Una dona lluitadora

CRESCENCIA ARDINES INGUANZO

Fa uns quants anys, exactament en l’any 1943, va nàixer una dona valenta, lluitadora i emprenedora en una aldea preciosa d’Asturies. El seu caràcter juvenil que fins amb 76 anys encara té i sempre fa riure a tothom que li envolta, és una de les característiques que la defineix.

En aquella època hi havia molts estereotips de gènere com: les dones han d’anar vestides d’una manera determinada i era vestir amb falda, s’encarreguen dels fills i filles i fan les tasques domèstiques, ja us ho imagineu.

Doncs imagineu també quina mentalitat hi havia en aquella aldea, encara que això ho veiem ara, en aquells temps era completament normal tindre eixe pensament.

Crescencia, era i és coneguda per totes i tots com la “nena” i la “nena” als seus 20 anys va ser la primera dona en el poble que es va posar pantalons. La “nena” va trencar la idea de les dones amb falda i els homes amb pantaló. Crescencia va tindre eixa valentia de posar-se els pantalons i no importar-li el que diguera la gent del poble. Quan passen els anys vol canviar el seu treball que no li entusiasmava, i va decidir muntar una empresa de cases rurals amb el seu marit, César Cagigal.

En aquest negoci les tasques estaven millor repartides. César i el seu fill que també li diuen César, es varen encarregar de construir poc a poc les cases, una darrerre d’altra i amb anys de diferència. I Crescencia s’ocupava del màrqueting que diriem ara i de donar a conéixer el seu nou negoci. A més, sempre estava pensant quines coses serien bones per a l’empresa, és a dir, on podien innovar per a tirar avant el seu treball. Ahí teniu el seu esperit emprenedor i la seua força que ha tingut que traure en molts moments, quan pel seu esforç tenia la seua recompensa i la gent només veia lo material i volia tindre el que ella tenia i no veien l’esforç que hi ha fer durant moltíssims anys i que encara ho fa. Aquesta dona és la meua àvia i estic orgullossísima de que ho siga. És un referent per a mi, l’admire.