 |
| L'home de fang |
Zeus, davant d'això, ple d'ira, va llançar llamps, llampecs i llamps, encadenant a Prometeu a la muntanya Caucas, en els límits de l'univers, on cada matí un àguila li menja el fetge, que li torna a créixer a la nit, per ser devorat novament el matí següent.
Trenta anys més tard, el gran Hèrcules va alliberar a Prometeu de tal cruel càstig. Per aquell moment, Hefest, déu del foc, va modelar la primera dona, que va ser inicialment de metall i en ser tan bella, Zeus va resoldre donar-li vida i cada un dels déus li va agrair donant-li un do: bellesa, gràcia, intel·ligència, habilitat i persuasió. No obstant això, Hermes la va dotar d'astúcia i falsedat, mentre que Hera li va donar curiositat i inquietud, condemnant a la dona a no tenir pau ni un sol instant.
Es va cridar Pandora i Zeus es la va enviar a Epimeteu com a regal, que va encisat per la seva bellesa, va decidir unir-se a ella immediatament. Com a regal, Zeus li va oferir una caixa adornada amb pedres pre, sense penes ni preocupacions. Romanien sempre joves, vivien de la terra i no existia cap mal que els asechara.
No obstant això, un dia la curiositat va poder més que ella i va obrir la caixa, donant origen a tots els mals d'aquest món. L'esperança va ser l'últim en sortir en forma d'ocell, sent el consol de la humanitat que, a partir d'ara, estaria sempre condemnada a patir.
cioses
i coberta d'or, tancada amb pany i clau amb la promesa de no obrir-la
mai per poder viure en pau. Així va succeir durant anys, la parella
va ser feliç, aliens de problemes, sense penes ni preocupacions.
Romanien sempre joves, vivien de la terra i no existia cap mal que
els asechara.
No obstant això, un dia la curiositat va poder més que ella i va obrir la caixa, donant origen a tots els mals d'aquest món. L'esperança va ser l'últim en sortir en forma d'ocell, sent el consol de la humanitat que, a partir d'ara, estaria sempre condemnada a patir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada