Carta de Sancho a Guiomar

Estimada Guiomar,

Estar separat de tu, és el més difícil  que he pogut sentir, ni lluitar contra mil moros es pot comparar. Veig coses que em recorden a tu allà on vaja, em fa sentir dolor, però a la meteixa vegada me fan veure que estic prop de tu, perquè en cada pas, en cada alenada d'aire que pegue, cada moviment que faig, cada paraula que dic, tu estàs amb mi.

Vaig nàixer amb l'únic objectiu de trobar-te, beneït siga el destí, per decidir unir-nos, et vull tant, adore cada moment que hem passat, i els revisc cada nit, com una nit com aquesta, que t'escric aquesta carta, i és com si estigueres amb mi, sent la teva mà a la meua espatlla, els teus dits al meu cabell, i el suau alè del teu bes a la meua galta, et sent plenament.

Mai ho ablides, sempre teu.

Fins aviat, Sancho.

George Sand

George Sand va nàixer el 1 de juliol de 1804, filla de Sophie-Victoire Delaborde i Maurice Dupin de Francueil, un oficial de l'Exèrcit francés descendent del rei Augusto II de Polònia. Tot seguit, s'educa amb la seua àvia paterna en la propietat de Nohant i també va cursar estudis en un convent de París. A l'any 1822 contrau matrimoni amb el baró Casimir Dudevant, home acabalat de qui va tindre dos fills i de qui es va separar en 1830. Republicana a la França de la Restauració monàrquica, defensa els drets del poble i les llibertats individuals al mateix temps que proclama la solidaritat entre els éssers.

D'altra banda, aquesta famosa escriptora francesa té obres molt famoses com Indiana, Consuelo, La Mare au diable, Histoire de ma vie... Pertany al gènere de Novel·la i al moviment del romanticisme, va morir el 8 de juny de 1876.

Finalment, una fragment de text molt famós del seu llibre Histoire de ma vie; "No pense que hi haja orgull i impertinència a escriure la història de la pròpia vida i encara menys a triar, en els records que aqueixa vida ha deixat en nosaltres, els que valguen la pena de ser conservats. Això, per a mi, resulta d'altra banda, un penós deure, ja que res hi ha tan difícil com definir-se a si mateix."

https://ca.wikipedia.org/wiki/George_Sand
https://www.mujeresenlahistoria.com/2015/06/la-escritora-rebelde-george-sand-1804.html
https://www.quien.net/george-sand.php

Charles Dickens

Charles Dickens va nàixer el 7 de febrer de 1812 i va morir el 9 de juny de 1870. Dickens es un dels escriptors britànics més coneguts, amb múltiples adaptacions al cinema de les seves obres i referències en la cultura popular. 

Dickens va escriure moltes novel·les durant la seua vida, totes les novel·les eren molt populars. Ell tenia molta imaginació que es va poder vore amb els llibres, actualment es un del millors escriptors de l'època victoriana, en les seues novel·les compta molt be com era la vida en aquest moment, Dickens compta molt vi com era la vida en l'época georgiana, es pot conéixer com era la vida en eixa època llegint les seues obres.

Quan tenia cinc anys, la família es va traslladar a Chatham . Va assistir a l'escola primària dels set als dinou anys. La seva família era de classe mitjana, però la seva situació econòmica va empitjorar quan el seu pare va ser empresonat. Va aprendre a llegir gràcies a la seva mare, que va fer servir per ensenyar al seu fill unes quantes obres clàssiques propietat del pare, John Dickens . John Dickens fou el model per al senyor Micawber en l'obra semiautobiogràfica del seu fill, la novel·la David Copperfield. El fill de William Dickens i Ball Isabel , John Dickens era un empleat de l'oficina de pagaments de la Royal Navy a Portsmouth, a Hampshire. 

Gràcies a les obres que anava publicant, Dickens anava agafant prestigi. L'any 1841, va ser condecorat com a fill adoptiu de la ciutat d'Edimburg i va viatjar als Estats Units d'Amèrica l'any 1842, on es va trobar amb una gran rebuda. Allà, però, va trobar els mateixos vicis que a Anglaterra, de manera que va publicar aquell mateix any una obra amb la qual es va guanyar el rebuig de la societat dels Estats Units d'Amèrica i va significar a Anglaterra el primer fracàs important de la seva carrera: American Notes. No obstant això, va tornar a rebre el suport del públic gràcies a la seva obra Cançó de Nadal .

Va morir el 8 de juny de 1870, Dickens va patir un accident vascular cerebral a casa, després d'un dia de treball a Edwin Drood. L'endemà, el 9 de juny, cinc anys després de l'accident ferroviari a Staplehurst, el 9 de juny de 1865, va morir a Gads Hill, sense haver recuperat la consciència. Contràriament al seu desig de ser enterrat a la catedral de Rochester "d'una manera senzilla, sense ostentació, i estrictament privada", va ser enterrat al Racó dels Poetes de l'abadia de Westminster. Un epitafi imprès distribuït en el seu funeral deia: "A la memòria de Charles Dickens , que va morir a la seva residència, Higham, prop de Rochester, Kent, 9 de juny de 1870, de 58 anys, era un simpatitzant dels pobres, els que pateixen i els oprimits... i per la seva mort, un dels més grans escriptors d'Anglaterra s'ha perdut per al món". 

L'única estàtua de bronze de mida natural de Dickens, aixecada el 1891 per Francis Edwin Elwell, es troba a Clark Park, al barri de Spruce Hill de Filadèlfia, Pennsilvania, als Estats Units. 

Molière

Va nàixer a París, 1622, on també va morir al 1673. Va ser un dramaturg i actor francès. Nascut en una família de la rica burgesia comerciant, el seu pare exercia el càrrec de tapisser real. Molière va perdre a la seua mare a l'edat de deu anys. Alumne en el col·legi jesuïta de Clermont fins a 1639, es va llicenciar en la facultat de dret d'Orleans en 1642.

Els seus treballs existents inclouen comèdies, farses, tragicomèdies, comédie-ballets i més. Les seues obres s'han traduït a totes les llengües vives principals. Considerat el pare de la Comédie Française, els seus treballs s'interpreten amb més freqüència que els de qualsevol altre dramaturg actual.

Entre les seues influències més generals destaquen les comèdies de *Plauto, especialment en Amfitrió, inspirada en la comèdia homònima de l'autor llatí i L'avar, que deriva d'un personatge de la Aulularia *lautina. També sembla haver fet malament ús d'una de les obres de Cyrano de Bergerac, El pedant burlat (Le Pédant Joué), de la qual va copiar una escena quasi al peu de la lletra.

OBRES MÉS IMPOPRTANTS:
 
   1-Tartufo (1667)


2-El misántropo (1666)


3-Don Juan (1665)

Carta d'amor

Que es l'amor? Em pregunatava jo abans de conèicer-te. El tei rostre il·lumina el meu camí ple de foscor, amb els teus ulls representes l'amor que tens per donar, una mirada teua pot alegrar-me tot el dia de tristesa. T'estima, i si estimar és un pecat vull ser condenada a presó per a tota la vida. Vaig a seguir sentint tot el que sent per tu, estiga on estiga, al costat teu o a milions de quilòmetres, estic segura que els meus sentiments per tu van a seguir existint, pensava que calia volar per a trobar àngels, però em vaig adonar que amb els peus a terra també es poden trobar. Amb la teua mirada em portes a paradisos que creia inexistents, vull dirte que el millor paradís seria el pitjor lloc del món si no estàs i el pitjor lloc del mon seria un paradís si tu no estàs al meu costat. Estic contagiada de tu i te jure que no vull curar-me, pero estic segura que això és impossible, no ni ha beuratge que faça desenamorar-me de tu.

El destí em porta per un camí de corbes, per una vida de proves difícils, però de sobte vas aparéixer tu, em vas mirar com mai m'havien mirat, i vas donar volta al meu món. Vaig sentir una sensació que mai havia sentit, des del principi vam creuar mirades, els nostres cors bategaven al mateix temps.

Per primera vegada en la meua vida i gràcies a tu, vaig donar resposta a la pregunta del principi, vaig tenir clar que és l'amor, que és estimar a una persona.

Julieta

CARTA D'OLIVER A ELIO

Estimat Elio:

T'escric ara, que ets al meu costat, immers en la teua música i en el teu món interior. No et pots imaginar el gran esforç que em suposa dir-te això perquè, com ja em vas dir en aquella plaça, jo tampoc sé res sobre les coses que en veritat són importants...
Aquesta carta és el meu comiat, perquè estic segur que demà no et podré dir tot el que vull.

T'estime, t'estime tant que fins i tot em dona por estimar tan així a una persona. Aquest estiu (el nostre estiu) ha sigut efímer, i estic molt feliç que tu sigues l'únic causant d'això.Mai vaig a oblidar res, des del primer "ciao" fins a l'últim "ti amo". Els teus braços han sigut la meua llar i cada vegada que escoltava el meu nom eixir de la teua boca tot es parava un microsegon.Mentre que tu i jo teniem eixe estúpid joc dels noms, el món continuava girant, i nosaltres en la nostra petita bombolla en aquell poble italià que tan va a significar per mi. Serà molt estrany no alçar-me i estar acompanyat del teu xicotet cos pensant: "Quina sort tens Oliver, aprofita'l". Així que sí, encara que no ho cregues, tot el que havia començat en un principi com un viatge d'intercanvi en el qual faria pràctiques amb el teu pare, es va convertir en una espècie de droga de la qual vull ser addicte tota la meua vida.

Això s'acaba, petit Elio, com el nostre estiu, com el nostre joc...Vull que recordes tot tant com ho faré jo i que, sempre que no et trobes, digues els nostres noms en veu alta. Transportan-te així al record més valuós que anem a tindre. Desgraciadament, la nostra història s'enfonsa en la meua mar de llàgrimes, deixant el buit més immers que he pogut experimentar. Per això, l'últim que et vaig a demanar és que sigues feliç i que no perdes eixe somriure tan característic que em posaves cada nit.

Teu sempre. Oliver ( el teu Elio)

Carta, Elizabeth Bennet

Disculpe les molesties,

He estat pensant en el que em va suggerir, i bo, per molt que intente evitar-vos no puc. Porte sense vore-vos setmanes, però la vostra presència segueix estant en el meu pensament i vos jure que vull borrar-la, però la vostra arrogància i seriositat no em deixa. No pense que haja de casar-me amb vosté per ser una dona realitzada i no va a resultar tan fàcil que m'enamore, o almenys no vull pensar-ho. Sóc independent i vull viure a la meua manera i que ningú m'obstaculitze, però sent que em falta alguna cosa...pot ser vosté, encara que és bastant contradictori, perquè m'agrada però no vull casar-me amb vosté. I és que des de que ha entrat a la meua vida a soles ha fet que tot siga més difícil, cada decisió que prenia anava condicionada per vosté, ja que he de tindre-vos en compte i no sé per què, si no t'estime. Tal vegada, m'he fixat en vosté per la vostra intel·ligència, la vostra personalitat misteriosa, la vostra bellesa... I al fi, vaig arribar a la conclusió de que vos estime, no m'imagine un futur sense vosté. Però és tan extrany... Moltes vegades em fas ràbia perquè sempre va a la vostra i vosté és egocèntric cara al públic. Però és que amb mi canvies totalment i sou l'únic que he estimat de veres alguna vegada. Per tant, la meva resposta al vostre suggeriment és sí, clar que sí, però perquè jo vull, no perquè ho necessite.

Amb amor, Elizabeth Bennet