LITERATURA CAROLÍNGIA FINS AL SEGLE XI

A finals del segle VIII i principis del segle IX, a l’imperi carolingi va produir-se un renaixement cultural que va suposar un augment dels estudis artístics, litúrgics, jurídics i literaris, i una reforma educativa per desenvolupar l’ús del llatí medieval i de la minúscula carolíngia, la qual cosa va afavorir un llenguatge comú i un estil d’escriptura que van permetre una millora de la comunicació entre la minoria culta europea.






Es

denomina humanisme carolingi a la tasca de recuperació de la cultura clàssica llatina que

va esdevenir als monestirs carolingis i a l’Escola Palatina d’Aquisgran, sota la direcció

d’Alcuino de York (735-804), una de les figures culturals més importants d’aquesta època,

que va escriure nombroses obres pedagògiques, teològiques, poètiques, hagiogràfiques i

litúrgiques, a més de revisar els textos sagrats i el seu Epistolari, del qual vos deixe a

continuació un fragment que exalta les virtuts de Carlemany de manera hagiogràfica:

“Pues hasta ahora tres personas han estado en la cima de la jerarquía en el mundo: el representante
de la sublimidad apostólica, vicario del bienaventurado Pedro, príncipe de los apóstoles, cuya sede
ocupa. Viene después el titular de la dignidad imperial que ejerce el poder secular de la segunda
Roma. De qué modo impío el jefe de este Imperio ha sido depuesto, no por extranjeros sino por los
suyos y sus conciudadanos, se sabe en todas partes. Viene en tercer lugar la dignidad real que
nuestro Señor Jesucristo os ha reservado para que gobernéis por ella al pueblo cristiano. Ella supera
las otras dos dignidades, las eclipsa en sabiduría y las sobrepasa. Ahora, sobre ti sólo se apoya la
salvación de las iglesias de Cristo, de ti esperan su salvación, de ti, vengador de crímenes, guía de
los que yerran, consolador de los afligidos, sostén de los buenos.” - Epistolari, XCV

(He buscat literatura carolíngia de dones però no apareix res.)

L'efecte 2000

L'efecte 2000 fou un temor de la gent a què la transició tinguera letals conseqüències i que es manifestassinmés enllà del món de la informàtica a finals del segle XX.
La gent temia que arribat a el nou mil·lenni els equips informàtics el marcaria com l'any 00, sense tenir en compte el canvi de segle. Això significa que el món informàtic visquera en el 1900.

Com visqué la meua mare l'efecte 2000

A la meua mare li donava exactament igual, ja que no tenia cap ordinador ni dispositiu informàtic i ella sabia perfectament que no s'acabaria el món.

ESTIMAT DIARI...

Hui es dia 31 del 1999. La mare està cuinant el menjar de tots els anys, titot. El meu germà no para de contar historietes sobre el que passarà demà, el fi del món i moltes ximpleries més. La radio no para de sonar i pareix que la gent no té un altre tema del que parlar que no siga el de l'efecte 2000.
Espere que aquest dia passe ràpidament perquè no ho soporte més, així que fins demà, segurament.

Orlando

Imatge

A classe de Literatura Universal estem treballant Quim/Quima, un dels llibres que va escriure Maria Aurèlia Capmany inspirant-se amb Orlando, personatge que va inventar Virginia Woolf.
Orlando, és una obra biogràfica basada en la vida de la novia de Woolf. 
Per ara coneixem que en la novela es tracten temes que en aquella época eren tabús: l'homosexualitat i el paper de la dona dins d'una societat.
L'obra aporta una visió crítica del paper assignat a la dona, no només dins de les societats masclistes, sino també dins del món literari, un sector reservat només per als homes.

En un dels programes realitzats en la radiotelevisió valenciana hi ha un programa anomenat Habitació pròpia. En un dels seus "episodis" es va parlar sobre Orlando i Virginia Woolf: 
Programa de a punt media

A més, en 1993 es va rodar la pel·licula on actors com ara Tilda swilton, Billy Zane i Lothaire eren els personatges:

Por al canvi

L'efecte 2000, també conegut com Y2K, és un error de software que a finals del segle XX es temia que tindria consequències letals i trascendira més enllà del món de la informàtica.
El problema consistia en que, una vegada arribat el nou mil·leni, les maquines marcarien l'any 00, sense tindre en compte el canvi de segle. El món informàtic retornaria a 1900, amb totes les conseqüències.






31/12/2000

Sóc al llit, tapada amb la manta de llana que em va fer l'àvia pel nadal. 
Aquest matí, només alçar-me, en la ràdio han dit que segurament demà tots els ordinadors i aparells electrònics podrien deixar de funcionar.
En el seu temps, els programadors a causa de les limitacions dels equips amb poca memòria i capacitat, prferirien indicar els anys amb només els dos últims digits, en compte dels quatre.
I si demà s'apaguen tots els ordinadors del món? Com treballarem sense pantalles? Tinc por. Mon pare pensa que tot és un muntatge per provocar el temor de la gent i no li dóna molta importància però ma mare té els seus dubtes.
Espere que si ocorre alguna catàstrofe informàtica no afecte a la supervivència humana. Alomillor demà no puc escriure el meu diari en l'ordinador i he de fer-ho en un quadern de paper.
Fins demà, ho això espere.

Mar Miralles Lozano

Pàgina de diari - Efecte 2000

31 de desembre de 1999

Benvolgut diari:

Avui, últim dia del mil·lenni, els telediaris i shows no han fet més que parlar de l’ “efecte 2000”
des de primera hora del matí (bé, en realitat porten fent-lo al voltant de cinc mesos) i la gent està
acollonida. Fa un temps, només ho estaven els supersticiosos, però com va dir el ministre de
propaganda nazi Goebbels parlant dels seus mètodes: “Una mentida contada mil vegades es
transforma en veritat.” I qualsevol xorrada és bona per atemorir a la població. Sembla ridícul, però
molta gent creu ara que demà s’acabarà el món o que succeirà alguna tragèdia impressionant.

En fi, demà serà altre dia.

TOT ESPERANT ULISSES

*

Ones que vénen, mar que s'allunya,

tot és ben prop, tot és lluny.

Plors que s'enceten, riures que es moren,

quan creus que tens tot s'esmuny.

Verd el cel i fresc l'estiu,

jove el gran i cec l'altiu,

una taula fa de llit.

Desescric tot el que he escrit!

Un ocell baixa l'amor,

mils d'amors senten l'enyor,

un enyor se sent ferit.

Desescric tot el que he escrit!

Ones que vénen, mar que s'allunya,

tot és ben prop, tot és lluny.

Plors que s'enceten, riures que es moren,

quan creus que tens tot s'esmuny.

Plou de baix i ens mulla el cap;

juga i guanya qui menys sap;

el cor no vol dir el pit.

Desescric tot el que he escrit!

La raó es un moble vell;

manar vol qui duu el martell.

Amb el cap estabornit,

desescric tot el que he escrit!

Ones que vénen, mar que s'allunya,

tot és ben prop, tot és lluny.

Plors que s'enceten, riures que es moren,

quan creus que tens tot s'esmuny.

5 i 5 mai no en fan 10;

una església et marc el preu;

un canó apunta amb el dit.

Desescric tot el que he escrit!

Plora, plora, no hi ha draps;

ben i canta i trenca els plats;

l'estratègia es cou de nit.

Desescric tot el que he escrit!

Ones que vénen, mar que s'allunya,

tot és ben prop, tot és lluny.

Plors que s'enceten, riures que es moren,

quan creus que tens tot s'esmuny.

Que més puc cantar-vos ja?

si la festa no té pa;

el meu cap és un neguit.

Desescric tot el que he escrit!

La tristesa guanya el cant,

l'esperança és un infant,

llibertat: nom imparit.

Desescric tot el que he escrit!

*

Una carta retardada per el temps i l'ignorancia

"Bon dia" o això et deuria haver dit alguna persona, en una carta al teu temps. però quasi no vas rebre cartes a la teua hora no? I ara quan tu ja cries malves, és quan comencen poquet a poquet a enviar-les.
missatges sense destí. Crits d'ànim que fan eco en un abisme. Però com sempre mai seràs tu la primera artista que encara fer-ne coses que haurien de ser el model a vigent a literatura actual.
Però no com jo que n'estic fent una carta sense destí tu vas fer obres sense públic. Censurades i tapades per la dictadura que existia quan tu vas lluitar amb les lletres com a armes contra les lleis dels homes.

però no és a causa de les persones és per culpa de la por un poder que a soles causa dolor: la por perquè les persones canvien; la por per la mort; la por que trenca confiança. Por que tu no vas tindre.

com que les meues paraules sera arrastrades a la deriva no dire mes.

Adeu, Aurelia, espere que en la ultratumba podes presenciar un miracle.

Carta a Maria Capmany

Bon dia Capmany:

Els meus companys i jo anem a llegir el teu llibre "Quin-Quima". Llegirem el llibre que pràcticament copiares a Virgínia Woolf, com contares en la carta que tu li feres al teu llibre.
No entenc molt bé el teu llibre. Una de les causes podria ser que estic acostumada a llibres fàcils de comprendre i una altra causa podria ser que jo llig en castellà i no en valencià.
Espere que el teu llibre m'agrade tant com li agrades a la meua mestra de literatura. També m'agradaria que el llibre m'ajudara a comprendre millor el món de la transsexualitat i el transgènere.

Pd: Moltes gràcies per deixar en el món una petita part teua.

Petons, Marga

COSETES DE LA CAPMANY

Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991) fou novel·lista, dramaturga i assagista. Autora d'obres com ara Necessitem morir (1947, finalista del premi Joanot Martorell), El cel no és transparent (1949, premi Joanot Martorell) Betúlia (1956), El gust de la pols (1962) i Un lloc entre els morts (1968, premi Sant Jordi).

Narradora inclassificable i personatge públic irrepetible, sempre va exercir una activa militància feminista i d'esquerres. Quim/Quima (1971) -el llibre que estem llegint- és una de les seves novel·les més singulars.

Ací vos deixe una entrevista de RTVE:

http://www.rtve.es/alacarta/videos/personatges/arxiu-tve-catalunya-personatges-maria-aurelia-capmany/2823357/

Gràcies

València, 7 d'octubre del 2018

Estimada Maria Aurèlia Capmany,

No sé molt bé com començar ni amb quines paraules dir-t'ho. Supose que ja ho hauràs escoltat o llegit el típic "t'admire un muntó", "ets una crack" o potser no t'ho hagin dit mai. 

Però crec, i és de veritat, que ets un exemple a seguir perquè malgrat al règim al qual estava sotmés el país i la teua llengua, vares continuar escrivint sobre el que volies. També vares rebre premis, però la censura i el patriarcat es varen encarregar de tapar-ho i amagar-ho. Ets un exemple perquè sent artista, dona i d'esquerres, continuares amb el cap ben alt i orgullosa del que feies. Sense por, o potser sí.

Desafiares el que era el tradicional per fer arribar la novetat i si no arriba a ser per la classe de literatura universal, concretament per la professora, no t'hauria conegut mai. Imagine que és el preu a pagar per ser dona que no es conforma amb el que hi ha.

Gràcies per representar-nos i per deixar-nos un camí pel qual continuar elaborant-nos un futur. 

Atentament,

Berta López Camins.

BENVOLGUDA MARIA AURÈLIA CAPMANY

Benvolguda Maria Aurèlia Capmany.

Crec que, com a companya de gremi teua que sóc, m'he guanyat el privilegi de deixar el vostè a un costat. Entre nosaltres, les escriptores, mai hauria d'haver-hi barreres.

Estem constantment parlant de tu a dues facetes de la meua vida: a teatre i a literatura universal. A teatre perquè anem a representar La cultura de la Coca-Cola, i a literatura perquè hem començat a llegir el teu llibre Quim/Quima. A teatre el passem molt bé llegint-te i buscant melodies actuals per les cançons que vas crear. Realment, ens descollonem.

Però m’apena dir-te això: del primer capítol de Quim/Quima no m’he enterat de res. No sé si això canviarà amb el temps (jo espere que sí), però realment tenia expectatives. Unes massa grans, pareix.

Encara que el que més em va impactar de tu va ser la teua vida. La nostra mestra ens ha contat moltes coses sobre tu, com que, una vegada, vas estar entre els grans de la literatura amb el teu bolset. Com que vas arribar a la política. i, també, que vas morir en la misèria. I que, ara, apenes es parla de tu, encara que sí vas tindre molta importància al panorama de la literatura. Escolte tot això i no puc evitar pensar que aquest és el destí de les dones que ens atrevim a ser revolucionàries a aquest món. I això em mata per dins. Perquè ells són assassins i violadors i «pobrets», però nosaltres alcem la veu en contra seua i som les dolentes del conte.

Sentint-ho molt et dic que molt poquet ha canviat des del teu Quim/Quima. No solament en matèria de feminisme, sinó en matèria de transgeneritat. Les nostres germanes trans solament poden sobreviure sent violentades en el món de la prostitució i el porn. Si es neguen, van a la misèria. O a la mort.

Lluite com puc per a un món millor, però moltes vegades és massa per mi.

Un bes,

Tere C. Sauri.

CARTA A LA CAPMANY

Hola, Maria Aurèlia.

Hem començat a llegir una de les teues obres, una de les més importants, una que vas escriure ja fa quasi 50 anys, una còpia -segons tu mateixa- de l'Orlando de Virginia Woolf.

Aquesta obra, Quim/Quima, és un llibre que, si bé per a nosaltres està resultant complicat, resulta també interessant, i necessari, perquè allò que realment estem fent ara es recordar-te, reivindicar-te, recordar i reivindicar a les dones que no callen, dones que parlen, dones que escriuen.

Tú vas ser una de les figures clau de la literatura en català de la segona meitat del segle XX, i paradoxalment no estàs als llibres de text, sinó a l'oblit intencionat, no et coneixiem, i de fet fa poc que tampoc la profe ho feia.

I és per això que anem a dedicar-te unes quantes sessions, i de segur uns quants escrits, perquè quan parlem de literatura universal, no parlem només en un sentit geogràfic, sinó també en un sentit de gènere.

Salutacions, i gràcies,

Guzmán Muñoz Gadea.

ARDE - Con tal de verte volar - Miguel Gane

   A R D E 

No, calladita no estás más guapa.

Tú eres preciosa cuando luchas,

cuando peleas por lo tuyo,

cuando no te callas

y tus palabras muerden,

cuando abres la boca

y todo arde a tu alrededor.

No, calladita no estás más guapa,

sino que un poco más muerta,

y si algo sé sobre ti

es que no he visto a nadie,

jamás,

con tantas ganas de vivir.

Gritando.

Miguel Gane 

Contactem amb tu

                                                                València, 6 d’octubre del 2018

Benvolguda Maria Aurèlia,

Sóc una alumna de primer de batxiller de l’IES Francesc Ferrer i Guàrdia de València. Li escric perquè en la classe de Literatura Universal estem treballant un dels seus llibres, Quim/Quima. Una de les activitats que ens ha proposat la professora ha sigut escriure-li una carta.

Si li dic la veritat se m’està fent un poc complicat escriure a una persona important però que desconec, l’exercici no és tan fàcil com em pensava. Fins i tot he arribat a buscar a internet: “Com començar una carta a algú famós”.

La nostra mestra ens ha explicat qui és vosté i ens ha contat alguna de les seues aventures de quan era xiqueta i anava a l’escola. Sé que sempre ha exercit una activa militància feminista i d’esquerres, això sí que ha provocat que augmente el meu interés per saber coses de vosté. També conec la seua passió cap a Virginia Woolf. Sé que Orlando, un dels personatges creats per aquesta autora li va servir d’ajuda per a la creació de Quim/Quima.

Només he llegit un capítol i, si li sóc sincera, m’està costant seguir-li el fil a la història. La meua professora em diu que no em preocupe perquè a mesura que vaja llegint tot es farà més àgil i ho comprendré millor.

Confie que amb el temps arribe a agradar-me el llibre i així conéixer-la una miqueta més.

Atentament,

Mar Miralles Lozano

HUYENDO

Huyendo de mis miedos,
poniendo candados a mis emociones,
limpiando el cajón de recuerdos,
de fotos que retrataban amores
destinados a ser arrugados,
a ser pelotas de papel
y acabar tiradas en el cubo de la basura.
Huyendo de mis errores,
de esa frase de más,
de ese te quiero que me callé,
de esos celos inventados.
Huyendo de mis aterrizajes,
todos de emergencia,
en camas de desconocidas.
Huyendo de mi infancia,
de cada caída al suelo 
que no conseguía olvidar.
Huyendo de los amores de verano,
de los besos mortales,
de los besos con una copa de más,
de los besos sin sentimiento.
Huyendo,
huyendo,
huyendo.
Te encontré a ti
y dejé de huir.


DIEGO BERGASA
Llibre: Tu Cuerpo En Verso.

Biografia

Diego Bergasa va naixer al sud de Madrid en l'estiu del 1996 (29 d'agost del 1996) encara que  les seves arrels surten des d'un petit poble Burgalés, Guzmán.  Va començar a escriure per obligació de la vida per a oblidar una de les muses que la vida va possar pel seu camí.

EL LLENGUATGE DE LES ESPINES. LEIGH BARDUGO.

"—Quan les germanes entraren al saló del tro, montant un escàndal i exigint que la seua germana retornés a casa amb elles, el príncep va insistir en que només eren noies geloses que volien ser princeses, que eren noies a les que les agradava embriagar-se i ballar i alliberar les seues virtuts. En realitat, a les germanes les agradaven eixes coses, i era precisament perquè havien vist tant i fet tant que es cuidaven de confiar en cares boniques i títols brillants. Li apuntaren amb el dit i van alçar les seues veus atronadores i exigiren saber per què, si el príncep estimava tant a la seua germana, la anava a deixar fer tasques per provar el seu valor. I quan no va respondre, van estampar els seus entaconats peus a terra i exigiren saber per què, si el príncep realment mereixia a la seua germana, es doblegava tan fàcilment a la voluntat dels seus pares. El príncep no tenia resposta; estava allí de peu, encara bonic, però un poquet menys ara que no tenia res a dir.

»Les germanes es van disculpar per no haver-hi fet la seua part de la feina i van prometre portar a la seua germana a festes per a que no tinguera que conformar-se amb el primer xic que entrara volant per la seua finestra. La germana petita va veure la saviesa al pacte i van retornar juntes a casa, on els seus dies es van plenar de treball molt més fàcil per ser compartit, i les seues nits es van plenar de rises i cuidats.

—I quina lecció es suposa que tinc que aprendre d'aquesta història? —va preguntar la bèstia, quan la xica va acabar.

—Que n'hi han coses millors que els prínceps."

Il·lustració d'Ayama i el bosc d'espines. 

Aquest fragment és d'un dels meus llibres de contes preferits, El llenguatge de les espines, de Leigh Bardugo. Aquest és en particular d'un conte anomenat Ayama i el bosc d'espines, un dels millors de l'antologia. M'agrada perquè fa predominar la sororitat i la feminitat per damunt del primer home que et llança un pirop, com es veu en la relació de les germanes. Quan el vaig llegir per primera vegada es va sentir molt bé i molt... refrescant. La resta de contes de l'antologia, que eixirà aquest mes en castellà per l'editorial Hidra, són igual o millors que aquest fragment que vos presente. Vos anime molt a comprar l'edició en castellà quan ixca, l'edició en valencià si ix també o, directament, l'edició anglesa, l'idioma original, que vos furtarà el cor. Leigh Bardugo és l'autora d'aquesta col·lecció de contes, que formen part de l'univers de les seues novel·les, el Grishaverse. Eixe univers inclou la trilogía Sombra i Os, la duologia Sis de Corbs i el seu nou llibre Rei de Cicatrius.

Vine i et dire

Vine i et dire.

Vine i et dire

com n'es, d'inutil,

voler vencer el temps.

el vent m'embocalla

amb remolins de mort,

mes no vacil·lo pas.

les teves pupil·les, fins ara

immòbils, tremolen

dins els meus ulls overts,

buits de sorpreses, i

petites guspires des

dels teus ulls em diuen

que ja no hi ha res

d'estrany entre tu i jo;

que cap camí ens és vedat.

Montserat Abello ~ biografia

Durant la seua primavera va viure a diverses ubicacions encara aixo va terminar estudiant a Barcelona en la facultat de filosofia i lletres. va ser profesora d'angles a Valencia.

despres de la guerra civil es va tindre que exiliar a França i mes tard a Chile on va viure vint anys. Fins que al 1960 va tornar a barcelona.

va traduir llibres del angles al catala i classincs de la lliteratura catalana al angles.

al  1998 li fos otorgada la creu de sant jordi i al 2006 va ser poetissa honorifica en sexta edicio del festival de sant cugat.

                                                                           Imatges

 

informacio de la wikipedia

i

imatge de google images

VERSOS PER A ANNA- Marc Granell

 
 PENSE EN TU

Pense en tu, en el teu cos, en els teus llavis,
en les mans amb què em dius tanta bellesa,
en els teus pits quan els bese i acarone,
en la teua mirada, que és cel i és terra.

Pense en tu i en la pell se m'incendia
el desig i el dolor i la tristesa
de no tenir-te, amor, entre els meus abraços
i així sentir el món tot gel i absència.



Marc Granell va nàixer a València el 19 d'abril de 1953. Va estudiar Filosofia i Filologia a la Universitat de València, però les va deixar inacabades. I en aquest moment va començar a moure's en els ambients poètics universitaris, i poc després, amb l'autor immers en el grup de poetes i narradors.


COMENTARI:

El tema del poema és d'un amor amb molta passió sexual entre dos amants, que narra com viuen aquestes situacions .
En el primer vers, ens narra el viatge d'un cos d'una dona en el qual ens dóna una idea de com és aquesta persona, i com ho conta, i de que manera ho sent. 
Ell amb molt de romanticisme intenta embellir el cos de la dona. A més a més amb les seues paraules ens intenta explicar que li agrada moltissim el cos de la seva amada, el respeta, i que tal i com és, és perfecte.
En el segon vers, conta que no pot deixar de pensar amb ella, que quan pensa la pell s'il·lumina i que cada vegada que no están junts, que la distáncia els separa, és com si el seu cos estiguera mort, com si no reaccionara. Que la seva vida és ella i tan sóls ella. 
    

Ésta es mi casa, de Mario Benedetti

Paradoxalment, mai havia llegit cap poema de Benedetti. Dic paradoxalment, perquè aquest és un dels autors preferits de ma mare (i de fet li va fer una entrevista radiofònica), i tenim a casa bastants llibres d'ell, tant poemaris com novel·les i una recopilació de contes (aquesta sí la vaig llegir fa temps, i tinc bons records, sobretot d'un relat pertorbador titulat "Jules y Jim" -cap relació amb la pel·lícula de Truffaut-). Encara que tampoc m'estranya, ja que mai m'ha interessat massa la poesia.

Aquest poema en particular m'ha cridat l'atenció perquè l'autor, amb el seu particular estil sutil-no sutil, irònic, ens parla de la solitud, de la trivialitat de l'existència i d'allò banal i plaent (potser falsament plaent) que fem les persones per no pensar en aquesta trivialitat, i tot això d'una manera relativament clara.

ÉSTA ES MI CASA

No cabe duda. Ésta es mi casa
aquí sucedo, aquí
me engaño inmensamente.
Ésta es mi casa detenida en el tiempo.

Llega el otoño y me defiende,
la primavera y me condena.
Tengo millones de huéspedes
que ríen y comen,
copulan y duermen,
juegan y piensan,
millones de huéspedes que se aburren
y tienen pesadillas y ataques de nervios.

No cabe duda. Ésta es mi casa.
Todos los perros y campanarios
pasan frente a ella.
Pero a mi casa la azotan los rayos
y un día se va a partir en dos.

Y yo no sabré dónde guarecerme
porque todas las puertas dan afuera del mundo.

https://www.poesi.as/mb48010.htm





BIOGRAFIA BREU DE MARIO BENEDETTI

Benedetti va nàixer en un petit poble d'Uruguay al 1920, i pocs anys després va traslladar-se amb la seua família a Montevideo, on va estudiar, encara que va començar a treballar als 14 anys. La seua trajectòria literària va començar al 1945, quan va fundar el semanari "Marcha". Degut al seu compromís d'esquerres, al 1973 va veure's obligat a exiliar-se a causa del colp d'estat a Uruguay, i va viure a Espanya fins el 1983, quan va tornar a la seua terra. Aquest gran poeta, novel·lista, contista, dramaturg i crític va a morir al 2009, havent estat la figura més important de la literatura uruguaiana de la segona meitat del segle XX juntament amb Onetti.

 

Llum, Teresa Colom

 LLUM

Imatge

qui entra dins dels somnis
que una nena que ja no hi és
em va dir que series amb ella abans que hi fossis?
cap bisturí té la clau
la carn no cap dins la carn
són meves totes les petjades?
hi ha paret darrere tots els miralls?
el passadís són les arrels d’un bosc
un bosc que no fa por
s’escolten passes
sóc jo?
a la casa de vidre
la llum no entra per la porta

Teresa Colom

Imatge

Teresa Colom és una poeta i escriptora andorrana.Llicenciada en Ciències Econòmiques per la Universitat Pompeu Fabra. Va dirigir la seva carrera professional cap al camp de les finances i en 2004 va tornar a l'entitat bancària on havia estat treballant des del 1995 per dedicar-se a escriure. 
Teresa, ha participat en molts festivals i ha fet nombroses lectures en biblioteques arreu del món. A l'any 2000 va formar part del grup Donzelles i va escriure articles al Diari d'Andorra i en 2015 va ser designada com a comissària de la Setmana de la Poesia de Barcelona.



Mar Miralles Lozano