Context històric, cultural i literari del segle XIX a Europa

A grans trets, podem dividir el segle XIX en dues meitats: en la primera es produeixen les
revolucions liberals, és a dir, l'ascens al poder polític de la burgesia; en la segona, la majoria de
les revolucions liberals conclouen victoriosament. Aquest conflicte político-social es reflecteix
en la literatura, on podem distingir dos grans períodes literaris: el Romanticisme (primerameitat)
i el Realisme (segona meitat). El Romanticisme (Goethe, Schiller, Poe), amb la seva mentalitat
exaltada, idealista, correspon al període en què la societat europea està immersa en el procés
revolucionari. El Realisme (Balzac, Flaubert, Galdós), d'esperit més assossegat i pragmàtic,
correspon al període en què les revolucions liberals ja han triomfat.

La vella societat estamental deixa pas a una societat de classes. La burgesia substitueix a la
noblesa en el poder: els diners tenen més importància que la sang. En aquesta època
comença el desenvolupament de la indústria, que dóna lloc al naixement d'una nova classe
social: el proletariat industrial. Les pèssimes condicions de vida i de treball del proletariat
porten com a conseqüència greus convulsions socials (enfrontament dels obrers amb la
burgesia), que desemboquen en el naixement de moviments com el socialisme o
l'anarquisme.

En el terreny de les idees, es produeix una crisi del racionalisme i sorgeixen nous corrents de
pensament. A la primera meitat del segle, la Filosofia s'orienta cap a l'idealisme, es valoren
sobretot les forces de l'esperit i hi ha una gran preocupació per la Història (és l'època dels
nacionalismes). A la segona meitat, s'imposarà el positivisme, corrent filosòfic que parteix
dels fets observables. L'experiència és el nou punt de partida del saber.

En aquest segle es produeixen grans avenços en el terreny de la ciència; entre d’ells, cal
destacar la teoria evolucionista de Darwin sobre l'origen dels éssers vius i els descobriments
de Mendel sobre l'herència genètica. A la segona meitat del segle creix l'interès per les
anomenades ciències socials, com la psicologia o la sociologia, que tindran grans
repercussions en la literatura.

En el camp de les idees polítiques sorgeixen grans pensadors com Marx i Engels, autors del
Manifest Comunista, defensors d'una societat justa i igualitària. Aquestes idees seran
portades a la pràctica a principis del segle XX (Revolució Russa, 1917).

Fonts:

• Lengua Castellana y Literatura, 1º Bach. Editorial Sansy
• https://es.wikipedia.org/wiki/Literatura_del_Romanticismo
• https://es.wikipedia.org/wiki/Realismo_literario

Cultura

Què és cultura?

És tradició? Perquè quan diem que la tauromaquia és cultura, ens referim a que porta segles fent-se.

És saber? Perquè quan diem que una persona és culta, ens referim a que sap de tot.

És algun tipus de valors? Perquè quan parlem de la cultura de la violació ens referim a que la violació es fa “popular” i els homes prenen referències d’això.

Aleshores, què és?

Com no puc descriure-la amb certesa, vaig a parlar d’una cultura que comporta una barreja de les definicions anteriors: la cultura del hip-hop. En aquest cas, l’accepció de cultura seria l’origen i la perpetuació d’un moviment amb riquesa de valors i diversitat racial.

El terme hip-hop se li atribueix al raper Keith Cowboy. Es creu que es va originiar mentre feia broma amb un amic que s'havia allistat a l'exèrcit mentre feien scat (vocalitzar paraules i síl·labes sense sentit) amb les paraules "hip/hop/hip/hop" d'una manera que parodiava la cadència rítmica de la marxa dels soldats. Més tard, Cowboy va treballar més les possibilitats d'aquests mots en una interpretació pública, cosa que va ser ràpidament imitada per altres artistes.

El hip-hop va començar als anys 70 al barri marginal de Nord Amèrica, South Bronx. Els termes que es desenvoluparen són els següents:

• DJ - discjòquei o punxadiscs. Qui reproduia i reprodueix la música a les festes.
• MC - mestre de cerimònies. Era qui animava al públic, en les sessions de DJ, amb el micròfon. Ara són rapers o els cantants de grups de rap.
• B-boying (breakdance) - b de break, en referències als moviments del ballador , i boying, de boy. Són els ballarins que ballaven els ritmes dels beats o breaks que punxaven els DJ. Inclou quatre tipus de passos: toprock o ball de peu, footwork o ball a terra sobre mans, genolls i peus, powermoves o moviments àgils i acrobàtics, i freezes (literalment, "congelats"), que són postures fixes
• Graffiti - és un missatge escrit o una imatge pintada, o una barreja d'ambdues, generalment emprant pots de pintura amb aerosol i sobre un lloc visible pels vianants.
• Tag. Firma dels grafiters als graffitis.
• Música hip-hop. És una evolució del Funk i el breakbeat.
• Rap. Cantar o parlar lletres rimades, acompanyades d'un ritme repetitiu i sincopat, es pot parlar de molts temes, normalment es parla de la vida dels carrers, de crítica social o sobre ells mateixos.
• Batalles de galls. Competicions entre dos rapers per determinar qui rima millor de forma improvisada.
• Beatboxing. Tècnica d'imitar amb la boca sons de percussió o instruments propis de la música rap o hip hop.

Entre els valors que difon un dels DJ més importants d’aquest moviment, Afrika Bambaataa, es troba la pau, l’amor, la unitat i passar-ho bé. A més, hi ha un element implícit, contingut en cada un dels aspectes de la cultura hip hop: l'esperit de superació. Els seus models culturals expliquen que cada executant està convidat, o més bé, es troba immers en un context en el qual la mateixa dinàmica d'aquest el porta a cercar uns resultats artístics cada vegada millors, que cada vegada siguin més satisfactoris per a si mateix; portar els seus propis límits cada vegada més lluny. Seria en aquest sentit que caldria entendre les batalles, ja siguin d'improvisació en l'estil del rap o entre breakers. També es basen molt en el respecte cap a altres cultures, persones i artistes, ja que és una cultura amb molta diversitat, i respecte cap als pioners, les llegendes, els mestres i els avantpassats del hip hop.

Les dones, com en altres moviments, s’han hagut d’obrir pas i demostrar que l’art no entén de gènere. Entre les més destacades estan Lauryn Hill y Missy Elliot.

La cultura del hip-hop també té característiques pròpies en allò relacionat a la moda. La majoria de les peces de roba són amples i de xandall (samarretes, pantalons, sudaderes i jaquetes) i les joies són grans (collars, arracades). Un dels complements més característics és la gorra portada del revés o de costat.

Com s’ha pogut observar, la cultura no és una sola cosa sinó més bé, un conjunt d’elements i sabers que uneixen a la gent i propicien estils de vida, cada una d’una forma diferent. Per això, és important tindre cura d’ella i donar-li la importància que mereix.

Informació: https://ca.wikipedia.org/wiki/Hip_hop

Berta López Camins, 1r Batxillerat A

DONA MÍTICA

Esperaves ser
un Teseu
que no tingera càstig
deixant
a aquesta Ariadna
a una illa oblidada.
Esperaves ser
un gran Zeus
(quin egocèntric)
enganyant
a aquesta Hera
sense ninguna represàlia.

Però el que no sabies
era que yo mai vaig ser
un arquetip sense idea
d'heroicisme.

Perquè jo sóc la Cassandra
que sap perfectament que diu la veritar
i no necessita que ningú la crega.
Perquè jo sóc l'Antígona
que sap que el que fa és el correcte
encara que tothom estiga en contra seua.

Perquè l'Eris que sóc
ha vist que tu a soles
eres un caos que volia dominar-me.
Perquè la Calipso que sóc
ha escapat d'Ogígia
aprenent a estimar-se a si mateixa.

Que si tu vols ser un Perseu,
jo seré la Gorgona que et tallarà el cap.

LA MORT

La mort, un tema que m'agrada tant. Tots els meus textos ja puguen ser narratius, poètics o d'assaig ronden aquest gran tema. Des de petita sent fascinació i parle d'ella amb normalitat. Crec que vaig començar a interessar-me per aquest tema quan va morir el meu avi davant de mi, encara em recorde d'aquest fatídic dia. 
Era hivern a Barcelona, estava amb les meues ties i la meua cosina major, el meu avi estava assegut en la butaca menjant patates fregides. Passa una hora i se li acaben les patates així que ens manen a la meua cosina i a mi a comprar més. Quan arribem li vam donar les patates i ens vam posar a jugar. 
Fins aquí recorde tot, la  cosa que va passar a continuació no el recorde bé, és com una cortina de fum formada pel meu cervell per a llevar-me aquest mal record. Només em recorde d'estar davant del meu avi mort mentre les meues ties telefonaven a l'ambulància i cridaven.  Em van agafar i em van tancar a l'habitació, i a la meva cosina també. 
Vaig passar anys sense menjar patates fregides pensant que això havia matat al meu avi. 
Jo almenys tinc un consol amb això de la mort, tinc l'esperança de veure algun dia a la gent que se m'ha anat (que no són poques). Però i els ateus?, aquestes persones que no creuen en el més enllà, quin consol tenen? Ha de ser molt trist no saber què t'ofereix després de la mort. 
Pot ser que per aquest petit trauma vulgua ser inspectora d'homicidis. Saber per què mata la gent i com moren les seves víctimes em sembla un món terriblement fascinant.

ROMANTICISME I REALISME

EL ROMANTICISME va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. Es podria concebre com una reacció al racionalisme de la Il·lustració i el neoclassicisme, donant-li importància al sentiment.
La seva característica fonamental és la ruptura amb la tradició, amb l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants.
Una manera de sentir i concebre la natura, la vida i l'ésser humà mateix, aquest moviment artístic és molt heterogeni i es presenta de manera diferent i singular en cada país on es desenvolupa; fins i tot, dins d'una mateixa nació sorgeixen diferents tendències que es projecten també en totes les arts.

Temes:

1. La natura.
2. El "mal del segle".
3. La nostàlgia del passat.
4. El jo.
5. El sofriment del poble.
6. El desvetllament de la identitat nacional.

Autors/es:

• Mary Shelley (1797-1851).
• Gertrudis Gomez de Avellaneda (1814-1873)
• Emily Brontë (1818-1848).
• Amalia Fenollosa (1825-1869)
• Emily Dickinsin (1830-1886)

EL REALISME és un corrent estètic que va suposar una ruptura amb el romanticisme, tant en els aspectes ideològics com en els formals, en la segona meitat del segle XIX. Pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art. 

Apareix aplicat a la literatura cap al 1825 per referir-se a la imitació per part dels romàntics de la natura i al detall descriptiu d'alguns dels seus novel·listes i les escenografies aparatoses del Romanticisme, portaven als seus llenços senzilles escenes de la vida quotidiana; de seguida es va aplicar el vocable a les obres literàries animades d'un propòsit anàleg de recollir fidels testimonis de la societat de l'època.

Cap al 1827 a França una sèrie d'escriptors i crítics presenten ja el realisme com una nova estètica allunyada o oposada a la romàntica.

Característiques:

Procura mostrar en les obres una reproducció fidel i molt aferrada als detalls de la realitat, de manera que abunda en descripcions. S'oposa al romanticisme en el seu rebuig del sentimental i el transcendental i en el seu allunyament dels escenaris exòtics; aspira, en canvi, a reflectir la realitat individual i social burgesa en el marc de l'esdevenir històric. A causa del seu afany verista o de versemblança, el realisme literari s'oposa així mateix directament a la literatura fantàstica.

Autors/es:

• María Luisa Bomabal (1910-1980).
• Elena Garro (1916-1998).
• Silvia Ocampo (1903-1993)
• Laura Esquivel (1950)
• Thackeray.
• Charles Dickens.
• Gustav Freytag.

A Espanya, l'inici realista va ser una mica posterior i va coincidir amb esdeveniments històrics capitals. Va sorgir cap a 1870, després que es reproduís la tardana revolució burgesa de 1830.

CANVI DE SEXE

EM CANVIARIA DE SEXE?

Si me'l pregunten per les possibilitats i per la superioritat no ho faria. Per solucionar un problema ho has d'enfrontar no amagar-te o canviar per sobreviure, perquè així no soluciones res.

Però la qüestió no radica assoles aquí, ja que en anviar de sexe estaria sent egoista, estaria pensant assoles en mi. Encara que em canviara de sexe hi haurien dones patint i lluitant, i jo en canviar-me de sexe estaria acceptant i promoguen una societat patriarcal.

L'única manera de trencar el sostre de vidre és trencant la percepció de gènere masculí i gènere femení, ja que el gènere és una construcció social de la gent per a dir-nos que ens ha d'agradar o no.

Una vegada el meu oncle em va dir "No sé per què vos queixeu tant les dones, en veritat no vos adoneu de la sort que tingueu en poder passar temps amb els vostres fills, criant-los i veient-los créixer. El treball de mantenir una casa i de fer el sopar no és fàcil, però és molt bonic".

En escoltar aquestes paraules no vaig poder continuar parlant amb ell.

Jo no dic que les tasques de la llar no siga digne, però perquè l'hem de fer sempre nosaltres? Això ho hauria de fer tothom. No tenim perquè fer-ho nosaltres assoles pel simple fet de ser dones.

Per tot això no em canviaria de sexe, per mi i per totes ixes dones que necessiten que seguim lluitant.

PENSAMENT DE QUIMA

Estic cansada d'aquesta vida cruel. Cada dia lluitant i patint, no és lloc per viure. Saquegen la ciutat i a cada cop i volta es pot veure com lluiten per tindre el poder.
El poble té por, es pot respirar i sentir com de terroritzada està la gent.
Encara recorde els temps d'abans que comparats amb aquests em pareixen la glòria.
Haver de fingir davant els homes coses que no vull fer, coquetejar i riure com si no tinguera res més a fer.