de Dalloway, lo cual es una de las tragedias de la vida matrimonial. Dotada de criterio propio, tenía
que citar siempre las palabras de Richard, ¡como si uno no pudiera saber, al pie de la letra, lo que
Richard pensaba gracias a leer el Morning Post por la mañana!” (p. 80)
Virginia Woolf va nàixer a Londres al 1882 en el si d’una família acomodada, i en la seua joventut va
entrar a formar part del grup de Bloomsbury, una associació d’intel·lectuals progressistes, per a poc
després casar-se amb amb Leonard Woolf, amb qui va fundar l’editorial Hogarth Press. Després de
diverses etapes marcades per trastorns mentals greus, va suicidar-se en 1941, considerant-se una
càrrega per a les persones a les quals estimava.
entrar a formar part del grup de Bloomsbury, una associació d’intel·lectuals progressistes, per a poc
després casar-se amb amb Leonard Woolf, amb qui va fundar l’editorial Hogarth Press. Després de
diverses etapes marcades per trastorns mentals greus, va suicidar-se en 1941, considerant-se una
càrrega per a les persones a les quals estimava.
L’obra que va deixar-nos aquesta escriptora, una de les més destacades de la primera meitat del
segle XX i promotora de la literatura feminista, és densa i complexa: des de cartes, assajos i diaris
fins a novel·les, entre les que destaquen Les Ones, Al faro, Orlando i la que ens ocupa ara, La
senyora Dalloway, publicada en 1925.
segle XX i promotora de la literatura feminista, és densa i complexa: des de cartes, assajos i diaris
fins a novel·les, entre les que destaquen Les Ones, Al faro, Orlando i la que ens ocupa ara, La
senyora Dalloway, publicada en 1925.
Es tracta d’un llibre que conta dues històries simultànies, desenvolupades en només un dia (no hi
ha divisió en capítols), unides per un mateix personatge, el doctor Sir William Bradshaw, per una
banda psicòleg de l’ex-soldat de la Primera Guerra Mundial Septimus Smith, i per l’altra amic del
matrimoni acomodat Dalloway.
ha divisió en capítols), unides per un mateix personatge, el doctor Sir William Bradshaw, per una
banda psicòleg de l’ex-soldat de la Primera Guerra Mundial Septimus Smith, i per l’altra amic del
matrimoni acomodat Dalloway.
Ambdues històries tenen tant de crítica social com d’estudi psicològic de personatges. Septimus,
un home casat turmentat pels records de la guerra, que es sent culpable per la mort d’un amic al
front. Clarissa, una dama de societat atrapada en si mateixa i en les convencions del seu grup social,
té probablement més d’un element autobiogràfic de l’autora.
un home casat turmentat pels records de la guerra, que es sent culpable per la mort d’un amic al
front. Clarissa, una dama de societat atrapada en si mateixa i en les convencions del seu grup social,
té probablement més d’un element autobiogràfic de l’autora.
No podia evitar pensar en El ángel exterminador quan llegia les situacions que es donaven en les
hipòcrites reunions de societat, que Woolf tanca en una atmosfera malaltissa i desassossegant,
excessivament descriptiva, ja que en realitat “no passa res” i passa tot, l’autora analitza els dimonis
de la vida quotidiana, allò que es troba darrere de les aparences.
hipòcrites reunions de societat, que Woolf tanca en una atmosfera malaltissa i desassossegant,
excessivament descriptiva, ja que en realitat “no passa res” i passa tot, l’autora analitza els dimonis
de la vida quotidiana, allò que es troba darrere de les aparences.
Com a conclusió, considere que aquesta és una novel·la que varia molt depenent de l’edat a la que
la lliges: ara em sembla interessant, però tinc la sensació de que no m’assabente de moltes coses,
segurament si la llegira de nou dins d’un parell de dècades m’agradaria molt més.
la lliges: ara em sembla interessant, però tinc la sensació de que no m’assabente de moltes coses,
segurament si la llegira de nou dins d’un parell de dècades m’agradaria molt més.
“...el día londinense acababa de comenzar. Igual que una mujer que se ha quitado el vestido
estampado y el delantal para ataviarse de azul y adornarse con perlas, el día había cambiado, se
había despojado de telas gruesas, se había puesto gasas, se había transformado en atardecida, y,
con el mismo suspiro de satisfacción que exhala una mujer al dejar caer las enaguas al suelo, se iba
aliviando de polvo, calor, color.” (p. 158)
estampado y el delantal para ataviarse de azul y adornarse con perlas, el día había cambiado, se
había despojado de telas gruesas, se había puesto gasas, se había transformado en atardecida, y,
con el mismo suspiro de satisfacción que exhala una mujer al dejar caer las enaguas al suelo, se iba
aliviando de polvo, calor, color.” (p. 158)
Nicole Kidman interpretant a Woolf en la pel·lícula The Hours.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada