LA PLATJA
Passejant per la
platja, vegent les onades ballar,
l’arena d’aquesta
com sucre negre cremava,
i, seguint les
petjades a un pardal em vaig trobar.
Amb el bec groc i
plomes blanques estava,
just, volant per les
roques,
on sentia l’aire
del seu bateig a la cara.
Poc a poc es veia
com sortia el sol,
a les palmeres es
reflectia l’ombra,
i a lo lluny
s’il.luminava l’horitzó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada