Monòleg interior de Xima

I ara què faig amb aquesta tristesa que tinc? 
A més, ara que la Reial Audiència ha apujat moltíssim el preu de la sal i mai més podré menjar un plat com toca, ben amanit, per a què seguisc en aquest món? 

No sé si seré capaç d’aguantar tot això, perquè  ja estic acostumada a menjar els aliments amb sal, bo... jo i tot el món. La gent es  tornarà boja i qui tinga sal es convertirà en poderosa...

Aquesta vesprada sembla que de cap manera pot millorar, però he rebut una invitació a dinar del jutge de l’Audiència. Per què a mi? Em pareix prou estrany, potser vol aprofitar-se de mi. 
Jo sempre tan desconfiada..., com sempre..., crec que no deuria d’anar però no crec que hi haja cap cosa pitjor que menjar sense sabor, és a dir, sense sal. Doncs hi aniré.