La màquina del temps
Herbert George Wells
Traducció d’Albert Folch i Folch
Estrella Polar, col·lecció La Via Làctia
Barcelona, 2009
144 pàg.
No hi ha cap diferència entre el Temps i qualsevol de les tres dimensions de l’Espai excepte que la nostra consciència es mou al llarg del temps. Però hi ha ximples que no han copsat bé el sentit d'aquest ideal. Hem sentit, tots vosaltres, què hi tenen a dir, sobre aquesta Quarta Dimensió?
Wells, un escriptor britànic, inicia amb aquest llibre un gènere de novel·la, la ciència-ficció, en el qual projectarà la passió de la seua vida: la creació d’utopies. Publicada per primera vegada en 1895, La máquina del temps planteja l’existència d’un món físic al qual s’accedeix per mitjà d’un artilugi científic. L’obra introdueix temes com el comunisme, les visions catastròfiques d’alguns astrònoms i geòlegs o la teoria darwinista de la evolució. És una novel·la amb una història fàcil d'entendre perquè Wells descriu tots els elements al detall, amb un llenguatge clar i senzill i amb una voluntat didàctica, doctrinal i moralitzant. El narrador de la novel·la és un dels personatges que escolten al protagonista contar els seus viatges.
El Viatger del Temps inventa un artilugi per a anar a un altre temps i convida distintes persones a anar a sa casa, la majoria escèptics i preocupats per l’actualitat científica i social de l’època. A través del seu invent, el protagonista narra les seues aventures. Conta que es desplaça amb la màquina a l’any 802.701, amb la intenció de conèixer el futur de la humanitat. Però tot no passa com ell s’espera: és un món en decadència habitat per dos espècies diferents. Amb els seus hàbits de vida, aquests éssers reprodueixen la lluita de classes: uns disposen de tots els recursos mentre que els altres viuen en la foscor, davall de terra.
En l’obra, sorprén la pèrdua de “qualitats humanes”: quan Weena s'ofega en el mar, els seus companys no fan res per rescatar-la. Això també succeeix amb la intel·ligència i la valentia, que han desaparegut en aquell món. La màquina del Temps, segons pensa una majoria de crítics, és una crida a la responsabilitat dels éssers humans pel devenir de la humanitat.
Wells té la possibilitat d’imaginar com seran els paisatges en un futur llunyà: Wimbledon, la vall del Tàmesis, Combre Wood, Wandsworth i Batterseaf, entre altres. L’escriptor també introdueix en la trama un museu en ruïnes amb elements coneguts per la civilització del Viatger.
Les persones aficionades a la ciència ficció trobaran en La màquina del Temps una aventura plena de reptes i emocions barrejades amb interessants i desconeguts conceptes matemàtics i filosòfics.
Per a mi, el futur encara és negre i blanc –és una vasta ignorància, il·luminada a trossos casuals pel record de la seva història–. I tinc amb mi, per al meu consol, dues estranyes flors blanques –ara marrons, marcides, aixafades i trencadisses–, per testimoniar que, fins i tot quan la ment i la força havien desaparegut, la gratitud i la tendresa mútua encara vivien en el cor de l’home.
Per a mi, el futur encara és negre i blanc –és una vasta ignorància, il·luminada a trossos casuals pel record de la seva història–. I tinc amb mi, per al meu consol, dues estranyes flors blanques –ara marrons, marcides, aixafades i trencadisses–, per testimoniar que, fins i tot quan la ment i la força havien desaparegut, la gratitud i la tendresa mútua encara vivien en el cor de l’home.
Tràiler de The Time Machine, una pel·lícula britànica del 1960, basada en la novel·la de H.G. Wells:
http://cat.bloctum.com/karlamoreno1a/2008/04/18/resum-hgwells-la-maquina-del-temps/Mar Miralles Lozano
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada