dimarts, 29 d’octubre del 2019

Llegendes de creació

Llegenda Celta


L' egua blanca

Al principi no hi havia ni déus ni humans habitant la terra. Tampoc existia el temps. Tan sols existia la terra i el mar. Llavors Eiocha, l'egua blanca, va néixer de l'escuma blanca que la mar feia en tocar la terra. Prop d'ella va créixer un roure fort, del qual brollaven baies blanques, les llàgrimes del mar. Eiocha, que s'alimentava d'aquestes baies, va créixer fort i va donar a llum al primer déu: Cernunnos. Durant el part, Eiocha patia tals dolors que va trencar algunes peces d'escorça del roure i les va tirar a la mar. Va ser llavors quan els gegants de les profunditats van aparèixer per primera vegada.

Cernunnos, solitari, va tenir fills amb la seva pròpia mare, i així va ser com van néixer Maponus, Tauranus, Teutates i la deessa Epona. Després de donar a llum als seus nous 4 fills, Eiocha va tornar al mar i així es va convertir en Tethra, la deessa de les profunditats.



Resultado de imagen de leyenda de la yegua blanca




El treball dels déus

Llavors només habitaven la terra alguns déus i el roure. Els déus se sentien solitaris i tristos de què ningú els adorés, així doncs van decidir crear la vida, i de la fusta del roure van dissenyar el primer home i la primera dona. Un a un van començar a crear els seus propis dissenys. Cernunnos va demanar al roure que creés boscos, i els va poblar amb diferents animals: cérvols, óssos, serps, gossos, corbs i llebres. D'altra banda, Epona va crear una egua i un semental; Tetuates va crear fletxes, arcs i un garrot; Tauranus va donar lloc als raigs i al foc; i Maponus va crear una exquisida arpa que tocava amb tal mestria que el vent i tots els animals es reunien al seu voltant per escoltar-lo.

Però mentre els déus vivien feliçment i amb comoditat, els gegants de les profunditats marines, plens d'enveja, van decidir girar la terra. Eiocha va avisar als seus fills, i gràcies a això els déus van retornar els gegants al fons del mar, on van ser obligats a viure eternament. No obstant això alguns gegants van escapar. Dirigits per Fomhoire, es van amagar al perímetre exterior de la terra jurant venjança.

Altres déus van aparèixer quan el cel i el mar es van entremesclar durant el tumult. Belenus i Danu, la seva germana, van néixer del primer foc. Lir, que de les aigües ja més calmades va crear al poderós Manannan, al savi Bran i a Branwen la més bella de les deesses. I llavors Danu, la deessa mare, va donar a llum als déus més importants, als déus de Tuatha de Dannan: Dagda, Nuada de la terra platejada, Diancecht el savi, Goihbhio el ferrer, Morrigan l'aterridora i la gentil Brigit.

I d'ells van néixer molts altres déus, herois i reis. Així va ser com van començar totes les batalles, tots els romanços i totes les guerres que inundarien la vida dels déus, dels druides i dels reis.


Clara Villar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...