dimarts, 15 de gener del 2019

El vigilant en el camp de sègol

Algunes coses haurien de ser sempre com són. Hauries de poder-les ficar en una d’aquelles vitrines de vidre i deixar-les estar.”

Benvinguts i benvingudes a la ressenya del llibre El vigilant en el camp de sègol, de l’escriptor nord-americà J.D.Salinger. Hui aconseguiré que vos enganxeu a aquesta història. Ja m’ho agraireu després.
Abans de tot, he de posar-me tècnica. El vigilant en el camp de sègol va ser publicat per primera vegada l’any 1951 als Estats Units. Xavier Benguerel es va encarregar de traduir-lo al català l’any 1965 sota el títol L’ingenu seductor, per l’editorial Club Editor i, més tard, el 1990, ho feren Ernest  Riera i Josep Maria Fonalleras i va ser publicada per l'editorial Empúries.
Quan es va publicar aquesta obra, va provocar molta controvèrsia per l'ús de paraulotes i pel retrat que fa de la sexualitat i de l'angoixa del protagonista. Amb tot, ha estat una obra que ha tingut una gran influència en la narrativa posterior, és més, es considera un clàssic de literatura anglesa.
Ara sí que sí, al que interessa.
Aquesta novel·la, contada en primera persona, és el que li explica el protagonista Holden Caulfield de 17 anys, al seu germà major, del seu viatge de tornada a casa per les vacances de Nadal, ja que estudia a un internat anomenat Pencey, localitzat a Agerstown, Pennsilvània. Realment el motiu de la tornada tan precipitada (a 3 dies de finalitzar les classes) és que l’han expulsat del col·legi per haver suspés quatre assignatures de cinc, és a dir, totes menys l’anglés. A més explica que és un acte habitual a Pencey per mantenir un alt nivell acadèmic (és prou realista el llibre, no?). Per tant, el retorn és d’amagat perquè els seus pares no tenen ni idea de res; ni que ha suspés tantes assignatures ni que torna abans del previst.

La decisió de marxar de sobte, apareix després d’una baralla amb el seu company d’habitació i una pròpia reflexió on reconeix que estar allà el fa sentir trist i solitari. Fa la maleta i se’n va, però no sense cridar pel passadís: “Que dormiu bé, imbècils!”.
El seu pla és tornar a Nova York, on viu la seua família, quedar-se en un hotel econòmic i esperar fins dimecres, quan tornaria a casa una vegada els seus pares ja hagueren llegit la carta del director explicant el motiu de l’expulsió. Però a mesura que van passant els dies, es pot observar que res del planejat ix com hauria d’eixir. No és un viatge gens senzill, la veritat.
Al llarg del llibre, el protagonista opina sobre temes diversos com la religió, el sexe, la prostitució, els records, l’afrontament de la mort, l’escola, els diners, la hipocresia… Aquest últim pareix el seu favorit, perquè creu que la majoria de persones i, fins i tot les coses, són hipòcrites. Resumidament, és un hater de la vida. L’únic que estima és la seua germana xicoteta, Phoebe, i s’enrecorda molt del seu germà Allie, dos anys menor que ell, que va morir de leucèmia.
El títol de l’obra és explicat cap al final (tranquil·litat, que no faré spoilers) quan Holden i Phoebe parlen sobre un poema de Robert Burns que diu: “Si un cos troba un cos quan ve pel camp de sègol”. Al principi, Holden creu que diu “Si un cos agafa un cos quan ve pel camp de sègol” i decideix que vol ser vigilant d’un camp de sègol, un ofici inventat per ell que consisteix a agafar a la gent que va pel camp i no veu el precipici, on estaria ell, per evitar que caiguen. Interessant.
Que voleu que vos diga, a mi m’ha encantat la forma en la qual l’autor crea el llenguatge del protagonista i totes les situacions que l’envolten, que d’alguna manera ens fa entendre la seua actitud cap al món i ens podem identificar amb la majoria de les opinions que té sobre el que li ocorre. Crec que és un llibre molt complet i que sobretot està dirigit a la joventut pel vocabulari i la forma en què estan descrites les coses, encara que té també aspectes madurs.
Sí, el recomane, totalment, com a lectura escolar i com a personal, perquè, sonarà estrany, però m’he rigut, he reflexionat i m’he identificat al 100% amb la història.
Si amb el que t’he contat, no tens ganes de llegir-lo (que ho dubte), tranquil·litza’t que potser trobaràs el teu llibre (serà per llibres!).
Ens veiem a la pròxima!


Tràiler de la pel·lícula Rebel in the rye (2017) de Danny Strong.

Informació:
Imatge:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...