Cada nit 

Cada nit estaves al meu llit,

encara que no ho sabíem.

Cada nit passàvem hores junts,

encara que no ens coneixíem.

Cada nit ens dèiem “bona nit”,

encara que, en els meus somnis.

Cada nit esperava una abraçada teua,

encara que no fora física.

Cada nit anàvem a la plaça d’aquell barri,

encara que en una altra realitat.

Però fins eixa nit, quan el destí ens va juntar

en aquella petita festa,

tornem al meu llit, passem mil hores junts,

ens diem “bona nit” i m´abraces,

m’abraces tan fort que tornem a la nostra plaça,

cada nit.

                                                                                         

 

Raúl Poveda