dilluns, 6 de maig del 2019

Nosaltres, els animals



L’any 1953, la família de Rosamound Young va decidir iniciar-se en la ramaderia en la Granja Kite’s Nest, prop d’Oxford. Aquesta explotació, on els animals viuen en llibertat, està reconeguda actualment com la primera orgànica i autosuficient de tot el Regne Unit.




Rosamound Young diu que encara que les vaques, els porcs i les gallines són animals, mai deixen de ser individus i cada un d’ells és diferent a la resta. Young ho compara amb el que fa el professorat amb els seus alumnes, als que tracta de manera individualitzada.

Quan ve gent a dinar a casa, els meus pares solen contar una anècdota que vaig protagonitzar de menudeta. Quan només tenia cinc anys, davant d’un bol amb escopinyes, li vaig preguntar a ma mare si totes eren germanetes. Des d’aquell dia, ma mare i mon pare ho recorden i fan molta conya quan en un vermudet hi ha un plat amb eixos animalets.

Resulta que en la meua primera visita a una granja escola, li vaig agafar molta estima als animals i des d’aleshores em resulta complicat gaudir de la carn o el peix, sobretot si veig sencers els animals en un plat.

En La vida secreta de les vaques, l’autora explica que des que observa el seu bestiar, ha descobert exemples sorprenents d’intel·ligència aplicada, de lògica i fins i tot d’estupidesa absoluta. Però totes aquestes qualitats també les ha observades en els éssers humans.  

S’haurien de donar els recursos per reeixir com a animals, no com a servents deficients dels éssers humans”, diu Young. Això em fa a pensar amb els animals anomenats “domèstics”. Domèstics, per què?
Qui ha decidit que els gossos han de viure amb les persones? Per què els gossos i no els bous? Em fa gràcia escoltar els meus amics de l’Escola d’Estiu, quan defenen que les corregudes de bous són “tradició, cultura i art”. Des de quan és art torturar un animal?

El meu amic Dani, fins i tot, fa tot el que pot per convéncer a qui l’escolta que igual que els peixos naixen per a nadar, els bous naixen per a morir en una plaça. Em fa gràcia tant de cinisme. Que els han fet els bous a les persones perquè els maltracten d’eixa manera? M’entren ganes d’entrar en una plaça de bous per a defensar als animals.

A la granja de Rosamund Young també hi havia bous i, pel que ella diu, eren tranquils, respectaven a la resta d’animals i sempre que la veien s’acostaven a saludar-la.

Podríem reflexionar sobre les nostres relacions amb els animals i el medi ambient en general. Hi ha que respectar tots els éssers vius del nostre Planeta perquè sense ells no hi existiríem. Al cap i a la fi, els humans també som animals.



València, 2 de maig del 2019
Mar Miralles Lozano

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...