XIMA.- (Entrant en un lloc de reunió de dones.) Disculpeu-me, estic exhausta, puc prendre alguna cosa?
OLIMPIA.- Com no, filla! Passa, passa, que a més t’explicaré què fem nosaltres ací i allò pel que lluitem.
XIMA.- Vosaltres? Qui sou “vosaltres”?
OLIMPIA.- Som grups de dones franceses conscients de la nostra situació, que ens reunim en locals
com aquest per debatre i organitzar-nos per combatre aquesta.
com aquest per debatre i organitzar-nos per combatre aquesta.
XIMA.- I què haveu aconseguit, fins ara?
OLIMPIA.- (Donant-li una tassa de te.) Bé, això depén d’allò que consideres per “aconseguir”: pensem
que cada vegada més dones prenen consciència de la injustícia en que vivim, i hem redactat un
manifest, la Declaració de Drets de la Dona. Perquè tot el que proposen els revolucionaris està molt bé,
però s’obliden d’un petit detall: nosaltres, la meitat de la població. Ara tenim un sistema parlamentari, sí,
però de què serveix si només els homes poden votar i decidir?
que cada vegada més dones prenen consciència de la injustícia en que vivim, i hem redactat un
manifest, la Declaració de Drets de la Dona. Perquè tot el que proposen els revolucionaris està molt bé,
però s’obliden d’un petit detall: nosaltres, la meitat de la població. Ara tenim un sistema parlamentari, sí,
però de què serveix si només els homes poden votar i decidir?
XIMA.- I creieu que finalment el govern acceptarà les vostres reivindicacions?
OLIMPIA.- Estem convençudes de què, encara que triguem segles, en algun moment aconseguirem els
nostres objectius, la Història ens donarà la raó.
nostres objectius, la Història ens donarà la raó.
Em pareix un bon diàleg, un bon text. Es centra moltíssim en l'epoca. M'agrada
ResponElimina