LA MORT : TEXT CREATIU

TEXT CREATIU: LA MORT

M’adoní en un petit instant que no podia sentir, ni olorar, ni veure res, tot era obscur, com si fóra de nit, el meu cos no es podia moure, em vaig adonar que tenia els ulls tancats però quan els intentí obrir, no podia, era com si em pessaren mil tonelades, vaig intentar moure el meu braç, i tampoc, era paralitzat, les meues llàgrimes sortien sense fer res i les meues pors junt els meus pensaments, també.

Escoltí de lluny un soroll d’un cotxe de policia, m’adonava que estava mig adormit, llançat al terra, possiblement havia tingut un accident del qual no podia recordar bé el que havia passat, la gent estava cridant i escoltava com se m’apropava i em preguntava a l’oïda si estava bé, però no tenia forçes per contestar, sentia com poc a poc desapareixia fins al punt de quasi no sentir res.

Quan el soroll del carrer i els crits de la gent eren quasi inexistents, vaig començar a veure un llum blanc i brillant i un silenci ensordidor. On sóc?, em preguntí, en ixe moment, alguna cosa va passar en la meua ment i vaig començar a imaginar un altre món que ja havia vist en els meus somnis quan era molt petit, em vaig convertir en un no res en el món que ja vivia, i, així és com per fi vaig saber que era mort.