dimarts, 29 d’octubre del 2019

La meua biografia lectora - Pablo Martínez




La meua biografia lectora va començar als set o huit anys, que és quan vaig començar a interessar-me per llegir, pensant en tot el temps que ha passat des dels set anys fins ara, he de reconéixer, que vaig anar oblidant totes les emocions i bons moments que sentia i passava llegint, aleshores vaig passar una època de temps desconnectat de la literatura, no obstant això, aquest estiu, de sobte, em va començar a abellir i cridar l'atenció la lectura, tot seguit, vaig decidir investigar els tipus de gèneres literaris que hi ha i llibres aconsellats per a la meua edat, buscant i buscant, em vaig trobar amb l'escriptor Eloi Moreno, un escriptor espanyol conegut per l'autoedició i distribució de la seua primera novel·la "El bolígraf de gel verd", però a mi em va cridar l'atenció altre llibre seu "Invisible", el meu llibre favorit, perquè a banda de ser una història emotiva, commovedora i diferent, narra a través dels ulls d'un xiquet i de les persones del seu voltant el desenvolupament d'una de les històries més dures, cruels i realistes que he llegit, en la meua opinió, destaque aquest llibre perquè em va transmetre una dosi de realitat que necessitava, sobre com és la societat actual i de què manera l'estem construint, a més em va fer aprendre que intentar ser invisible, és a dir; fugir dels problemes, ignorar les persones dolentes al teu envoltant o fer que la gent que et vol estiga fora de la teua vida per no ser un problema o simplement sentir vergonya de dir que t'està passant, no serveix per a res. Tot seguit, el més emotiu per a mi va ser el final, ja que com anomena l'autor a la novel·la "Invisible" és com es converteix el protagonista, encara que sempre va tindre a dues persones, quan vaig acabar de llegir-ho només plore i vaig pensar que quanta raó portaven eixes paraules.


En definitiva, ara em trobe en una etapa de descobriment literari en la qual la meua relació amb els llibres és més propera, ja que busque enamorar-me de com ho vaig fer d'"invisible". D'altra banda, és tan necessari tindre un bon llibre com un espai on estigues còmode i tranquil, jo sempre busque la soledat per poder concentrar-me i absorbir cada paraula escrita. Per últim, el meu desig lector és seguir trobant històries reals, que em capten completament i em transporten a la vida del protagonista, perquè amerar-te de la vida, experiències i records d'una persona és una sensació que m'encanta, ja que vull conéixer la realitat d'altres persones, la seua forma de pensar i com hi han tractat i han sigut tractades segons la societat i moment que estaven vivint.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...