diumenge, 3 de febrer del 2019

Mester d'amor, Joan Salvat-Papasseit

Si en saps el plaer no estalvïis el bes
El bes, Edvar Munch
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa despres
que és sempre als llavis que l'amor perdura.
No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vanant a la font regalada.
Deixa't besar - sacrifici fervent -
com més roent més fidel la besada.
Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Deixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada-la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar
i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada.


Joan Salvat-Papasseit: va nàixer a Barcelona el 16 de maig de 1894. Conegut sobretot com a poeta, és autor també d'articles, manifestos i altres proses de caire polític i social. La seva vida és intensa i marcada per una tuberculosi que l'acaba conduint precoçment a la mort el 7 d'agost de 1924.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...