Qui dels dos recorda encara
el viatge que vam fer a Itàlia.
Ens allotjàrem
al Teatro alla Scala.
A la mateixa boca de l’òpera.
Amb vistes al geni.
Ens observàvem fixament
tallant l’aire amb la mirada.
Al teu espressivo de soprano
tot seguit responia el meu tenor.
Ara callem obstinats
davant el plat florit
encara que
no tenim motius per a queixar-nos.
Hem pagat els deutes. Hem acabat de fer-nos la casa.
La mort ja és propietat nostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada