divendres, 20 de novembre del 2020

ENHEDUANNA


        

       ENHEDUANNA


      Enheduanna va ser una dona que va viure en el segle 23 a. C, en l'antiga Mesopotàmia, i es considerada com la primera persona en la història en crear una obra literària pròpia.

A més de ser escriptora de prosa, poesia i alguns himnes, va ser una princesa acaida i el seu pare la va anomenar sacerdotessa en el temple de Nanna, Déu de la Lluna. 



Context d'un escrit d'Enheduanna

Lugal-Ane va encapçalar una revolta, va destituir a Enheduanna de la seua qualitat de sacerdotessa convertint-la en simple remeira i la va forçar a l'exili, quan Enheduanna va escriure dos textos dedicats a la deessa Inanna, en els quals es penedeix dels seus errors.

La importància d'aquests escrits radica en el fet que és la primera vegada que apareix escrita la paraula "jo", existeixen alguns escrits anteriors però es tracten de textos administratius o comptables ja que Enheduanna es dedicava a dur l'economia i a escriure les lleis d'aquesta època.

L'escrit d'Enheduanna cap a la deesa Inanna diu més o menys el següent (en una traducció de l'anglès efectuada per la periodista i blogera francesa Titiou Lecoq . 

“Dama de todos los poderes divinos, resplandeciente luz, mujer virtuosa vestida de rayas, amada por An y Uras. Dueña del paraíso, con gran diadema, que le gustan los hermosos peinados convenientes para el oficio de sacerdotisa, que tiene los siete poderes.
Mi señora, vos sois la guardiana de los grandes poderes divinos. Vos habéis cogido los poderes divinos y los habéis sostenido en vuestra mano. Como un dragón, habéis arrojado veneno sobre las tierras extranjeras. Cuando, como Iskur, rugís sobre la tierra no se os resiste ninguna vegetación. 
Las tierras extranjeras se inclinan, mi señora, ante vuestro grito de guerra. Cuando la humanidad se presenta ante vos, maravillada por los rayos y la tempestad, vos desplegáis el más terrible de los poderes divinos.
A causa de vos se ha abierto el umbral de las lágrimas y las gentes recorren el largo camino de la casa de las grandes lamentaciones (…)
Yo, Enheduanna, sacerdotisa de En, he puesto el fruto sagrado a vuestro servicio. He traído la bandeja ritual y entonado el canto de alegría (…) ¿Debo morir a causa de mis canciones santas? (…)
Me hizo volar como una golondrina por la ventana. Agoté mi fuerza de vida. Me hizo caminar a través de los matorrales espinosos de las montañas. Me despojó del legítimo vestido de la sacerdotisa. Me dio un cuchillo y un puñal y me dijo: ‘estos son los ornamentos apropiados para ti” (…) he recitado esta canción para vos. Que un cantor os repita a mediodía lo que os he recitado en mitad de la noche». 


D'aquest escrit, a part de l'admiració que te Enheduanna cap a la deesa Inanna i el gran poder que li atribueix; destacaria l'últim paràgraf. Aquest va dirigit a Lugal-Ane, el que va llevar-li el seu càrrec, i descriu com es va sentir quan va ser exiliada, afirma que ho va fer el millor posible i que aquest no ha va tindre en compte i la va expusar del seu vestit de sacerdotessa. També ens conta con es va sentir quan aquest li donà un punyal i un ganivet i li va dir que a ser remeiera era el seu ofici i per tant que no valia per a exercir el càrrec de sacerdotessa. 


Video explicatiu sobre qui va ser Enheduanna.



Irene Beamud Gil
1º Batxiller A - subgrup 1

















dimarts, 17 de novembre del 2020

Esquilo

 Esquilo

Biografía

Nascut el 525 a.C a Grècia, va ser un dramaturg greg. Va escriure 82 peces, era molt reconegut en els "tornejos" de composició dramàtica i només va ser derrotat per Sòfocles. També va ser un reconegut guerrer. A dia de hui només es conserven 7 peçes de les seves obre i és considerat el primer gran representant de la tragèdia grega. Va morir al 456 a.C a Gela, Sicilia.

Fragment d'obra

Mensajero. ¡Ciudades todas de la tierra de Asia, oh pueblo persa, puerto de riqueza! De un solo golpe ha sido destruida nuestra prosperidad. ¡La flor de Persia aniquilada! ¡Oh Dios, malo es anunciar las desgracias! Pero es obligado explicar lo ocurrido. Persas: ¡Todo el ejército se ha hundido!
Coro. ¡Horror, horror, martirio aciago, horrendo! ¡Ay, ay! Llorad, oh Persas, al escuchar tal desastre.
Mensajero. Sí, porque nuestra hueste está acabada. Yo mismo, sin pensarlo, me he salvado.
Coro. Nuestra vida se ha prolongado en exceso, pobres ancianos, y ahora he de escuchar un mal que jamás había esperado.
Mensajero. Voy a contaros, Persas, los desastres que allí ocurrieron. Yo estaba presente, no he escuchado el relato de otros labios.

(Aquesta obra 'Els perses' és l'obra teatral més antiga que ha arribat als nostres temps).

Vídeo



Comentari
-M'ha paregut molt interessant la vida d'Esquilo, i sobretot la seua obra 'La Orestíada' ja que tant la civilització grega com la persa m'interessen molt. No coneixia a Èsquil i per tant m'ha agradat més fer aquest treball.






dimecres, 30 de setembre del 2020

Hannah Arendt


Hannah Arendt

Hannover, 1906 - Nova York, 1975) Filòsofa alemanya. 

D'ascendència jueva, Hannah Arendt va estudiar en les universitats de Marburgo, Friburg i Heidelberg, i en aquesta última va obtindre el doctorat en filosofia sota la direcció de Karl Jaspers. Amb la pujada d'Hitler en poder (1933), es va exiliar a París, d'on també va haver de fugir en 1940, establint-se a Nova York. En 1951 es va nacionalitzar estatunidenc

En Els orígens del totalitarisme (1951), la seua obra més reconeguda, sosté que els totalitarismes es basen en la interpretació de la llei com a «llei natural», visió amb la qual justifiquen l'exterminació de les classes i races teòricament «condemnades» per la naturalesa i la història. Altres obres seues són La condició humana (1958), Eichmann a Jerusalem (1963), Homes en temps ombrívols (1968), Sobre la violència (1970) i La crisi de la república (1972).


                                                   (Sense títol) 

                       "Incessantment ens aparta la vida del que fa tot just                                                              un moment estava a les portes amb totes les seves energies.                                                      Incessantment s'acerrojan portes i enfonsen ponts en el flux del                                                                           corrent tot just les toques amb el peu."

Traducció : Lola Andrés i Anacleto Ferrer

Anna Akhmàtova

 Anna Akhmàtova 



Anna Andrèievna Gorenko neix l'11 de juliol de 1889 a Odessa en el si d'una família noble d'ascendència tàrtara. Comença a escriure poesia de molt jove, i davant del rebuig del seu pare, que no volia veure el seu nom relacionat amb una cosa tan poc respectable com la poesia, pren, per a ella i els seus versos, el nom de la seva àvia tàrtara: Akhmàtova. Fins als setze anys viu a Tsàrskoie Selo; després estudia a Kíev i a Sant Petersburg. El 25 d'abril de 1910 es casa amb el jove i conegut poeta Nikolai Gumiliov (1886-1921). El matrimoni, poc convencional, durarà fins al 1918.Va tenir un fill, Liev Gumiliov. El 1911 GumiliovAkhmàtova i Mandelstam, amb altres poetes propers al Gremi de Poetes, proclamen l'acmeisme (d'acme: punt de màxima elevació d'un astre i, particularment, del sol), moviment poètic que en reacció a les boires del simbolisme proposa una poesia d'imatges clares i de llenguatge modern i quotidià. En aquesta època viatja per Itàlia i França. Publica els seus primers poemaris: Vietxer (1912; El vespre) i Txiotki (1914; El rosari). Publica després els reculls Bielaia Staia (1917; La bandada blanca) i, ja enmig d'un clima bèl·lic i de terror, Podorozhnik (1921; El plantatge) i Anno Domini MCMXXI (1922).


"Quan es nit closa i espero que arribi
tota la vida sembla que em pengi d'un sol fil.
Glòria, jovenesa, llibertat resten pàl·lides
vora d'ella, que duu una flaauta a la mà. 

Ha vingut fins a mi. Mentre deixava el vel
fit a fit m'ha mirat.
Ets tu, doncs-li pregunto- qui dictaves al Dante
les planes de l'Infern? I respon: Jo."                   
                                                
                                                 (Traducció de Maria-Mercè Marçal i Monika Zgustova)



Maya Angelou


 MAIA ANGELOU va nàixer el 4 d'abril de 1928 en Saint Louis, Missouri, encara que gran part de la seua infantesa va transcórrer al costat de la seua àvia en una zona rural d'Arkansa.
Durant la dècada dels anys cinquanta va actuar en clubs nocturns i va iniciar una carrera d'èxit com a cantant, ballarina, actriu, directora de revistes, activista dels drets civils, poeta i novel·lista. La seua obra més famosa és la sèrie de novel·les autobiogràfiques que es s'inicia amb Jo sé perquè canta l'ocell engabiat (1970), en la qual descriu les vides d'uns afro-americans amb un llenguatge enginyós. En quasi totes les seues obres denuncia el racisme, i exalta el valor, la perseverança, la supervivència i la pròpia estimació. Li han sigut atorgats nombrosos premis i títols honorífics.B.B. King, entre altres, ha musicalizado els seus textos. 
L'autora, poetessa i activista pels drets civils, Maia Angelou, va morir el dimecres 28 de maig de 2014 a la seua casa de Winston-Salem, Carolina del Nord (els EUA), tenia 86 anys. Encara que va escriure set autobiografies, tres llibres d'assajos i varis de poesia, la seua obra més aclamada va ser I know why the caged bird sings ('Jo sé per què l'ocell engabiat canta'), un llibre autobiogràfic.


 https://www.buscabiografias.com/biografia/verDetalle/2717/Maya%20Angelou


MUJER EXTRAORDINARIA  

Las mujeres hermosas se preguntan cuál es mi secreto.

No soy guapa ni estoy hecha para un desfile de moda

y cuando doy explicaciones,

todas piensan que miento.

Les digo,

está al alcance de mis brazos,

en la envergadura de mis caderas,

en la cadencia de mis pisadas,

en la curva de mis labios.

Yo soy una mujer

extraordinariamente.

Una mujer extraordinaria,

esa soy yo. 

Me acerco a cualquier lugar 

lo más tranquila posible,

igual que a los hombres,

que se ponen de pie o 

caen de rodillas.

Luego se arremolinan a mi alrededor,

como una colmena de abejas de miel.

Les digo,

es el fuego de mis ojos,

y el destello de mis dientes,

el vaivén de mi cintura, 

y la alegría de mis pies.

Yo soy una mujer 

extraordinariamente 

Una mujer extraordinaria,

esa soy yo.

Los propios hombres se han preguntado 

qué es lo que ellos ven en mí.

Se esfuerzan

pero apenas pueden rozar

mi misterio interior.

Cuando intento mostrárselo,

son incapaces de verlo.

Les digo,

está en el arco de mi espalda,

en el sol de mi sonrisa,

en la silueta de mis pechos,

en la gracia de mi estilo.

Una mujer extraordinaria,

esa soy yo.

Ahora comprenden

por qué mi cabeza nunca se inclina.

No grito ni salto sobre nada

ni tengo que elevar la voz.

Cuando me vean pasar,

deberían sentirse orgullosas.

Les digo,

está en el sonido de mis tacones,

en el rizo de mi cabello,

en la palma de mi mano,

en la necesidad de mi cariño.

Porque soy una mujer

extraordinariamente.

Una mujer extraordinaria,

esa soy yo.



 

 

 


Rupi Kaur

Rupi Kaur és una poeta i il·lustradora canadenca. 

Rupi Kaur als seus 21 anys

És popular per la seva utilització de lletres minúscules en les seves il·lustracions. Amb tan sols 21 anys; Kaur treballa per transformar experiències de dolor. Va publicar un llibre de poesia i prosa titulat milk and honey el 2015. El llibre tracta temes de violència, abús, amor, pèrdua i feminitat i ha venut més d'un milió de còpies. S'ha convertit en número 1 en el llista dels més venuts de The New York Times.

the sun and her flowers by rupi kaur | Rupi kaur quotes, Honey quotes, Rupi  kaur
"no em cal la mena d'amor    que et buida    vull algú    que m'ompil d'energia" ~traducció de Bel Olid
  



Marina Tsvetàieva

 Marina Tsvetàieva 

Poeta russa nascuda a Moscou en 1892.
Va estudiar a Moscou i en la Sorbona i va viure molts anys a l'estranger.
És considerada com una de les figures més rellevants de la literatura russa del segle XX.
Va ser una dona de passions categòriques, voluntariosa i resolta. Tota la vida va sentir per Pasternak  un commovedor afecte, malgrat estar casada amb un oficial de l'exèrcit tsarista.
Va emigrar a l'estranger en 1920 i va tornar a Rússia en vespres de la guerra contra el feixisme hitlerià, al qual havia maleït en els seus versos quan es trobava encara en l'emigració.
Entre les seues obres es destaquen "Poemes de joventut" 1915 i "Poemes de Moscou" 1916. Va ser exiliada al llogaret de Elábuga, on va morir
el 31 d'agost de 1941.


"No seduiràs la dona
amb cap pàgina funesta...:
Per a ella l'Ars amandi 
és ben bé tota la terra 

El cor és filtre d'amor
un filtre sense remença. 
Per algú pecat mortal 
és la dona, de naixença."           (Traducció de Maria-Mercè Marçal i Monika Zgustova) 
















Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...