples sorprenents d’intel·ligència aplicada, de lògica i fins
i tot d’estupidesa absoluta. Però totes aquestes qualitats també
les ha observades en els éssers humans.
“S’haurien
de donar els recursos per reeixir com a animals, no com a servents
deficients dels éssers humans”, diu Young.
Això
em fa a pensar amb els animals anomenats “domèstics”. Domèstics,
per què?
Qui
ha decidit que els gossos han de viure amb les persones? Per què els
gossos i no els bous? Em fa gràcia escoltar els meus amics de
l’Escola d’Estiu, quan defenen que les corregudes de bous són
“tradició, cultura i art”. Des de quan és art torturar un
animal?
El
meu amic Dani, fins i tot, fa tot el que pot per convéncer a qui
l’escolta que igual que els peixos naixen per a nadar, els bous
naixen per a morir en una plaça. Em fa gràcia tant de cinisme. Que
els han fet els bous a les persones perquè els maltracten d’eixa
manera? M’entren ganes d’entrar en una plaça de bous per a
defensar als animals.
A
la granja de Rosamund Young també hi havia bous i, pel que ella diu,
eren tranquils, respectaven a la resta d’animals i sempre que la
veien s’acostaven a saludar-la.
Podríem
reflexionar sobre les nostres relacions amb els animals i el medi
ambient en general. Hi ha que respectar tots els éssers vius del
nostre Planeta perquè sense ells no hi existiríem. Al cap i a la
fi, els humans també som animals.
València,
2 de maig del 2019
Mar
Miralles Lozano
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada