Per a saber com escriure açò vaig haver de preguntar en quin sentit es feia referència a la paraula 'oblit', si era tan general com pareix.
Si, en una situació, pot ser amb un poc de ficció, en què acabes de sofrir un trauma, per la raó que siga, et donen l'opció d'oblidar, ho faries?
Donaries un bot en el temps per tal de fer que, qualsevol cosa que no vullgues, no passe?
Prefereixes perdonar i fer com si oblidares o oblidar de de veres?
Jo, el primer que vaig respondre va ser "oblidar, oblidar, és clar", però no, no ho es. Ara pense que el que sempre faig és perdonar, dir "no té importància, no passa res" i fer com si el que acabe de dir fos el que realment pense. Encara que, que això siga el que faja sempre no significa que siga l'opció que més m'agrada, sols l'única possible, si no vull estar mal amb l'altra persona, però això ja és un altre tema.
Si pogués oblidar (de manera voluntària) realment, potser sí ho hauria fet moltes vegades, però sempre he hagut de perdonar encara que pensés que l'altra persona no merixia perdó. Sé que tots cometem errors i per això m'obligava jo mateixa a "oblidar".
Donaries un bot en el temps per tal de fer que, qualsevol cosa que no vullgues, no passe?
Prefereixes perdonar i fer com si oblidares o oblidar de de veres?
Jo, el primer que vaig respondre va ser "oblidar, oblidar, és clar", però no, no ho es. Ara pense que el que sempre faig és perdonar, dir "no té importància, no passa res" i fer com si el que acabe de dir fos el que realment pense. Encara que, que això siga el que faja sempre no significa que siga l'opció que més m'agrada, sols l'única possible, si no vull estar mal amb l'altra persona, però això ja és un altre tema.
Si pogués oblidar (de manera voluntària) realment, potser sí ho hauria fet moltes vegades, però sempre he hagut de perdonar encara que pensés que l'altra persona no merixia perdó. Sé que tots cometem errors i per això m'obligava jo mateixa a "oblidar".
Costa seguir el fil del comentari i a més hi ha alguna falta important com "faja". No obstant, les preguntes que la meua companya Jeny es fa m'han fet reflexionar. Sóc una persona que mai sé dir "no", sempre perdone. Açò és un gran perill ja que em poden prendre el pèl fàcilment. És un text interessant.
ResponElimina