El déu Kane, creador del món
És de sobres conegut que, al llarg de la Història de la Humanitat, les diferents societats van crear els seus propis mons suprarrenales amb la finalitat de poder donar explicació als fenòmens que no eren capaços d'entendre. D'aquesta manera, en totes elles apareixen diverses “escenes” i relats comuns, que indiquen la preocupació universal per respondre a les grans preguntes que sempre han aguaitat a l'ésser humà: qui som? D'on venim? A on anem?. En aquest sentit, els mites creacionistes són una constant de llarg a llarg de la geografia mundial i es remunten a l'inici dels temps (mai més ben dit). Coneixem, així, els mites grecs i romans sobre la creació de l'Univers i, per descomptat, el relat cristià del Gènesi, entre molts altres.
Encara que tal vegada aquests siguen els més pròxims
a nosaltres, per una qüestió de proximitat cultural, hui coneixerem
un dels quals són comptats quasi en les nostres antípodes: la
llegenda hawaiana de Kane, el déu suprem de la creació i de la
procreació. Si bé és cert que en la cosmogonia polinèsia la
creació del món se sol atribuir a la deïtat de la mar, Tangaroa,
les enormes distàncies que existeixen entre una illa i una altra van
promoure que es desenvoluparen varietats locals en cadascuna d'elles.
D'aquesta forma, Kane pertany a la mitologia hawaiana, els habitants
de la qual li rendien un culte “suau” (sense incloure cap mena de
sacrificis, ni humans ni animals).
La llegenda narra la creació per
part d'aquest déu de tres mons diferents: els cels superiors, els
cels inferiors i la terra; plens de foscor, Kane va crear la llum i
amb l'ajuda dels déus Ku (deïtat dels avantpassats) i Lono (déu
dels cels) va poblar la terra amb éssers vius. La primera parella
humana també va tindre una destinació fatal: Kane els va condemnar
a morir per gosar-se a mostrar una gran independència.
Posteriorment, el déu es va retirar als cels superiors i els
hawaians li recorden cada vegada que pronuncien el nom de la terra en
el seu argot tradicional: “Ca-honua-nui-a-Kane” (La gran terra de
Kane”). No obstant això a penes hi ha imatges del déu, potser per
temor a deslligar la seua ira, patent en els títols que ostenta (“el
tonante” o “els llampecs que parpellegen en els cels”).
 |
| https://sobreleyendas.com/2011/06/01/el-dios-kane-creador-del-mundo/ |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada