dilluns, 18 de febrer del 2019

LES BRUIXES


LA BRUIXERIA

El tema de la bruixeria és un tema de la qual no se sap quasi cap cosa i hauríem de treballar-lo molt més, ja que té moltes coses relacionades amb la història de la dona, com podía viure i sobreviure en un passat.

La bruixeria sempre ha estat envoltada de llegendes, unes cap al món històric i unes altres cap al món imaginari.
Se li conserava bruixa a qualsevol persona (de fet la majoria de vegades dona) que tinga domini sobre la natura i el cos humà. És un fenòmen que és molt visible a finals de l’Edat Mitjana, especialment a partir del començament del cristianisme i molt més en la Modernitat.
Aquest fet va evolucionar fins a convertir-se en el que sabem, perquè no és el mateix concepte el que s’enté per avui dia o que s’enté en un pensament anterior, d’unes antigues creences.

Com es sabia en una passat:
La bruixeria fou com un tipus de ritual que conecta amb el diable i que s’uneix amb les creences religioses i amb els rituals de les persones conegudes en els últims temps medievals com “bruixos”. A més a més es pensava que sempre o quasi sempre n’hi hauria una persona culta practicant per molts llocs de la comunitat. Per això quan feien coses o accions estranyes, que estaven fora de la normalitat, feien una caça de bruixes per a acusar a persones de practicar bruixeria i després a un juici que al final termina amb una condena. Per aquest fet, molta gent va morir.

Com es sap ara:
Avui dia s’utilitza el termini de les bruixes, de que són unes dones d’edat majoritáriament avançada, que realitzen pocions i encanteris, per a conseguir el que vol, però la majoria és d’intenció maligna.

La meua infància:
Quan vaig ser petita, no m’agradava gens dormir doncs sempre em despertava a una hora molt primerenca. Supose que és una cosa normal que fan totes les persones quan són xiquets. Aleshores per això tots els dibuixos, abans els posaven molt més prompte.
Em recorde d’una sèrie de dibuixos animats que m’agradava molt, es diu les tres bessones.
Aquesta sèrie tracta de què les tres bessones sempre fan alguna travessura i la bruixa les castiga, portant-les a uns diversos contes perquè puguen aprendre dels seus errors i ajudar a la gent del conte perquè no estiguen atrapades i puguen eixir.
La bruixa em feia molta por. Sempre quan mirava la sèrie pensava que jo formava part de la seua història, que era una de les germanes, de fet la rossa.
Somiava amb elles, però quan apareixia la bruixa fent pòcimes em despertava d’un esglai, i la meua iaia anava cap a la meua habitació a veure què m’havia passat.
A més a més em van comprar uns joguets d’aquesta sèrie i quan em posava a jugar m’ introduïa molt en el paper d’una de les germanes.
I pel que fa a la bruixa, no hem de fixar-nos molt en el físic, perquè a mi em feia por la bruixa pel físic, i el físic no ho és tot. El que sí que complementa a una persona és la seua capacitat per a fer les coses, el seu comportament per a les coses que fa i la seua forma de ser.


INFLUENCER


INFLUENCIA



Un influencer és un personatge que ha aconseguit destacar i tindre un gran èxit en el món digital i que és seguit per milers de persones que es denominen “subscriptors” o “seguidors”. A més a més, per al influencer la tecnologia i el ser famós, o conegut pel món, és l’únic que l’interessa.

L’influencer sols dedica, tant el seu temps com la seva vida, a les xarxes socials, ja siga a sa casa o en entrevistes públiques, a donar opinions i respostes de tot allò que li parega important o curiós als seus seguidors.

El tema que sol tractar en el seu blog o portada sol ser proposat per les persones que segueixen al influencer. Temes que ens interessen molt als adolescents, com la roba, els videojocs, llibres, drogues o fins al sexe.

Sembla que a l’influencer li agrada que les persones vigilen i comenten sobre la seua vida privada, que per un altra banda és el que l’influencer fa (fer pública la seva vida).

Normalment, sembla que els influencers no tenen massa experiencia de la vida. Ells pensen que no fa falta tindre estudis, però si unes capacitats per comunicar-se per les xarxes socials. Pot ser, encara són massa joves i tenen molt a aprendre de la vida.

Aquesta persona el que fa realment desde les xarxes socials és intentar fer vore als adolescents la seva forma de veure el món, que en ocasions pot ser no siga la correcta.

No crec que siga una bona manera de guanyar-se la vida portant-la per les xarxes socials. On queda la dignitat de la persona? i la seva privacitat?. La gent s’interessa per la seva vida majoritàriament per a criticar-la perquè l’influencer l’ha fet pública i al llarg del temps aquest fet de segur li passarà factura.

CARTA


L'ANY 2000

Vaig preguntar a ma casa, que si algú coneixia el problema de l’any 2000 (l’efecte 2000), el problema que va creure la gent, que a la fi, no va a ser cap cosa.
Es basa en la tesis de que una vegada havien arribat al nou mil·lenni, vull dir a l’any 2000, els equips ho marcaŕíen com l’any 0, sense tenir en compte el canvi de segle. Que això significaria que el món informátic viviría tan sòls en l’any 1990. Siga, que van creure que tendríem que començar des de el principi una altra vegada amb l’informàtica, despŕés de tots els anys que portaven amb allò.

QUIM/QUIMA


 Tema a escogir:

Pàgina: 109
Xim no podia evitar que aquest pensament se li filtrés al cervell, com un corrent d’aire es filtra per les escletxes.

Els nostres pensaments, què són en realitat? Un problema més en la nostra vida? Un enemic perquè s’infiltra dins del nostre cap sense deixar passar les paraules o accions d’una altra persona o cosa? Una acció o pensament que no ens deixa estudiar?
Moltes vegades diem que el nostre pensament és allò que ha passat en un temps molt lluny o molt prop. Això ens causa un problema, ens causa malestar o benestar.
A més a més podría ser el nostre enemic. De fet molta gent ho pensa, ja que és una cosa que no pot eixir del nostre cap, com tal, sinó hem de donar-li temps per a que isca, i que per aquell tema, utilitzem un període de temps específic però sòls prestant atenció a aquell pensament que més ens causa pavor.
Li donem tantes voltes a aquell pensament, que no prestem atenció a les coses més importants que ens envolten.
La nostra ment és una ferramenta que ajuda a desenrotllar la nostra vida, és molt estranya i a la mateixa vegada fantástica. A vegades es descontrola, no la podem controlar correctament, i no obstant això altres vegades sí que podem evitar-ho.
Pel tant és millor no donar-li tantes voltes a les coses que no tenen molta importància, i les que sí la tenen, hauríem de buscar solucions.


DIÀLEG ENTRE XIMA I OLYMPE


Xima: Què podria fer per a seguir endavant?
Olympe: confiar en tu mateixa i que ningú et porte la teua opinió d’aquest cap tan innocent
Xima: quina?
Olympe: el de ser dona, el de vestir com vulgues, el de amar a qui més et complaga, el de ser lliure, el de creure més en tu…
Xima: és difícil
Olympe: cap cosa és difícil, si es vol es pot, res és impossible.
Xima: tens raó, però ningú em creurá.
Olympe: I com ho saps?
Xima: perquè no n’hi ha cap persona que pense com jo
Olympe: has preguntat?
Xima: no
Olympe: preciosa meua, sempre hi haurá una persona que tinga la mateixa opinió que tú, però tens por a compartir-la, pel que fa la situació d’ara, de que ja estem acostumats a que la dona s’haja apropiat de la casa amb els fills i el home tot el dia treballant, que per més que dir torna a casa amb la taula ja posada.
Xima: sí, tinc por, però no als homes sinò a que no puga tenir llibertat d’expressió o el què dirien a les meues intencions, pensaments...
Olympe: no li dónes tantes voltes al cap i comença a passar la veu, petita.


diumenge, 17 de febrer del 2019

TINC POR

Tinc por
de no assolir les meues metes,
de no ser prou
per a mi mateixa,

Tinc por
de fallar
d'ensopessar-me,
por de no poder alçar-me.

Xima coneix a Olympe.Text teatral.

Una dona està donant un discurs enmig del carrer. Està de peu damunt d'una espècie de plataforma i l'envolten un grup de dones que escolten les seues paraules.

Les droits de la femme
et de la citoyenne
de Olympe de Gouges
OLYMPE: -cridant- Quins siguen els entrebancs que vos posen, està a les vostres mans poder enderrocar-los. Només heu de voler-ho!
Xima entra i s'apropa a escoltar.
OLYMPE: Dona desperta't; el repic de campanes de la raó es fa sentir en tot l'univers; reconeix els teus drets!


El grup de dones aplaudeix i se'n va cridant "Volem ser lliures! Volem ser lliures!". Xima s'apropa a Olympe i li pregunta sobre el seu discurs.


XIMA: Disculpe, qui és vosté?
OLYMPE: Sóc Olympe de Gouges, i vosté?
XIMA: Sóc Xima Bonfill, comtessa de Ponsa. M'ha interessat molt el seu discurs. Què ha passat? Veureu, no sóc d'ací i vaig un poc perduda.
OLYMPE: Fa un mes que es va publicar la Declaració de drets de l'home i el ciutadà i no apareix en cap moment la figura de la dona. Per tant, hui publique "Les droits de la femme et de la citoyenne"; 17 articles on proclame que la dona naix lliure i permaneix igual a l'home en drets.
XIMA: Li estic molt agraïda per donar-nos veu i portar la Revolució femenina. Si no li importa, l'acompanyaré en el viatge cap a la llibertat.
OLYMPE: Serà un plaer.

Xima i Olympe conversen mentre ixen de l'escena.


Estela Prieto i Berta López, 1r Batxillerat 

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...