CHRISTINE DE PISAN

Biografia:

Christine de Pisan (Venècia, República de Venècia, 1364-monestir de Poissy, França, 1430) va ser una poeta i filòsofa francesa que va arribar a convertir-se en la primera escriptora professional de la seua terra. Els seus tractats filosòfics i feministes inicien la “Querella de les dones”, on mostra els seus forts pensaments contra la misogínia. El seu gran treball al món de l'escriptura i la literatura ens va deixar un important repertori d'obres que ens ensenyen molt bé com era la societat i el pensament d’aquella època.

Obres i temes:

Va escriure algunes obres on mostrava la seua visió de la política i dels esdeveniments de l'època. A més, va ser l'única escriptora que va relatar els successos provocats per Juana d'Arc estant ella viva. Però, sobretot, va escriure defensant el dret de la dona a ser considerada un ésser humà amb iguals condicions que un home.

Va reflexionar sobre si mateixa i la seua conducta, també, sobre la que tenien altres dones amb qui es relacionava. Va arribar a la conclusió que podia ser erroni que tants homes il·lustres menyspreàren tot el gènere femení sense excepció.

Tenia la certesa que si s'educara a la dones de la mateixa manera que als homes, elles podrien tindre les mateixes facultats que ells en qualsevol sector laboral, encara que ella també reconeixia que unes serien més intel·ligents que unes altres, que és el mateix que passa amb el sexe masculí.

Fragment que m'ha agradat:

 

"No és que sigui cosa d’un home o de dos, ni tan sols es tracta d’aquest Mateolo, que mai gaudirà de consideració perquè el seu opuscle no va més enllà de la burla, sinó que no hi ha cap text que estigui exempt de misogínia"

Enllaç text de Cristina de Pisan:

https://laresistencia.cat/portfolio/el-llibre-la-ciutat-de-les-dames/

(xicoteta introducció a l’escriptora i fragmnet d’una de le esu obres)

La meua biografia lectora - Pablo Martínez

La meua biografia lectora va començar als set o huit anys, que és quan vaig començar a interessar-me per llegir, pensant en tot el temps que ha passat des dels set anys fins ara, he de reconéixer, que vaig anar oblidant totes les emocions i bons moments que sentia i passava llegint, aleshores vaig passar una època de temps desconnectat de la literatura, no obstant això, aquest estiu, de sobte, em va començar a abellir i cridar l'atenció la lectura, tot seguit, vaig decidir investigar els tipus de gèneres literaris que hi ha i llibres aconsellats per a la meua edat, buscant i buscant, em vaig trobar amb l'escriptor Eloi Moreno, un escriptor espanyol conegut per l'autoedició i distribució de la seua primera novel·la "El bolígraf de gel verd", però a mi em va cridar l'atenció altre llibre seu "Invisible", el meu llibre favorit, perquè a banda de ser una història emotiva, commovedora i diferent, narra a través dels ulls d'un xiquet i de les persones del seu voltant el desenvolupament d'una de les històries més dures, cruels i realistes que he llegit, en la meua opinió, destaque aquest llibre perquè em va transmetre una dosi de realitat que necessitava, sobre com és la societat actual i de què manera l'estem construint, a més em va fer aprendre que intentar ser invisible, és a dir; fugir dels problemes, ignorar les persones dolentes al teu envoltant o fer que la gent que et vol estiga fora de la teua vida per no ser un problema o simplement sentir vergonya de dir que t'està passant, no serveix per a res. Tot seguit, el més emotiu per a mi va ser el final, ja que com anomena l'autor a la novel·la "Invisible" és com es converteix el protagonista, encara que sempre va tindre a dues persones, quan vaig acabar de llegir-ho només plore i vaig pensar que quanta raó portaven eixes paraules.


En definitiva, ara em trobe en una etapa de descobriment literari en la qual la meua relació amb els llibres és més propera, ja que busque enamorar-me de com ho vaig fer d'"invisible". D'altra banda, és tan necessari tindre un bon llibre com un espai on estigues còmode i tranquil, jo sempre busque la soledat per poder concentrar-me i absorbir cada paraula escrita. Per últim, el meu desig lector és seguir trobant històries reals, que em capten completament i em transporten a la vida del protagonista, perquè amerar-te de la vida, experiències i records d'una persona és una sensació que m'encanta, ja que vull conéixer la realitat d'altres persones, la seua forma de pensar i com hi han tractat i han sigut tractades segons la societat i moment que estaven vivint.

Cada nit 

Cada nit estaves al meu llit,

encara que no ho sabíem.

Cada nit passàvem hores junts,

encara que no ens coneixíem.

Cada nit ens dèiem “bona nit”,

encara que, en els meus somnis.

Cada nit esperava una abraçada teua,

encara que no fora física.

Cada nit anàvem a la plaça d’aquell barri,

encara que en una altra realitat.

Però fins eixa nit, quan el destí ens va juntar

en aquella petita festa,

tornem al meu llit, passem mil hores junts,

ens diem “bona nit” i m´abraces,

m’abraces tan fort que tornem a la nostra plaça,

cada nit.

                                                                                         

 

Raúl Poveda

     

LA MEUA BIPGRAFIA LECTORA

 Si em pare a pensar, sincerament, no recorde molt si em llegeien els meus pares o la meva àvia, però d’alguna cosa que mai m’oblidaré és de quan la meva àvia em narrava contes inventats per ella sobre les aventures de la Sirenita, mentre que jo em dutxava. Solia insistir per a que ho escriguera, però mai em va fer cas i ara ja és tard, i em fa molta pena, és un dels primers records lectors que tinc.

Els primers llibres que em venen a la ment quan ho pense són tots els de TEO, que recorde que eren molt divertits i hi havia de diferents amb diferents adventures, i la meva mare solia estar amb mi i els llegiem juntes.

Un llibre que em va agradar era “Platero y yo”, que me’l va regalar la meva àvia i el vaig llegir varies vegades perquè em feia sentir moltes coses a mesura que llegia.

La lectura no m’ha aficionat molt, la veritat, i solia llegir els llibres que manaven a classe, com ara.

Els moments que trie per a llegir són, normalment, uns dies abans de l’examen per enrecordar-me bé, encara que sí que he gaudit d’alguns com per exemple FINIS MUNDI, de Laura Gallego, que el vaig h¡haver de llegir en tercer de l’eso.

Com a llibre que m’ha marcat podria dir AFTER, que el vaig llegir als 14 anys i 3 vegades perquè realment és un llibre que m’atrapava i em feia sentir el mateix que sentien els personatges, i crec que eixe és un dels principals objectius de la lectura.

La veritat és que sí que admire de certa manera a les persones que lligen, ja que em pareix una forma de ser una persona més culta, però jo crec que has de trobar els llibres ideals perquè per exemple jo m’aborrisc amb facilitat.

La meua biografia lectora

La meua biografia lectora

El primer moment que vaig agafar un llibre va ser quan no sabia ni caminar, es tractava d’un llibre per a la piscina el qual es podia mullar, i anava sobre una familia de granotes. Afortunadament, continue guardant aquell llibre. Més tard, quan vaig començar a tindre ús de raó demanava totes les nits als meus pares que em llegiren un conte que es deia “Cuentos cortos para dormir”, que era un llibre on havien 30 històries diferents. Quan vaig passar a primària, ja vaig començar a llegir, a mi m’agradava molt, i vaig encetar el meu primer llibre l’estiu abans de passar a primària, aleshores quan vaig arribar al col·legi anava més avançada i llegia pel meu compte. A poc a poc, vaig anar descobrint nous llibres fins que em vaig enamorar de la saga de llibres de “Tea Stilton”, i em llegia cada llibre en una vesprada. Encara que també recorde molt un llibre que em va marcar que es deia “L’Àvia gàngster”. A partir d’eixe llibre i de la saga de Tea Stilton no trobava cap llibre que m’agradara tant com els altres i vaig deixar la meua passió lectora a un costat.

D’altra banda, el meu espai preferit per llegir, és en el sofà a la nit, perquè em pareix un lloc molt acollidor i un moment del dia molt tranquil per poder llegir agust. Finalment, m’agradaria que em tornarà a agradar llegir, ja que era una sensació única.

Llegenda de creació segons els maies

Es deia que només el cel i el mar existien. Els déus, cridats Tepeu i Gucumatz, eren els únics en el món. Vestien plomes verdes i per això se'ls coneixien com a Serps emplomallades.

Els déus van tindre una reunió i es van posar d'acord per a realitzar la creació. El Cor del Cel, que es cridava Huracà, duria a terme els plans. Tepeu i Gucumatz van parlar la paraula Terra i de seguida va nàixer. Van eixir de l'aigua les muntanyes i d'ella van nàixer els arbres.

Després, van nàixer els animals de les muntanyes, que eren guardians de les selves: els cérvols, pardals, pumes, jaguars i serps. A cada un li van donar el seu llar.

Els déus li van parlar a tots els animals: «Hablad, crideu, refileu, crideu. Parleu cada un segons la vostra espècie, segons la varietat de cada uno». I li ls va indicar que invocaren i adoraren els déus. Però no podien parlar, només cloquejar, mugir i grallar. No tenien llenguatge.

Els primers humans de fang

Llavors, els déus van formar humans de fang. Però este material queia, es mullava i canviava de forma. El cap no es movia i no podien veure. Al principi parlaven però amb incoherència. Així que van destruir esta creació

Els humans de fusta

Els déus de nou van fer reunió i van acordar crear formes d'hòmens amb fusta. Així es va fer i els hòmens podien parlar. D'esta manera van viure i van engendrar però no tenien enginy. No es recordaven dels seus creadors i van decaure, es van assecar.

Llavors els creadors van manar una inundació per a emportar-se eixa creació i es van desfer d'ells. Els que van fugir es van convertir en mones en les selves.

Els hòmens de dacsa

De nou es van reunir a discutir els déus la creació del ser humà. Mentres succeïa açò, naixien panotxes grogues i panotxes blanques, que van ser portades davant d'ells per un rabosot, un coiot, una cotorra i un corb. Llavors van usar la panotxa i esta es va tornar la carn, sang i múscul dels hòmens.

Els primers sers humans es van cridar: Balam-Quitzé, Balam-Acab, Mahucutah i Iqui- Balam. Estos quatre hòmens van donar gràcies als creadors.

Podien veure i sentir, eren molt savis i coneixien tot. Als déus no els va agradar açò, no volien que els hòmens conegueren tot i van torbar els seus ulls. Ara només podien veure el que estava de prop i ja no eren tan coneixedors. Va ser llavors quan van decidir crear a les dones, manilles d'estos quatre hòmens. Els noms de les dones eren: Cahá-Paluna, dona de Balam-Quitzé; Chomihá, dona de Balam-Acab; Tzununihá, dona de Mahucutah; i Caquixahá, dona d'Iqui-Balam.


Així, es van reproduir, adorar i van resar als déus.
https://aprende.guatemala.com/cultura-guatemalteca/leyendas/leyenda-maya-de-la-creacion-mundo/

Llegenda de creació (Mesopotàmics)

                           MITE DE CREACIÓ SEGONS ELS MESOPOTÀMICS

Els habitants de mesopotàmia pensaven que l'univers era una massa d'aigua, on regnaven els déus Apsu i Tiamat,que es passaven el dia discutint,i la seua descendència. Apsu desitjós de pau va pensar a destruir-los a tots. Un dels seus néts, Ea,va saber i va decidir atacar primer matant a Apsu.

Tiamat va ser contactada per alguns déus per a que destruïra a Marduk, fill de Ea. La deessa va acceptar complaguda per que era una gran oportunitat per a venjar la mort d'Apsu.

Tiamat va crear un exèrcit de monstres i déus horribles, que primer van atacar a Ea, qui va sentir tanta por, que va escapar.  En veure això, els altres déus es van sentir vulnerables i van demanar a Marduk que els defenga.Aquest va acceptar a canvi de ser nomenat príncep suprem dels déus.

 En la batalla, Marduk va donar mort a Tiamat amb una fletxa que li va entrar per la boca destrossant-li la gola i el seu exèrcit va ser llançat al inframón.

Morta Tiamat i destruït el seu exèrcit, Marduk va alçar la seua espasa i va partir en dos el crani de Tiamat. Amb una part va fer la terra, amb l'altra, el cel, creant la lluna i les estrelles, i va decidir crear servents per als déus: els  homes a qui els va atorgar la vida.

http://losmitoselorigendelmundo.blogspot.com/2012/05/los-incas.html