dilluns, 4 de febrer del 2019

Monòleg interior Quim/Quima


Jo  què he de  fer per a què aquest home  em deixe en pau jo sols
vull ser lliure i no tinc a ningú que  m'estime de veritat aquest sols ha vist
el meu cos d'una manera poc especial i jo sols vull pegar-li una óstia i que
es tornarà boig per a què mai més es fixara en mí,  però què li puc fer si
déu m´ha donat este cos, a vegades pensava que ser una dona era una condemna
ara puc afirmar-ho.

I em mira com si jo estiguera contenta o feliç al seu costat si li diguera que aquesta cita és tot una farsa i no vull estar amb ell però ho sabrà  aixi que fa igual
és un vell bavós que no me donará res excepte diners per a vivír mes esclavitzada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Maria Mercé-Marçal

 La germana, l’estrangera Tot el llibre és en blanc i els camins invisibles que he deixat rere meu se’ls ha menjat, rabent, el caragol del t...