dimecres, 5 de juny del 2019

DONA AL PUNT ZERO

Dona al punt zero
Nawal El Saadawi
2. Situació en Egipte i la dona en la societat



En el llibre, la protagonista ens presenta algunes oracions que fan referència a la dona en la societat ja que el llibre intenta fer-nos veure com era.
Per exemple:

(Ser prostituta és millor que tindre un marit).
La protagonista, la qual, era una prostituta deia que era millor ser-ho que tindre un marit, ja que quan tens un marit, aquest pot fer el que vulga amb tu, inclús et pot pegar si vol, en el llibre, la novia de l’oncle de la Fridaus(la protagonista), no veia malament que el seu marit li pegara, deia que era una cosa normal.
Per altra banda si ets una prostituta pot ser pugues escollir amb qui llitar-te(en el cas de la Fridaus) i, a més cobres per fer-ho.

(Amos i esclaus)
En una part del llibre deien que a soles hi havien dos tipus de persones en el món : els amos i els esclaus, i, la protagonista se’n adona que sent prostituta no està sent ama del seu cos, però, deien que les dones mai podrien ser els “amos”.

(La revolució per a ells és com el sexe per a nosaltres)
Deien que la revolució dels homes era el mateix que el sexe per a les dones perquè deien que era una cosa de la qual es podia abusar.

(El càrrec de govern per a les dones)

La Fridaus, pensava en un ofici com metge, advocada, jutge… però no estava ben vist ixos tipus de treballs per fer-los una dona.

(L’únic home que pot estar avergonyit és el que té la butxaca buida)

A la Fridaus li havien casat amb un home molt major que ella, que ja estava jubilat, i, li deien que no havia d’estar avergonyit per això, a sole ho hauria d’estar si no tenia diners, ja que, per casar-se amb ella havia de pagar.
Inclús els homes havien de pagar per mantindre relacions sexuals amb elles, així que si no tenien diners, no ho podien fer.

(Les dones no poden divorciar-se)

Una vegada casades, les dones encara que ho demanen no poden divorciar-se del seu marit.
EN EGIPTE:
En Egipte, en ixe any de publicació de la novel.la va resultar la guerra del Yom Kipur ( un enfrontament entre els països àrabs).

En aquest segle,també, les dones no tenen relacions per amor i no poden escollir amb qui s’han de casar.
I, segons la classe social, les dones es banyen a la platja amb burkini (vestimenta que et tapa tot el cos).



4.Elements de la novela
1.PERSONATGES

-La Firdaus; aquesta comença sent una joveneta que es varen morir els seus pares, i es va quedar a càrrec del seu oncle.
També ha hagut de ser molt valenta perquè molts homes es varen aprofitar d’ella i al final del llibre es veu que és una persona que es fa valdre i encara sent una prostituta aconsegueix no vendre el seu cos a qualsevol.
-L’oncle de la Firdaus; aquest era un home que va obligar a la Firdaus a casar-se amb un home molt vell. Pensava que les dones no tenien els mateixos drets que els homes, i, fins i tot, defensava que havia que pegar si elles no es co9mportaven.


2.ESPAI I TEMPS

ESPAI: La situació transcorre en Egipte en el segle XX, on, hi ha moltes situacions que transcorreixen en la pressó del Cairo, a la vora del Nil i en cases de diferents personatges.
TEMPS: Hi ha un flashback al començament de la història, en el qual, conta una introducció de practicament tot el llibre. Després comença altra vegada la història explicant tot lo del principi més detenidament, amb un temps lineal.
L’autora, que fa en tercera persona la introducció i el desenllaç de la novel·la, narra en primera persona la història de Firdaus, acusada d’haver assassinat un home i que mentre espera en el corredor de la mort, explica la seua vida.
3.PREGUNTES
Lluita del personatge contra si mateix? O lluita del personatge contra un altre
ambient?

El personatge lluita contra la seva pròpia llibertat però també lluita amb la llibertat de la societat per tal de canviar-la.

Real o fictici? natural o cultural?

És una narració real i cultural.
Quant temps dura o transcorre en l'obra?
Des que va néixer la Firdaus fins que va ser adulta però encara jove.

conflicte intern?

Es refereix a com pensa la protagonista, i que vol.
Aquesta, el seu conflicte és que vol assolir la seva llibertat i no deixa que ningú la controle.

conflicte extern?
És la relació entre el seu entorn.
La protagonista té un conflicte amb la seva societat perquè, les dones no tenien poder.





-5.Aspectes tècnics
-Mots
Neguitosa p.58 Que no està tranquil perquè sent una gran impaciència.
Esperava neguitosa a que arribares.

Furtiva p.57 Que es fa d’amagat o dissimuladament.
Em va mirar molt furtivament per tal de fer que me’n anara.eca.
Hem d’eixugar els plats abans de portar-los al calaix




LES BRUIXES


LES BRUIXES

LA HISTÒRIA DE LES BRUIXES I DE LA MÀGIA
Un rei, anomenat Salomon li va demanar en un somni a Jeovà molta sabiduria per poder governar el poble, i aquest li ho va donar, alehores, com en ixa època la sabiduria s’extendia de generació en generació i cultura en cultura, va començar a escriure molts llibres de molt de coneixement que ens podríen servir en la actualitat en camps com la medicina, però desgraciadament, en un incendi els llibres es cremaren i a soles es varen salvar dos on juntava la sabiduria amb rituals màgics.
Aleshores, de ahí va eixir el primer tipus de bruixeria amb elements per convocar a espèrits i amb el coneixement fins i tot de saber quan la lluna s’alineava amb una constel.lació.
Les bruixes varen començar a utilitzar ixe tipus de màgia sense pensar a qui podia molestar, així que en l’edat medieval va haver molts danys i persones malvades, i per això varen començar a assassinar i caçar a bruixes que podien canviar la seva forma física i que també podien fer rituals; les que quedaren, començaren a fer els rituals per la nit.
Hi havia bruixes bones que respectaven les normes del llibre de Salomón, i havia altres malvades que invocaven a dimonnis, però en la inquisició varen acabar amb els dos tipus de bruixes cremant-les en la foguera, i encara que molta gent es pensa que la majoria de les bruixes varen ser perseguides per l’esglesia per una doctrina ortodoxa no va ser així, la bruixeria es va convertir en un crimen d’estat baix la llei.
Així que a Europa al voltant de 100000 persones varen ser acusades per bruixeria i entre 40 i 50000 les varen matar.

També he posat una història basada en fets reals que s’anomena “La Bruixa”
LA BRUIXA
Mariela tenia 9 anys quan va anar a visitar als seus oncles llunyans, va anar amb els seus pares a una altra ciutat.
Quan arribaren, la ciutat pareixia quasi desèrtica i a soles es podia observar llum en ixa casa.
Varen entrar i dins es varen trobar una senyora major la qual tenia un mal aspecte i una olor repugnant, ella, deia que els oncles de la xiqueta havien mort per una estranya raó i que estava cuidant la casa.
Els pares de Mariela es quedaren paralitzats i no pensaven que la casa l’havia d’heretar la senyora sinó ells.
Com estaven cansats es varen anar a dormir, Mariela, tenia insomni aleshores es va alçar, i va anar cap al passadís per poder agafar alguna cosa de la cuina.
Va mirar de reull al menjador i va veure que la senyora estava aseguda, aleshores es va apropar i es va adonar de que li faltaven els ulls.
Va anar correguent a l’habitació dels seus pares i es va posar a cridar, aquestos es varen alçar i van veure que la senyora estava dormint en la seva habitació, però com es varen asustar per com estava la filla van decidir marxar.
Els pares van anar cap al cotxe i Mariela va voler agafar rapidament unes samarretes de dins, quan anava a eixir, la senyora li va agafar, li tapà la boca i li va dir que la casa era seva i que no li contara res d’això als seus pares perquè sinó els mataria.

La familia es va ananr a un hotel i dies després varen escoltar en les notícies que una senyora major havia mort per una estranya condició i que se l’havien trobat en la casa amb mal aspecte i sense ulls.

LITERATURA ÀRAB

QUE ÉS LA LITERATURA ÀRAB?

És un conjunt de textos escrits en llengua àrab.
La paraula utilitzada per a la literatura àrab és adab, que significa convidar a menjar a algú i implica la cortesía, cultura i enriquiment personal.
La literatura àrab va sorgir al s.VI, més enrere a soles es varen conservar alguns textos.
El corà, del s.VII, és la principal font literària de cultura àrab que es conservà.
La literatura àrab, al principi va ser dirigida a clases cultes però després amb l’arribada del corà i de l’islamisme com a religió monoteista dels àrabs va canviar.
Es varen començar a escriure altres textos amb la intenció de que foren llegits per altres persones com biografies, llegendes i escrits filosòfics.
Per això es varen formar dos grups per definir el que era la literatura àrab:
Uns que opinaven que a soles es deu considerar literatura fins l’edat d’or VIII y XIII
Per altra banda, altres pensaven que no es va detindre durant ixe segle.
EL CORÀ
El Corà va ser el llibre sagrat dels musulmans que segons ells, conté la paraula d’Alà, el seu profeta on les seves revelacions varen ser escrites en un llibre i orals.
Aquest llibre nombra molts personatges que han aparegut en els llibres sagrats del Judaísme i el cristianisme.
Els musulmans creuen que el corà és la paraula eterna e increada per Dèu, i, que per això la forma que s’ha de transmetre és el àrab clàssic, els llibres que s’han traduït aquest escrit a altres llengües no es considera una rèplica original.
A més es diu que en el corà estaven proposades les regles del islamisme.
lliteratura àrab a València
A València varen haver molta poetes de tipus àrab.
Un exeple d’aquest va ser Ibn Jafaya.

Aquest va ser un poeta hispanoàrab que va néixer a Alcira i que va viure al segle XI.
Els seus temes eren sobre tot l’amor i la natura i destaca pel seu llibre “Diwan” compost per 243 poemes on mostra també temes sobre la mort.

Els seus poemes més coneguts com “el viatge de les mans” o “El jardí” entre altres es varen publicar en 1985 en el disc “Xarq Al-Andalús” així dir que molts dels seus poemes varen estar musicalitzats.

EL FINAL DE LA TECNOLOGIA

EL FINAL DE LA TECNOLOGIA

31/12/1999

S’aproxima l’efecte 2000, un any molt esperat per tots ja que diuen que els sistemes informàtics fallaràn a causa de que estan programats per als segles en que la seva primera xifra començen per 19, això es deu a que en els ordinadors a soles es posen dues
xifres i les xifres 00 es referixen a l’any 1999, però que passarà després?
Hui, és un dia especial per mi i no en el millor sentit, és l’última nit de nadal i això significa que és l’últim dia que puc navegar per internet segurament.
Llançada al llit em pregunte, que pot passar demà?
Pot ser que el dia següent tot siga igual que ara, no és de estrényer que s’hajen confós i els programes si que funcionaràn i siga una invenció com sol passar i haja hagut un escandol per res, però, i si no ho és ?
No pare de donar-li voltes al tema, pot ser que a partir d’ara no puga buscar res en internet i no em manen més treballs, s’acaba ja per sempre. No crec que siga així, si han pogut fer molts sistemes informàtics i treballar amb molta tecnologia si passa alguna cosa ho podràn arreglar.

Ja s’acosten els últims minuts, espere asseguda, potser en un quants minuts veig a avions caiguent-se, caixeres que no poden treballar perquè no va el caixer, pèrdua de dades en tots el llocs, en fi, no ho sé, la gent es fica nerviosa per esperar, no crec que passe res però ja vorem demà dia d’any nou on estarem en 1 de Gener de l’any 2000,i, com ja he dit un any molt esperat per tots en els últims mesos d’aquest.

LA PLATJA, POEMA

LA PLATJA
Resultado de imagen de platjaPassejant per la platja, vegent les onades ballar,
l’arena d’aquesta com sucre negre cremava,
i, seguint les petjades a un pardal em vaig trobar.

Amb el bec groc i plomes blanques estava,
just, volant per les roques,
on sentia l’aire del seu bateig a la cara.

Poc a poc es veia com sortia el sol,
a les palmeres es reflectia l’ombra,

i a lo lluny s’il.luminava l’horitzó.

EL JARDÍ DELS CIRERERS

Anton Pàvlovitx Txejov (1860-1904)

VIDA EN GENERAL
Fou un dels principals narradors i escriptor d’obres de teatre rusos, va seguir la corrent del realisme( corrent estètica que trenca amb el romanticisme) i el naturalisme(corrent estètica que vol representar la realitat amb objectivitat),on l’expressa en obres com va fer amb l’obra “El Jardí dels cirerers”, que és l’obra que comentaré després.
Quan encara no havia acabat els seus estudis ja publicava narracions i descripcions humorístiques en revistes.També va estudiar medicina però la seva ràpida fama com escriptor va fer que no es dedicara molt això, i la seva salut tampoc li acompanyà ja que va sofrir tuberculosis incurable en ixa època.

VIDA PERSONAL
En la seva infantesa va tenir una educació molt estricta marcada per son pare amb una repressió de la llibertat.
Quan el negoci de son pare va fracassar, la seva família va sentir la necessitat d’escapar a Moscú per evitar ser tancat en presó per deure diners.Txékjov, va començar a escriure relats humorístics curts per contribuir en l’economia familiar i es va fer popular, així que amb la seva fama d’escriptor va guanyar el premi “Pushkin” amb els relats “Al Anochecer”.
A banda de la narrativa, també va escriure teatre i es va casar amb una actriu que estava treballant amb ell en algunes obres.
A més, va fer diverses campanyes contra la fam i escoles per a xiquets sense recursos.


EL JARDÍ DELS CIRERERS
És una comèdia que va escriure Chèjov i una de les més importants que està dividida en quatre actes i està ambientada en l’aristocràcia rusa al segle XIX, on, per una mala administració dels béns, s’enfronten a problemes financiers.
La hstòria comença com a comèdia però també es troben característiques còmiques i tràgiques, així que diuen que Txékjov fou el creador del “Nou drama”, que es caracteritza per la novetat del conflicte i escenes còmiques i líriques.
En una familia d’aristòcrates peligrava la seva casa on es trobava un jadí amb un cirerer.
Un comerciant, els pares del qual varen ser servents de la familia, va veure que ningú va prendre una decisió i vol salvar la casa convertint-la en una casa de vacances, això implicava la tala del jardí i del cirerer.



ENLLAÇOS:



O B L I T

L'oblit em caracteritza tant... Aquest text, per exemple, arriba tard. 
Per a saber com escriure açò vaig haver de preguntar en quin sentit es feia referència a la paraula 'oblit', si era tan general com pareix.

Si, en una situació, pot ser amb un poc de ficció, en què acabes de sofrir un trauma, per la raó que siga, et donen l'opció d'oblidar, ho faries?

Donaries un bot en el temps per tal de fer que, qualsevol cosa  que no vullgues, no passe?

Prefereixes perdonar i fer com si oblidares o oblidar de de veres?

Jo, el primer que vaig respondre va ser "oblidar, oblidar, és clar", però no, no ho es. Ara pense que el que sempre faig és perdonar, dir "no té importància, no passa res" i fer com si el que acabe de dir fos el que realment pense. Encara que, que això siga el que faja sempre no significa que siga l'opció que més m'agrada, sols l'única possible, si no vull estar mal amb l'altra persona, però això ja és un altre tema.

Si pogués oblidar (de manera voluntària) realment, potser sí ho hauria fet moltes vegades, però sempre he hagut de perdonar encara que pensés que l'altra persona no merixia perdó. Sé que tots cometem errors i per això m'obligava jo mateixa a "oblidar".

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...