Una història kafkiana*
Eugeni K. surt avui de sa casa amb el mateix objectiu d’ahir, amb el mateix objectiu d’aquest mateix dia un,
dos, set, tretze anys abans: tornar a casa després d’un esgotador i inútil dia de treball, que no li serveix
més que per a no morir de fam, però que paradoxalment només li permet això, no morir, perquè en realitat
ell no viu. La seua existència circular i sisífica no té un començament ni un fi clar en la seua ment, ell
senzillament està, és, encara que no sap què és ni per què.
dos, set, tretze anys abans: tornar a casa després d’un esgotador i inútil dia de treball, que no li serveix
més que per a no morir de fam, però que paradoxalment només li permet això, no morir, perquè en realitat
ell no viu. La seua existència circular i sisífica no té un començament ni un fi clar en la seua ment, ell
senzillament està, és, encara que no sap què és ni per què.
Passa per una petita botiga, com tots els matins, al final del seu costerut carrer, una botiga que aquesta
vegada li crida l’atenció degut a un estrany cartell que anuncia un revolucionari xarop per sanar les
molèsties gastrointestinals, de les quals pateix Eugeni K. des de no recorda quan. Decideix entrar i
adquirir el producte, que li és venut per una amable senyoreta mestissa, qui li diu que disposa de moltes
altres coses interessants a la seua botiga, que es passe quan vulga.
vegada li crida l’atenció degut a un estrany cartell que anuncia un revolucionari xarop per sanar les
molèsties gastrointestinals, de les quals pateix Eugeni K. des de no recorda quan. Decideix entrar i
adquirir el producte, que li és venut per una amable senyoreta mestissa, qui li diu que disposa de moltes
altres coses interessants a la seua botiga, que es passe quan vulga.
Massa hores després, Eugeni K. torna a sa casa esgotat i, sense pensar-ho dues voltes, ingereix el
contingut complet del pot de xarop. Al principi no pareix succeir res, és clar, aquests medicaments triguen
en fer efecte. Uns interminables minuts després, comencen els recargolaments, les nàusees i les arcades,
seguides d’un inusitat vòmit de molts colors barrocs i grotescs, després un altre i un altre. Eugeni K. no
entén què passa, però el seu cos tampoc li dóna temps a reflexionar.
contingut complet del pot de xarop. Al principi no pareix succeir res, és clar, aquests medicaments triguen
en fer efecte. Uns interminables minuts després, comencen els recargolaments, les nàusees i les arcades,
seguides d’un inusitat vòmit de molts colors barrocs i grotescs, després un altre i un altre. Eugeni K. no
entén què passa, però el seu cos tampoc li dóna temps a reflexionar.
Poc triga, però, en adonar-se de que vòmit després vòmit, també expulsa els seus propis òrgans vitals, un
ronyó per ací, el fetge per allà, un pulmó que li trenca la mandíbula... s’està vomitant a si mateix.
ronyó per ací, el fetge per allà, un pulmó que li trenca la mandíbula... s’està vomitant a si mateix.
Uns dies després, els veïns de l’edifici avisen a la policia d’un insoportable pudor provinent de l’apartament
d’Eugeni K. Forçen la porta, per trobar-se amb un desolador i repugnant festival gore. No hi ha ni rastre
d’Eugeni K, només sang seca, òrgans putrefactes i ossos per tot arreu. Tampoc hi ha rastre de cap xarop.
d’Eugeni K. Forçen la porta, per trobar-se amb un desolador i repugnant festival gore. No hi ha ni rastre
d’Eugeni K, només sang seca, òrgans putrefactes i ossos per tot arreu. Tampoc hi ha rastre de cap xarop.
*Recentment he llegit Kafka para principiantes de David Z. Mairowitz i Robert Crumb, un llibre-còmic que
m’ha impactat profundament, no coneixia un nivel de mal rotllo semblant des que vaig veure Saló. Bé,
aquest breu relat és un intent de traçar una història de tints kafkians.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada