França, 3 de novembre de 1793. Fa poc
que van decapitar a Maria Antonieta.
S’obri el teló i apareix Xima enmig
del carrer. Escolta crits que provenen de la plaça i s’acosta per saber que
passa.
(Nerviosa, observa el rebombori i es
dirigeix a una dona d’entre la gent).
XIMA: Què passa ací? Per qué crideu?
DONA: El Tribunal Revolucionari ha decidit que
Olympe de Gouges ha de ser guillotinada.
XIMA: Olympe de què? (Xima no entén res)
DONA: Olympe de Gouges, una escriptora, activista
i feminista. Fa dos anys va escriure la Declaració de drets de la Dona i de la
Ciutadania. (Furiosa) Olympe s’ha atrevit a criticar la dictadura de
Robespierre, fins i tot quan estava en la presó.
XIMA:(Enfadada) Ha estat lluitant tota la
vida per aconseguir la igualtat de totes i ara la volen matar? No és just. Em
negue a que passe açò. Vull parlar amb ella.
DONA: Això és impossible. Li queda poc de temps,
l’estan pujant al cadafal per assassinar-la.
Xima, furiosa, abandona la dona i ix
corrents cap al centre de la plaça en busca d’Olympe. Després es calla la gent
i s’escolta un agutzil comunicant el motiu pel que la van a matar.
HOME: (Amb to solemne) Olympe de Gouges és
acusada per criticar el nostre sistema comercial, per dir ximpleries del Primer
i Segon Estat i per intentar posar impostos sobre els béns de luxe.
Xima no li lleva la mirada a Olympe.
Olympe li la retorna. xima hi sent empatia i la manifesta.
XIMA: Prou! És injust!
Olympe se sorprèn de la reacció de la joveneta i
contesta.
OLYMPE: Lluita! Lluita, que encara pots!
Augmenta el volum dels crits de la
gent de la plaça.
Xima, atemorida, intenta pujar al
cadafal però dos camperols la detenen. Xima es resisteix.
XIMA: Deixeu-me! Estic farta que sempre
nosaltres, les dones, obeïm tot el que diguen els homes. Ens tracten com si no
forem persones. Vull que totes tinguem els mateixos drets.
Olympe li somriu
Un botxí deté a Xima. La gent del
poble la dóna suport per rescatar-la. Xima aconsegueix fugir i ix corrents.
Poc després, el botxí deixa caure la
fulla de la guillotina i el cap d’Olympe cau en la cistella. Tothom petrificat,
plora.
S’apaguen les llums i es tanca el
teló.
València, 19 de febrer del 2019
Mar Miralles Lozano
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada